Ram Narayan
Ram Narayan ([ˈraːm naːˈraːjn] nascut a Mewar a l'estat indi d'Udaipur el 25 de desembre del 1927) és un músic Indi que popularitzà el sarangi, un instrument tradicional indi de corda que es toca amb un arc força important en la música clàssica hindú, utilitzant-se com a instrument solista en concerts. Narayan fou el primer intèrpret de sarangi internacionalment reconegut.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 desembre 1927 (96 anys) Udaipur |
| Dades personals | |
| Religió | Hinduisme |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, compositor |
| Activitat | 1944 – |
| Gènere | Música clàssica índia |
| Instrument | Sarangi |
| Família | |
| Fills | Brij Narayan, Aruna Narayan |
| Germans | Chatur Lal |
Premis | |
| Lloc web | ramnarayan.com |
   | |
Narayan aprengué a tocar el sarangi ja de molt jove, formant-se amb diversos intèrprets de sarangi i amb cantants. Durant la seva adolescència treballà com a músic i professor de música i viatjant força. El 1944 Jivan Lal Mattoo, productor de música del programa All India Radio, de Lahore, contractà a Narayan com a acompanyant per a vocalistes.[1] El 1947, a conseqüència de la Partició de l'Índia es traslladà a Delhi i va deixar de ser un músic acompanyant per a guanyar més pes, i marxà a Bombai el 1949 per treballar en cinema indi.[2]
El 1956 començà la seva carrera en solitari. Des d'aleshores ha tocat a la pràctica totalitat de festivals importants d'Índia. Seguint l'exemple de Ravi Shankar, que havia tocat el sitar en països occidentals, durant la dècada de 1960 visità Amèrica i Europa. Narayan gravà el seu primer àlbum en solitari, i el 1964, feu la seva primera gira internacional amb Chatur Lal, el seu germà gran, també músic que comptava amb experiència a l'estranger, ja que havia estat músic de Ravi Shankar durant la dècada de 1950. Narayan esenyà música a estudiants indis i estrangers, tocant de forma habitual a l'estranger fins a la dècada de 2000.[3]
Rebé els premis nacionals Padma Shri el 1976, Padma Bhushan el 1991, i Padma Vibhushan el 2005.[4]
Referències modifica
- ↑ Bor, 1987, p. 181.
- ↑ Bor, 1987, p. 182.
- ↑ Patil, Vrinda «Dying strains of sarangi». The Tribune, 09-12-2000 [Consulta: 8 març 2009].
- ↑ «Padma Awards». Ministry of Communications and Information Technology. [Consulta: 17 gener 2010].
Bibliografia modifica
- Bor, Joep «The Voice of the Sarangi». Quarterly Journal (National Centre for the Performing Arts), 15, 16, 3, 4; 1, 1987.
- Bor, Joep; Bruguiere, Philippe. Masters of Raga. Berlin: Haus der Kulturen der Welt, 1992. ISBN 3803005019.
- Bor, Joep; Rao, Suvarnalata; Van der Meer, Wim; Harvey, Jane. The Raga Guide. Nimbus Records, 1999. ISBN 0954397606.
- Massey, Reginald. The Music of India. Abhinav Publications, 1996. ISBN 8170173329.
- Naimpalli, Sadanand. Theory and Practice of Tabla. Popular Prakashan, 2005. ISBN 8179911497.
- Neuhoff, Hans. «Narayan, Ram». A: Finscher, Ludwig. Die Musik in Geschichte und Gegenwart: allgemeine Enzyklopädie der Musik (en alemany). 12. 2a edició. Bärenreiter, 2006. ISBN 3761811225.
- Neuman, Daniel M. The Life of Music in North India. University of Chicago Press, 1990. ISBN 0226575160.
- Qureshi, Regula Burckhardt. Master musicians of India: hereditary sarangi players speak. Routledge, 2007. ISBN 0415972027.
- Roy, Ashok. Music Makers: Living Legends of Indian Classical Music. Rupa & Co., 2004. ISBN 8129103192.
- Slawek, Stephen. «Hindustani Instrumental Music». A: Arnold, Alison. The Garland Encyclopedia of World Music: South Asia: The Indian Subcontinent. 5. Taylor and Francis, 2000. ISBN 0824049462.
- Sorrell, Neil; Narayan, Ram. Indian Music in Performance: a practical introduction. Manchester University Press, 1980. ISBN 0719007569.
- Sorrell, Neil. «Narayan, Ram». A: Sadie, Stanley. The New Grove dictionary of music and musicians. 17. 2a edició. Londres: Macmillan Publishers, 2001. ISBN 0333608003.
Enllaços externs modifica
- Web oficial del Ram Narayan (anglès)