Refugi de les Gavarres
El jaciment arqueològic del Regufi de les Gavarres se situa en uns terrenys erms i planers que es troben al municipi de Cassà de la Selva a Catalunya,[1] a tocar el camí dels Metges i la urbanització dels Refugis de les Gavarres, als primers estreps del massís de les Gavarres. Aquestes restes d'un assentament o campament a l'aire llibre formen els primers vestigis d'una ocupació prehistòrica al terme de l'actual municipi de Cassà.[2]
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Cassà de la Selva (Gironès)  | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 298 m | |||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Període | paleolític superior i neolític | |||
| Cronologia | ||||
| dècada del 1990 | descobriment | |||
Fou descobert a mitjan dels anys noranta del segle xx per Joaquim Llinars, un affecionat arqueòleg de Llagostera.[3] L'any 2003 es va visitar el jaciment per catalogar-lo amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de la comarca de la Selva. En aquesta ocasió es va poder establir dues fases d'ocupació: una primera al paleolític superior i una segona als neolític, calcolític o l'edat de bronze.[3] S'hi van descobrir diversos elements d'indústria lítica de sílex, que apareixien associats a un petit dipòsit superficial de llims argilosos d'una intensa coloració vermella que van permetre confirmar la localització precisa del jaciment.
Troballes
modificaS'hi han recollit en superfície artefactes d'una abundant indústria lítica tallada majoritàriament en sílex i que, de manera molt general, està caracteritzada per un fort component laminar i microlític. A part d'alguns nuclis i un lot relativament nombrós d'útils retocats, les ascles, els fragments de talla i les làmines de petita grandària constitueixen el gruix de les col·leccions.[4]
Entre els útils retocats cal destacar rascadores, burins de diversa conformació i complexitat i algunes làmines en dors. El caràcter leptolític del jaciment permet atribuir-lo o bé al paleolític superior inicial (potser a un estadi evolucionat de l'aurinyacià, comparable en aquest cas als jaciments del mateix període de Llagostera) o bé al paleolític superior final (magdalenià).[4] Tot i això, el conjunt del material no permet proposar una atribució cronològica o cultural precisa.
Referències
modifica- ↑ «Inventari del Patrimoni Arquitectónic de Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Niell i Ciurana, Xavier. «Els orígens de Cassà» (pdf). Grup de Recerca d’Estudis Cassanencs, 13-06-2014.
- ↑ 3,0 3,1 Niell i Ciurana, 2014, p. 103.
- ↑ 4,0 4,1 Niell i Ciurana, 2014, p. 108.
Bibliografia
modifica- Cantón i Playà, Pere. Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots. Diputació de Girona, Associació Arqueològica de Girona, 2001.
- Niell i Ciurana, Xavier. «Prospecció arqueològica a la zona del Puig Gros – Era de la llaca – Serra Llarga i Solells d'en Barril (Cassà de la Selva, Gironès)». A: Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Besalú, Hospital de Sant Julià, 13 i 14 de juny de 2014 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya i Universitat de Girona, 2014, p. 101-109. ISBN 978-84-8458-437-7.