Rectoria de Sant Julià del Mont
La Rectoria de Sant Julià del Mont és una obra de Santa Pau (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Rectoria  | ||||||
| Construcció | Medieval | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Pau (Garrotxa) | ||||||
| Localització | Serra del Mont | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 10824 | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
Prop de les restes de l'església de Sant Julià del Mont es conserva una edificació ruïnosa. Era el lloc de l'habitatge dels primers monjos, després rectoria i hostalatge. Construcció de planta rectangular amb dos pisos, la teulada és enfonsada. Contrasta l'aparell utilitzat en les dues construccions. L'església, dedicada a Déu, fou bastida amb grans carreus vermellosos molt ben tallats. El casalot es construí amb morter i pedra grisa del país, era el lloc destinat als homes, i per tant menys important.[1] Davant de la porta d'accés al Casalot es conserva una senzilla llinda, avui partida, on s'hi va esculpir en baix relleu una creu.[1]
Història modifica
En document més antic que s'ha trobat sobre Sant Julià del Mont és un diploma del rei Carles el calb de França, datat l'any 867 a favor del seu abat Rimila. Consta que aquest darrer havia construït les cel·les de sant julià i Sant Vicenç en el pagus de Besalú. Mort aquest abat, el monestir va passar a dependre de Sant Esteve de Banyoles. Abans del segle xiv es creu que es va separar del monestir, ja que apareix en els documents com a parròquia.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Rectoria de Sant Julià del Mont». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 octubre 2016].