Ranefer

príncep d'Egipte de la IV dinastia

Ranefer (o Ranofer) va ser un príncep d'Egipte de la IV dinastia (Regne Antic d'Egipte).[1] El seu nom prové del déu egipci Ra i de la paraula egípcia nefer (nfr), que significa "bellesa".[2]

Infotaula de personaRanefer

Modifica el valor a Wikidata
Príncep
Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesSnefru Modifica el valor a Wikidata  i Hetepheres I Modifica el valor a Wikidata
GermansNefertkau I, Hetepheres, Henutsen, Kheops, Ankhaf, Nefermaat, Rahotep i Kanefer Modifica el valor a Wikidata
Nauny
en jeroglífic
D21
D36
nfr

Ranefer, que tenia el títol de "Fill dels Rei",[3] era un fill del faraó Sneferu, que va ser el primer governant de la IV dinastia. La seva mare era l'esposa o la concubina de Sneferu; el seu nom no se sap. Els germans grans de Ranefer eren Nefermaat I i Rahotep.[2] Tots van morir abans que Sneferu i el seu germà petit Khufu es va convertir en el seu successor.

Ranefer va treballar com a supervisor del seu pare,[4] ja que també tenia el títol de "Supervisor de Djed-Sneferu", i va ser enterrat dins d'una tomba de mastaba a Meidum.[5] A la tomba s'hi van trobar restes de vísceres embolicades amb lli. El cos de Ranefer és la millor representació de les tècniques de momificació que es practicaven durant el Regne Antic.[6] El seu cos estava orientat a l'est i estava modelat i pintat. Els cabells de la mòmia estaven pintats de negre, les celles i els ulls de verd, mentre que la boca la tenia pintada de vermell[7]. Els seus genitals també es van modelar acuradament, el cervell es va mantenir al crani i les seves vísceres es van trobar en un vas canopi a la tomba.[8]

Referències modifica

  1. Dodson i Hilton, 2004, p. 61.
  2. 2,0 2,1 «Children and grandchildren of Sneferu» (en anglès). Ancient Egypt online. [Consulta: 14 maig 2020].
  3. «Seneferu» (en anglès). mathstat.slu.edu. Arxivat de l'original el 2019-04-25. [Consulta: 14 maig 2020].
  4. Way, 2011.
  5. «Egyptian Pharaoh Sneferu and His Overachieving Children» (en anglès). The Aten Sequence Books, 06-04-2013. [Consulta: 14 maig 2020].
  6. Dodson i Ikram, 1998, p. 110-111.
  7. Flinders Petrie i Griffith, 2011.
  8. McArthur, 2011, p. 17.

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica