Ray Bradbury

escriptor estatunidenc

Ray Bradbury (Waukegan, Illinois, 22 d'agost de 1920 - Los Angeles, Califòrnia, 5 de juny de 2012) fou un escriptor d'històries curtes, novel·les i assaigs, dramaturg, guionista i poeta estatunidenc.

Infotaula de personaRay Bradbury

(1975) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Ray Douglas Bradbury Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Raymond Douglas Bradbury Modifica el valor a Wikidata
22 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata
Waukegan (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 2012 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Westwood Village Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióUnitarisme universalista Modifica el valor a Wikidata
FormacióLos Angeles High School (–1938) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata –  2012 Modifica el valor a Wikidata
GènereCiència-ficció, fantasia, literatura de terror i ciencia-ficció social Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaElliott, William Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMarguerite Bradbury (1947–2003), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsBettina F. Bradbury Modifica el valor a Wikidata
PareLeonard Spaulding Bradbury, Sr. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webraybradbury.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001969 Allocine: 52665 Allmovie: p7905 TMDB.org: 62923
Musicbrainz: 6b9750c5-04c3-45b4-aef2-55b8c957a923 Discogs: 29785 Goodreads author: 1630 Find a Grave: 20679865 Project Gutenberg: 41269 Modifica el valor a Wikidata

Bradbury es graduà a la Universitat de Los Angeles el 1938. Tot i que la seva educació formal acabà aquí, es convertí en un "estudiant de la vida", venent diaris a les cantonades dels carrers de Los Angeles del 1938 al 1942, passant les nits a la biblioteca pública i els dies a la impremta. Es convertí en escriptor a temps complet el 1943, i contribuí en nombroses històries curtes per a diaris abans de fer-ne una col·lecció: Dark Carnival, el 1947.

La seva reputació com a escriptor de coratge i visió s'establí amb la publicació de The Martian Chronicles el 1950, que descriu els primers intents de la Terra de conquerir i colonitzar Mart, i les conseqüències inesperades. A continuació vingué The Illustrated Man i després, el 1953, Fahrenheit 451, la que molts consideren l'obra mestra de Bradbury, una mordaç acusació a la censura realitzada en un món futur en què la paraula escrita està prohibida. En un intent per salvar la seva història i cultura, un grup de rebels memoritzen obres senceres de literatura i filosofia a mesura que els llibres són cremats per l'estat totalitari. Altres treballs inclouen: The October Country, Dandelion Wine, A Medicine for Melancholy, Something Wicked This Way Comes, I Sing the Body Electric!, Quicker Than the Eye i Driving Blind.

En total, Bradbury va publicar més de trenta llibres, prop de sis-centes històries curtes i nombrosos poemes, assaigs, i peces de teatre. Les seves històries curtes van aparèixer en més de mil currículums d'antologies de "lectura recomanada" en escoles.

L'obra de Ray Bradbury ha estat inclòs en quatre col·leccions de Best American Short Story (Millor Història Curta d'Amèrica). Va ser premiat amb el premi O. Henry Memorial, el premi Benjamin Franklin, el premi Mundial de Fantasia per la seva trajectòria, el premi Grand Master de la Sciencie Fiction Writers of America (Escriptors de ciència-ficció d'Amèrica), el premi PEN Center USA West Lifetime Achievement, entre d'altres. Al novembre del 2000, la National Book Foundation Medal (la Medalla de la Fundació Nacional del Llibre) per part de la Distinguished Contribution to American Letters (la Distingida Contribució dels Lectors Americans) va fer una conferència sobre el senyor Bradbury amb motiu de la cerimònia dels premis 2000 National Book a la ciutat de Nova York.

Bradbury mai va confinar la seva visió a la literatura pura. Va estar nominat per un Premi de l'Acadèmia pel seu film animat Icarus Montgolfier Wright, i guanyà un Emmy Award pel seu guió televisiu de The Halloween Tree. Va adaptar seixanta-cinc de les seves històries per a Ray Bradbury Theater de la televisió. Va ser el consultor creatiu al pavelló dels Estats Units a la Fira Mundial de Nova York del 1964. El 1982 creà les metàfores interiors de la mostra Spaceship Earth a l'Epcot Center de Disney World, i més tard contribuí a la concepció de la ruta espacial Orbitron a Disneyland París.

Casat des del 1947, Bradbury i la seva dona Maggie vivien a Los Angeles amb els seus quatre gats. Tenien quatre filles i vuit nets. Maggie morí el novembre del 2003.

En ocasió del seu 80è aniversari a l'agost del 2000, Bradbury digué,"[1] La gran alegria de la meva vida ha estat aixecar-se cada matí i córrer a la màquina d'escriure perquè m'ha vingut alguna nova idea. La sensació que tinc cada dia és molt semblant a la mateixa que tenia quan tenia dotze anys. En qualsevol esdeveniment, aquí estic, amb vuitanta anys, sense sentir-me diferent, ple d'un gran sentit de joia i content per la llarga vida que se m'ha permès. Tinc bons plans pels pròxims deu o vint anys, i espero que m'hi acompanyeu.".

Obra traduïda al català modifica

  • Fahrenheit 451, traducció de Jaume Subirana, Barcelona: Edhasa, 1986; última edició: Edicions 62, 2013 (títol original: Fahrenheit 451)[2]
  • Intercanvi, traducció de Dolors Udina, Barcelona: Perspectiva/Aura, 2005 (títol original: Exchange)[3]
  • Les cròniques marcianes, traducció de Quim Monzó, Barcelona: Bruguera, 1983; última edició: Proa, 2014 (títol original: The Martian Chronicles)[2]
  • Les daurades pomes del sol, traducció de Jordi Fernando, Alella: Pleniluni, 1987;[4] nova edició: Les pomes daurades al sol, traducció de Lluís-Anton Baulenas, Barcelona: RBA, 2014[5] (títol original: The Golden Apples of the Sun)
  • Més ràpid que l'ull, traducció de Ferran Toutain, Barcelona: Proa, 1997 (títol original: Quicker Than the Eye)[6]
  • Relats inquietants, traducció de Martí Mas Fontcuberta, Barcelona: Cruïlla, 1994[7]
  • Un cementiri de llunàtics, traducció de Martí Sales, Barcelona: Males Herbes, 2017 (títol original: Graveyard for Lunatics)[8]
  • L'home il·lustrat, traducció de Martí Sales, Barcelona: Males Herbes, 2020 (títol original: The Illustrated Man)[9][10]

Referències modifica

  1. «Ray Bradbury: full of a great sense of joy – ENC NEWS» (en anglès britànic). [Consulta: 6 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 «El cementiri de llibres oblidats de Ray Bradbury». [Consulta: 23 abril 2020].
  3. «De l'anglès al català | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 23 abril 2020].
  4. «Untitled Document». [Consulta: 23 abril 2020].
  5. «La humanitat de Ray Bradbury». [Consulta: 23 abril 2020].
  6. «Bibliografia catalana de ciència-ficció i fantasia 1997 (i 2)». Butlletí de l'Associació Catalana de Ciència Ficció i Fantasia, Març 1998, pàg. 12.
  7. Pau, Isabel. Les narratives com a recurs didàctic a les classes de ciències d'educació secundària (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat d'educació, 9 de setembre de 2014, p. 112. 
  8. Aliaga, Xavier. «‘Hardboiled' a l'estil Ray Bradbury». ElTemps.cat, 21-05-2018. [Consulta: 17 juny 2018].
  9. «CATALUNYA.-Males Herbes publica en catalán 'L'home il·lustrat' de Ray Bradbury» (en castellà), 27-01-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
  10. «Ray Bradbury, molt més que un gegant de la ciència-ficció», 17-01-2020. [Consulta: 23 abril 2020].

Enllaços externs modifica