El rebatut és la part final d'alguns balls tradicionals, en què es repeteix la melodia amb un ritme més ràpid.

El rebatut era present en el ball cerdà,[1] on, segons Pujol i Amades[2]

« per a acabar feien el rebatut, o sigui el mateix ball sonat a un ritme precipitadíssim a l'objecte de destarotar i fer perdre els balladors, els quals acabaven el ball de la manera més esbojarrada »

També trobem el rebatut en la vintena llarga de balls de gegants i de nans de la Patum de Berga, que són intercanviables, ja que tenen la mateixa estructura, amb una primera part de ritme ternari, sovint composta de dues frases A i B, que es repeteix, i un rebatut amb les mateixes melodies amb ritme binari.[3]

Referències

modifica
  1. Soler i Mas, Francesc «A l'entorn del Ball Cerdà». Dovella, 15, 1985, pàg. 39-40 [Consulta: 18 agost 2016].
  2. Pujol, Francesc i Amades, Joan. Cançoner popular de Catalunya, Vol. 1 Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1936, p. 143. 
  3. «Música». Museu de la Patum de Berga. Ajuntament de Berga i Patronat de la Patum. Arxivat de l'original el 6 d’abril 2014. [Consulta: 18 agost 2016].