Ramon Puiggarí i Llobet
Ramon Puiggarí i Llobet (Barcelona, ca 1824 — Barcelona, 23 d'agost de 1891)[1] fou un dels il·lustradors vuitcentistes catalans més representatius.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1824  Barcelona |
| Mort | 23 agost 1891 (66/67 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dibuixant |
| Família | |
| Germans | Josep Puiggarí i Llobet |
Era fill de Joan Puiggarí i Ramona Llobet i germà de Josep Puiggarí i Llobet.
Il·lustrà de molt jove les Obres de Pere Serafí (1840). Anà a París amb Eusebi Planas (1851-54).[2] Treballà per a la Casa Llorens. Se li atribueix el dibuix de l'Auca sobre la vida de Don Juan de Serrallonga en el segon terç del segle xix, que es venia a les portes dels teatres on es representava l'obra de Víctor Balaguer.[3] A partir de la Revolució de 1868, féu moltes caricatures polítiques a La Flaca, La madeja política i El Tupé.[2] Il·lustrà diverses obres, entre les quals La orfaneta de Menargues de Bofarull (1862), Singlots poètics de Pitarra (1867)[2] i diverses obres de Cervantes, incloent El Quixot (1876).[4]
Molts dels seus treballs (auques, romanços, ventalls, làmines, etc.) no van signats.[2]
Morí a Barcelona el 23 d'agost de 1891 a l'edat de 67 anys al carrer Bailén, 46 2n pis. Estava casat amb Eulàlia Monteys.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Registre de defuncions. Any 1891. Registre núm. 6194. Jutjat Universitat. (pdf pàg.40)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-08-1891. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ramon Puiggarí i Llobet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «LES AUQUES D'EN SERRALLONGA (i 2)». Serrallonga 1640, 23-07-2024. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ «Puiggarí, Ramón (1820-1894)» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 20 abril 2024].