Ramon Utgés i d'Eixelà
Ramon Utgés i d'Eixelà (Solsona, 11 de novembre de 1771 - ? segle xix.[1] Fou catedràtic de Decrets a la Universitat de Cervera així com advocat de la Reial Audiència de Catalunya
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1771 Solsona |
| Mort | Primera meitat segle XIX  |
 Rector de la Universitat de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Utgés, Raimundo |
| Activitat | |
| Ocupació | Rector de la Universitat de Cervera |
Biografia modifica
Va néixer a Solsona fill de Tomàs Utgés i Llorens natural de Solsona i Maria Antònia d'Aixalà de Bellpuig.[1] Es va llicenciar en Cànons (1798) i es va doctorar en Filosofia i en Lleis. Tota la seva carrera docent va tenir lloc a la Facultat de Cànons, on va ser substitut (1796) i catedràtic de Decrets (1799) del Sext (1805) i del Decret (des de 1806 fins a 1819 o 1820)a la Universitat de Cervera. Va ser advocat dels interessos de la Universitat, i en estar inscrit a l'Audiència, va exercir la professió a Cervera. Dou deia d'ell que era tant erudit catedràtic de Cànons com bon advocat… és el tercer oficial de la Secretaria de Gobernació. Efectivament durant algun temps va ser a Madrid, com a oficial, a la secretaria del Despacho Universal, dita de la Gobernación de la Península. Va formar part de la Junta Suprema del Principat contra l'ocupació napoleónica, i això li va permetre ser diputat per Catalunya a les Corts de Cadis.[2] Va desenvolupar la carrera docent a la Facultat de Cànons de la Universitat Literària de Cervera Cal destacar la seva activitat com a Diputat per Cervera l'any 1807 i de Catalunya el 1810.[3] També va participar en la Constitució espanyola de l'any 1812 així com la va signar.[4][5] A Cádiz va formar part de diverses comissions: Reglamento de la Secretaría de Estado, Premios, Arreglo de Tribunales, Examen de Poderes, Tribunal de Cortes, i Justicia. En el Trienni liberal (1821-1823), a Madrid, formà part de la Secretaria de Gobernación de la Península, on consta com a Oficial tercer. El 1825 va escriure a la Universitat de Cervera des de Barcelona, sol·licitant reingressar a l'antiga cátedra del Decret, però el monarca s'hi va oposar. Finalment, amb el nou règim, va ser retornat a la cátedra de Decrets el 14 d'abril de 1835, substituint a Torrabadella que cessava.[2] Fou rector de la Universitat de Cervera cap a l'any 1838.[6][7] Va morir al segle xix.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Expediente de clasificación de jubilación de Ramón Utges, Oficial de 2ª Clase de la Secretaria de Estado y del Despacho de Gobernacion de la Peninsula». Archivo Histórico Nacional, 1837. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Llaquet de Entrambasaguas, José Luís. La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera (s. XVIII-XIX) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2001, p. 338-339 [Consulta: 26 maig 2015].
- ↑ Rahola Trémols, Federico. «Los diputados por Cataluña en las Cortes de Cádiz», Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 25 desembre 1911. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert (Consulta: 13 novembre 2014).
- ↑ Diputats Corts de Cadiz 1812. Recurs electrònic Universidad de Navarra.(Consulta: 13 novembre de 2014)
- ↑ Pàgina web Congreso de los Diputados. Mayo 1811. (Consulta: 13 novembre 2014)
- ↑ Prats, Joaquim. La Universidad de Cervera: las reformas borbónicas de los estudiós superiores en Cataluña (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona [Consulta: 26 maig 2015].
- ↑ Rubio Borrás, Manuel. Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera (en castellà). Barcelona: Librería Verdaguer, 1915, p. 203 [Consulta: 26 maig 2015].
Publicacions modifica
- Utgés, Ramon. Juris canonici adserta : de restitutione spoliatorum, depromp. ex causa II quast. II et caus. III quast. I decreti Gratiani / quae propugnanda suscipet Isidorus Valls et Vilaseca ; patrono Raimundo Utgés, XI calend. decemb. anno MDCCCXVI in majori Academiae Theatro hora solita. Cervariae Lacetanorum [i.e. Cervera] : Typis Academicis, [1816?]. Disponible a:Catàleg de la Biblioteca de Catalunya[Enllaç no actiu]
Bibliografia modifica
- Casals Bergés, Quintí. «Los diputados catalanes en las Cortes de Cádiz (1810-1813): proceso electoral y prosopografía», Manuscrits. Revista d'Història Moderna, 31, 2013, pp. 205-237. Disponible a: Dipòsit digital de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Llaquet de Entrambasaguas, José Luís. «La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera (s. XVIII-XIX)», Tesis doctoral, pp. 338-339. Disponible a: Dipòsit digital de la Universitat de Barcelona
- Moliner Prada, Antoni. La Guerra del Francès a Catalunya segons el diari de Raimon Ferrer, Documents (Universitat Autònoma de Barcelona 92. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Serveis de Publicació, 2010. Disponible a: Google Books
- Portabella, David. «Els catalans de la Pepa», El Punt Avui, 19-03-2012.(Consulta: 13 novembre 2014)
- Rahola Trémols, Federico. «Los diputados por Cataluña en las Cortes de Cádiz», Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 25 desembre 1911. Disponible a: Revistes Catalanes amb Accés Obert
- Sánchez Carcelén, Antoni. «Eclesiásticos Catalanes y las Cortes de Cádiz», Anuario de Historia de la Iglesia, Vol. 19, 2010, pp. 119-140. Disponible a:Dialnet
- LLaquet de Entrambasaguas, José Luís. La Facultad de Cánones de la Universidad de Cervera [Recurs electrònic] : s. XVIII-XIX . Barcelona,: Universitat de Barcelona,. 2002. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Rubio Borrás, Manuel. Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera . Barcelona : Librería Verdaguer, 1915-1916. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- Prats, Joaquim. La Universidad de Cervera: las reformas borbónicas de los estudiós superiores en Cataluña. Barcelona: Universitat de Barcelona. Disponible a:histodidàctica. Universitat de Barcelona
Enllaços externs modifica
- Registre d'autoritat de Ramon Utges Arxivat 2014-11-13 a Wayback Machine.. CRAI Universitat de Barcelona.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Bartomeu Torrabadella |
 Rector de la Universitat de Cervera 1838-1838 |
Succeït per: Jaime Quintana |