Ralph McLane

músic estatunidenc (clarinetista)

Ralph McLane (Lynn, 19 de desembre de 1907 - Filadèlfia, 18 de febrer de 1951) fou un clarinetista estatunidenc.

Infotaula de personaRalph McLane
Biografia
Naixement19 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Lynn (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1951 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclarinetista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClarinet Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 508fafbf-11ce-4228-915a-cbefa114acd5 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

McLane va estudiar música a Boston al Conservatori de Nova Anglaterra i més tard, a París, va ser alumne de George Enescu i de Gaston Hamelin,[1] que era el clarinet principal de l'Orquestra Simfònica de Boston. El 1925 McLane participava en el conjunt de cambra, el Tro de Cambra Cyril Saunders, amb participació en transmissions radiogràfiques.[2] Els components eren Cyril Saunders (violí) i Dorothy Dullea (pianista).

Quan al final de la temporada 1930-1931, el contracte d'Hamelin amb l'Orquestra Simfònica de Boston no es va renovar, ja que, pel que sembla, Koussevitzky no va aprovar que toqués un clarinet metàl·lic, Hamelin va tornar a París. Ralph McLane va seguir Hamelin a París per estudiar clarinet amb ell.

El 1938 va fer un enregistrament d'obres de Johannes Brahms pel segell Musicraft amb el violoncel·lista Sterling Hunkins (1908-1967)[3] i el pianista Milton Kaye.[4][5] El 1940 va enregistrar un altre disc, per al segell Columbia, amb la Introducció i Allegro de Maurice Ravel, acompanyat del quartet Stuyvesant String Quartet,[6] de l'arpista Laura Newell i del flautista John Wemmer.[7]

Després de treballar amb les orquestres Columbia Broadcasting System (CBS) i Mutual Broadcasting Systems (MBS), McLane va entrar a formar part el 1943 de l'Orquestra de Filadèlfia i hi va romandre fins a la seva mort, el 1951.[1] Amb aquesta orquestra va aparèixer com a clarinetista solista en la interpretació de la Simfonia Concertant en Mi bemoll K 297b, per a oboè, clarinet, fagot i trompa, de Wolfgang Amadeus Mozart,[8] que va tenir lloc el 9 de març de 1948 a Harrisburg, Pennsilvània, sota la direcció d'Eugene Ormandy.[9][10] En aquella època, McLane era també professor de clarinet,[11] contractat a l'Institut de Música Curtis i a la Nova Escola de Música de Filadèlfia.[1]

Amb aquesta orquestra i a l'Acadèmia de Música de Filadèlfia, McLane va oferir l'estrena en sala del Concert de clarinet d'Aaron Copland el 24 de novembre de 1950, sota la direcció d'Ormandy.[12] Es tractava de la primera interpretació en sala d'orquestra, però no de l'estrena absoluta, que havia tingut lloc uns dies abans a la ràdio emissora NBC, el 6 de novembre de 1950, a càrrec de Benny Goodman, a qui Copland havia dedicat l'obra, amb Fritz Reiner a la direcció de l'Orquestra Simfònica de la NBC.[12]

Va morir uns mesos després d'aquest memorable concert, a la seva casa de Penfield Downs, Filadèlfia, a causa d'un ràpid càncer. Va deixar esposa, Marly, dos fills, Armand i Wendy.[1]

Discografia modifica

  • Johannes Brahms - Trio, Op. 114. Amb Sterling Hawkins i Milton Kaye. Musicraft 15. Reeditat al segell Grenadillamusic.com i també conté Reminiscències de McLane de David Weber i Ignatius Gennusa.
  • Maurice Ravel - Introducció i Allegro. Columbia X167.[13]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ralph McLean, Musician, Dies» (subscripció). The Philadelphia Inquirer, 20-02-1951, pàg. 21.
  2. «Programs for Today» (subscripció). The Boston Globe, 14-02-1925, pàg. 12.
  3. Sterling Hunkins (1908-1967) fou primer violoncel·lista de la Simfònica de Dallas i va treballar en la Simfònica Barrere Little, Orquestra del Ballet de la Ciutat de Nova York i l'Orquestra del Festival Pau Casals, a més de professor de música.
  4. Milton Kaye (Brooklyn, 22 de juny de 1909 - Manhattan, Nova York, 14 d'agost de 2006) fou pianista i arranjador. Va estrenar el 1935 el Concert núm. 1 per a piano i orquestra de Dmitri Xostakóvitx als Estats Units d'Amèrica. Va ser pianista acompanyant del violinista Jascha Heifetz.
  5. I. M. J. «Harpsichord Disc» (subscripció). The Los Angeles Times, 27-03-1938, pàg. 53.
  6. El Quartet de Corda Stuyvesant fou fundat l'any 1938 pel violinista Sylvan Shulman i el violoncel·lista Alan Shulman.
  7. «Anunci del segell Columbia Masterworks» (subscripció). The Richmond News Leader, 28-06-1940, pàg. 7.
  8. L'adjudicació a Mozart és qüestionable, vegeu l'article enllaçat.
  9. «Ormandy To Conduct Here» (subscripció). Harrisburg Telegraph, 25-02-1948, pàg. 31.
  10. «Ormandy Wins Acclaim Here» (subscripció). Harrisburg Telegraph, 10-03-1948, pàg. 19.
  11. «Native Daughter Wins Scholarship» (subscripció). The Victoria Daily Times, 01-06-1949, pàg. 10.
  12. 12,0 12,1 Martin, Linton «New Clarinet Concerto Played by Orchestra» (subscripció). The Philadelphia Inquirer, 25-11-1950, pàg. 24.
  13. Weston, Pamela. Clarinet Virtuosi of the Past, Emerson