Viquipèdia

Ratpenat d'Indiana

El ratpenat d'Indiana (Myotis sodalis) és una espècie de mamífer pertanyent a la família dels vespertiliònids.[1] Es troba a Nord-amèrica: des de l'est d'Oklahoma[2] i Iowa[3] fins a Michigan,[4][5][6] Nova York, Nova Anglaterra, el nord de Nova Jersey, el nord d'Alabama i Arkansas. Antigament, també n'hi havia una població al nord-oest de Florida.[7]

Infotaula d'ésser viuRatpenat d'Indiana
Myotis sodalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima20 anys Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries1 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN14136 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaVespertilionidae
GènereMyotis
EspècieMyotis sodalis Modifica el valor a Wikidata
Miller, 1898
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Fa 41-49 mm de llargària total. Té una envergadura de 240-267 mm, pesa 5-11 g. Té el pelatge fi i esponjós de color gris castany, amb una porció basal negra al dors i menys brillant que el d'altres ratpenats similars (com ara, Myotis lucifugus). Les parts inferiors són de color canyella. El nas és rosa clar. Té les Potes petites amb pèls curts i escassos que no s'estenen més enllà dels dits dels peus. Les orelles i les membranes alars tenen una aparença opaca. No presenta dimorfisme sexual.[8][9][10]

Ecologia modifica

Empra l'ecolocalització i la vista per orientar-se mentre vola. A més, té una oïda excel·lent i es comuniquen entre ells utilitzen el so.[11]

Menja coleòpters, papallones nocturnes i d'altres insectes voladors.[10] Pot consumir fins a la meitat del seu pes corporal en insectes cada nit i, per tant, el seu paper en el control de les poblacions d'insectes és molt significativa. A més, té un paper essencial en els ecosistemes de les coves, ja que hi porta nutrients en forma de guano que altres formes de vida aprofiten.[12][13] Per a hibernar, prefereix coves de pedra calcària amb temperatures estables. A l'estiu, els boscos de ribera són els seus indrets preferits per a alimentar-se i dormir.[10][14] S'aparella a la tardor i les femelles emmagatzemen l'esperma durant tota la hibernació per esdevindre prenyades a finals del març o principis de l'abril. La gestació dura de 60 dies i té una sola cria a finals del juny o principis del juliol, la qual serà capaç de volar al cap d'un mes.[10][15] Les poblacions septentrionals migren cap a Alabama, Tennessee, Kentucky, Indiana, Missouri i Virgínia Occidental quan arriba l'hivern. Hom creu que la meitat de la població total d'aquesta espècie hiberna al sud d'Indiana.[7] A l'estiu, la femella ocupa un territori de, si fa no fa, 52 hectàrees. Una vegada ha tingut la seva cria, l'amplia fins a les 232.[16] Pot arribar a viure fins als 14 anys en estat salvatge.[17] Igual que tots els ratpenats, es considera un reservori potencial de malalties com la ràbia i la histoplasmosi.[11]

Estat de conservació modifica

Ha desaparegut de la major part de la seva distribució històrica del nord-est dels Estats Units per diversos factors: l'activitat humana (incloent-hi el turisme i les estructures construïdes a les entrades de les coves per restringir-hi l'accés humà, ja que obstaculitzen el moviment dels ratpenats i els fluxos d'aire, les temperatures i els nivells d'humitat de l'interior), els desastres naturals, la caça furtiva, la pèrdua del seu hàbitat forestal i els plaguicides.[18][10]

Referències modifica

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ Saugey, D. A., Heidt, G. A., Heath, D. R. i McDaniel, V. R., 1990. Hibernating Indiana Bats (Myotis sodalis) from the Ouachita Mountains of Southeastern Oklahoma. Southwestern Naturalist 35: 341-342.
  3. ↑ Clark, B. K., Bowles, J. B. i Clark, B. S., 1987. Summer status of the endangered Indiana bat in Iowa. American Midland Naturalist 118: 32-39.
  4. ↑ Kurta, A., 1995. Mammals of the Great Lakes Region. The University of Michigan Press, Ann Arbor, Michigan.
  5. ↑ Kurta, A. i Teramino, J. A., 1994. A novel hibernaculum and noteworthy records of the Indiana bat and eastern pipistrelle (Chiroptera: Vespertilionidae). American Midland Naturalist 132: 410-413.
  6. ↑ Evers, D. C., 1992. A guide to Michigan's endangered wildlife. University of Michigan Press, Ann Arbor, Michigan.
  7. ↑ 7,0 7,1 Arroyo-Cabrales, J.; Ospina-Garces, S. (2016). "Myotis sodalis." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 3 abril 2023]
  8. ↑ North American Mammals (anglès)
  9. ↑ NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Kentucky Bat Working Group Arxivat 2010-06-09 a Wayback Machine. (anglès)
  11. ↑ 11,0 11,1 Animal Diversity Web (anglès)
  12. ↑ LaRoe, E.T., Farris, G.S., Puckett, C.E., Doran, P.D. i Mac, M.J., (1995) Our Living Resources: a report to the nation on the distribution, abundance, and health of U.S. plants, animals, and ecosystems. U.S. Department of the Interior, National Biological Service, Washington DC, els Estats Units.
  13. ↑ ARKive Arxivat 2009-05-12 a Wayback Machine. (anglès)
  14. ↑ Thomson, C.E., 1982. "Myotis sodalis." Mammalian Species. The American Society of Mammalogists, 163.
  15. ↑ Kids' Inquiry of Diverse Species (anglès)
  16. ↑ Kurta, A., 1995. Mammals of the Great Lakes Region. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
  17. ↑ Kurta, A., 1995.
  18. ↑ Trombulak, S. C., Higuera, P. E. i DesMeules, M., 2001. Population trends of wintering bats in Vermont. Northeastern Naturalist 8: 51-62.

Bibliografia modifica

  • Baker, R.H., 1983. Michigan Mammals. Michigan State University Press, East Lansing.
  • Barbour, R. W. i Davis, W. H., 1969. Bats of America. The University of Kentucky Press, Lexington, Kentucky.
  • Brady, J., Clawson, R. L., LaVal, R. K., Kunz, T., Tuttle, M. D i Wilson, D., 1983. Recovery plan for the Indiana bat. U. S. Fish Wildlife Service, Rockville, Maryland.
  • Brady, J. T., 1982. Cave Management for the Endangered Indiana Bat (Myotis sodalis) and Gray Bat (Myotis grisescens). A: H. Thornton and J. Thornton (eds), National Cave Management Symposia, pàg. 86-95. Richmond, VA.
  • Britzke, E. R., Harvey, M. J. i Loeb, S. C., 2003. Indiana bat, Myotis sodalis, maternity roosts in the southern United States. Southeastern Naturalist 2: 235-242.
  • Britzke, E. R., Hicks, A. C., von Oettingen, S. L. i Darling, S. R., 2006. Description of spring roost trees used by female Indiana bats (Myotis sodalis) in the Lake Champlain Valley of Vermont and New York. American Midland Naturalist 155: 181-187.
  • Callahan, E. V., Drobney, R. D. i Clawson, R. L., 1997. Selection of summer roosting sites by Indiana bats (Myotis sodalis) in Missouri. Journal of Mammalogy 78: 818-825.
  • Clawson, R. L., 2004. National status of the Indiana bat. A: K. C. Vories i A. Harrington (eds), Indiana bat and coal mining: a technical interactive forum, pàg. 1-6. U.S. Department of Interior, Office of Surface Mining, Alton, Illinois, and Coal Research Center, Southern Illinois University, Carbondale, Illinois.
  • Clawson, R. L., LaVal, R. K., LaVal, M. L. i Caire, W., 1980. Clustering behavior of hibernating Myotis sodalis in Missouri. Journal of Mammalogy 61: 245-253.
  • Cope, J. B. i Humphrey, S. R., 1977. Spring and autumn swarming behavior in the Indiana bat, Myotis sodalis. Journal of Mammalogy 58: 93-95.
  • Cope, J. B., Richter, A. R. i Mills, R. A., 1974. A summer concentration of the Indiana bat, Myotis sodalis, in Wayne County. Proceedings of the Indiana Academy of Sciences 83: 482-484.
  • Corbet, G.B.; Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species. Tercera edició. Natural History Museum Publications & Oxford University Press, Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
  • Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. 
  • Engel, J. M., 1977. Recovery plan for the Indiana bat. US Fish and Wildlife Service, Washington DC.
  • Evers, D.C., 1994. Endangered and Threatened Wildlife of Michigan. The University of Michigan Press, Ann Arbor. 412pp.
  • Gardner, J. E., Hofmann, J. E. i Garner, J. D., 1996. Summer distribution of the federally endangered Indiana bat (Myotis sodalis) in Illinois. Transactions of the Illinois State Academy of Science 89: 187-196.
  • Garner, J. D. i Gardner, J. E., 1992. Determination of summer distribution and habitat utilization of the Indiana bat (Myotis sodalis) in Illinois. Final Report, Project E-3. Illinois Department of Conservation, Springfield, Illinois.
  • Hall, J. S., 1962. A life history and taxonomic study of the Indiana bat, Myotis sodalis. Sci. Publ., Reading Pub. Mus. And Art Galler 12: 1-68.
  • Henshaw, R. E. i Folk Jr., G. E., 1966. Relation of thermoregulation to seasonally changing microclimate in two species of bats (Myotis lucifugus and Myotis sodalis). Physiological Zoology 39: 223-236.
  • Herkert, J. R., 1992. Endangered and threatened species of Illinois: status and distribution. Illinois Endangered Species Protection Board.
  • Humphrey, S. R., 1978. Status, winter habitat, and management of the endangered Indiana bat, Myotis sodalis. Florida Science 41: 65-76.
  • Humphrey, S. R., Richter, A. R. i Cope, J. B., 1977. Summer habitat and ecology of the endangered indiana bat, Myotis sodalis. Journal of Mammalogy 58: 334-346.
  • Johnson, S. A., Brack Jr., V. i Rolley, R. E., 1998. Overwinter weight loss of Indiana bats (Myotis sodalis) from hibernacula subject to human visitation. American Midland Naturalist 139: 255-261.
  • Kiser, J. D. i Elliott, C. L., 1996. Foraging habitat, food habits, and roost tree characteristics of the Indiana bat (Myotis sodalis) during autumn in Johnson County, Kentucky. Kentucky Department of Fish and Wildlife Resources, Frankfort, Kentucky.
  • Koopman, K.F., 1993. Order Chiroptera. A: Wilson, D.E. i Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Segona edició. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 137-241.
  • Kunz, T.H., ed., 1988. Ecological and Behavioral Methods for the Study of Bats. Smithsonian Institution Press, Washington DC. 533pp.
  • Kurta, A., 1980. Status of the Indiana bat, Myotis sodalis, in Michigan. Michigan Academy of Science 13:31-36.
  • Kurta, A. i Whitaker Jr., J. O., 1993. Summer roosts of the endangered Indiana bat (Myotis sodalis) on the northern edge of its range. American Midland Naturalist 129: 132-138.
  • Lowe, D. W., 1990. Indiana Bat, Myotis sodalis. A: J. R. Matthews i C. J. Moseley (eds), The official World Wildlife Fund guide to endangered species of North America, pàg. 506-508.
  • Matthews, J. R. i Moseley, C. J. (eds), 1990. The Official World Wildlife Fund Guide to Endangered Species of North America. Vol. 1. Plants, Mammals. pàg. 560 pàg. Beacham Publications, Inc., Washington DC.
  • Menzel, J. M., Ford, W. M., Menzel, M. A., Carter, T., Gardner, J. E., Garner, J. D. i Hofmann, J. E., 2005. Summer habitat use and home-range analysis of the endangered Indiana bat. Journal of Wildlife Management 69: 430-436.
  • Menzel, J. M., Menzel, M. A., Ford, W. M., Edwards, J. W., Sheffield, S. R., Kilgo, J. C. i Bunch, M. S., 2003. The distribution of the bats of South Carolina. Southeastern Naturalist 2: 121-152.
  • Menzel, M. A., Menzel, J. M., Ford, W. M., Edwards, J. W., Carter, T. C., Churchill, J. B. i Kilgo, J. C., 2001. Home range and habitat use of male Rafinesque's big-eared bats (Corynorhinus rafinesquii). American Midland Naturalist 145: 402-408.
  • Miller, G.S., Jr. i G.M. Allen, 1928. The American bats of the genera Myotis and Pizonyx, p. 130. Bulletin of the U.S. National Museum, 144:130-135.
  • Mohr, C. E., 1972. The status of the threatened species of cave-dwelling bats. Bulletin of the National Speleological Society 34: 33-47.
  • Richter, A. R., 1993. Modified cave entrances: thermal effect on body mass and resulting decline of endangered Indiana bats (Myotis sodalis). Conservation Biology 7: 407-.
  • Ritzi, C. M., Everson, B. L. i Whitaker Jr., J. O., 2005. Use of bat boxes by a maternity colony of Indiana myotis (Myotis sodalis). Northeastern Naturalist 12: 217-220.
  • Sparks, D. W., Ritzi, C. M., Duchamp, J. E. i Whitaker Jr., J. O., 2005. Foraging habitat of the Indiana bat (Myotis sodalis) at an urban-rural interface. Journal of Mammalogy 86: 713-718.
  • Tuttle, M. D., 1977. Gating as a means of protecting cave dwelling bats. A: Aley i D. Rhodes (eds), National cave management symposium, pàg. 77-82.
  • Wilkinson i South, (2002). Life history, ecology and longevity in bats. Aging Cell, 1:124-131.
  • Wilson, D.E., F.R. Cole, J.D., 1996. Measuring and Monitoring Biological Diversity - Standard Methods for Mammals. Smithsonian Institution Press, Washington DC.

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ratpenat_d%27Indiana&oldid=31834036»