Refugi de Rebost

refugi de muntanya
(S'ha redirigit des de: Refugi del Rebost)

El Refugi de Rebost és un refugi de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya que està situat a 1.640 metres d'altitud sota el Pedró dels Quatre Batlles (La Tosa), al vessant sud-est de Comabella, al terme municipal de Bagà, a la comarca del Berguedà, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró.[1][2] Es troba guardat tot l'any amb una capacitat de fins a 50 places, però també disposa d'un edifici annex que serveix de refugi lliure amb una capacitat de 28 places.[3]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Refugi de Rebost
Imatge
Dades
TipusRefugi de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural del Cadí-Moixeró Modifica el valor a Wikidata
Construcció25 setembre 1955 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.650 m Modifica el valor a Wikidata
Hi passacavalls del vent, GR 150, GR 4 i Transpirinenca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBagà (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 17′ 14″ N, 1° 53′ 07″ E / 42.287269°N,1.885181°E / 42.287269; 1.885181
Activitat
Capacitat màxima50 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrefugirebost.cat Modifica el valor a Wikidata

Es troba dins del circuit de la travessa Cavalls del vent,[3] i és un lloc de pas del GR-4-2 i del GR-150. Des del refugi es poden fer tota mena de sortides pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i pujar a la Tosa, les Penyes Altes de Moixerò i el Puigllançada.[3] A més, és el principi i final del PR126. També té 10 Circuits Permanents d'Orientació. I es troba en el recorregut de la transpirinenca en BTT.[4]

Les rutes d'accés al refugi són diverses:

  • L'accés al refugi en vehicle propi és per la carretera asfaltada BV-4024 de Bagà a Coll de Pal i a peu (1 km) per pista forestal indicada que surt del Collet Roig fins al refugi.[3]
  • L'accés a peu dependrà del punt d'inici:[5]
    • Des de Bagà seguint la gran ruta GR-150 o GR-4.2 direcció a Puigcerdà. Duració: 3:30 hores.
    • Des de La Molina seguint la gran ruta GR-4.2 direcció Bagà. Duració: 4 hores.
    • Des del Refugi Sant Jordi. Duració: 4 hores.
    • Des del Refugi Niu de l’Àliga. Duració: 2 hores.
    • Des del Refugi Erols. Duració: 3:30 hores.

Història

modifica

Ubicat en un edifici que antigament fou l'era d'una masia que treballava els camps de conreu dels voltants, propietat del senyor Casals de Solsona, més conegut com el Xarnego.[3] Actualment, aquella casa es troba en estat precari i serveix de magatzem del refugi, a pocs metres d'aquest. Ja aleshores aquell mas era conegut com "el Rebost", a causa de la gran quantitat i varietat de comestibles que s'hi guardaven.[6]

Els veïns del municipi de Bagà i els socis de la delegació de la UEC de Bagà van treballar tots a una perquè aquella antiga masia, abandonada després de la Guerra Civil espanyola i propietat de l'Ajuntament de Bagà des del 1948,[3] pogués ser reconvertida en un refugi de muntanya.

La UEC de Bagà (Unió Excursionista de Catalunya de Bagà) va liderar el projecte a partir que l'Ajuntament de Bagà, el 7 de desembre de 1954 li cedís l'antiga era i masia per un període de 25 anys, amb la condició que l'era es convertís en un refugi de muntanya i la masia en un refugi lliure. Les obres d'arranjament van anar a càrrec de la UEC de Bagà amb la col·laboració desinteressada de socis i voluntaris, que van tenir com a resultat l'obertura del refugi de muntanya i la seva inauguració oficial el 25 de setembre del 1955, tot i que fins a l'any 13 de setembre de 1974 no es posaren guardes al refugi de muntanya. Un any més tard començaren les obres de reforma per adequar l'antiga masia "el Rebost" com a refugi lliure, que no es va inaugurà fins al 2 de novembre de 1958. L'Ajuntament de Bagà va prorrogar el febrer de 1984 la cessió del refugi a la UEC de Bagà per 25 anys més amb la condició que el refugi havia d'estar sempre obert.[3]

El 1990 també és una data significativa en la història del refugi, ja que en aquell moment se'n va escometre una reforma i ampliació, aixecant-hi un pis, instal·lant dutxes i lavabos i ampliant-lo amb dos annexos adossats laterals, que va permetre que el 10 de juny de 1990 s'inaugurés el refugi amb una capacitat de fins a 70 places.[3] L'any 2001 es van fer càrrec del refugi els dos guardes actuals, l'Anna Mañach i el Marc Gascó. Actualment, el refugi disposa d'una capacitat de cinquanta places.[2][3]

Referències

modifica
  1. «.xml Refugi de Rebost». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Fernández Sanvisens, Isaac. «El Refugi de Rebost». A: Cossetània Edicions. Cavalls del Vent: travessa senderista pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, 2006, p. 57-58. ISBN 978-84-9791-172-6 [Consulta: 22 maig 2020]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Unió Excursionista de Catalunya : 75 anys de la història de l'excursionisme català. 1. ed. Barcelona: Publicacions de la UEC, 2007, p. 183-186. ISBN 978-84-85678-41-9. 
  4. «Refugi de Rebost». Cavalls del Vent. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2019. [Consulta: 23 maig 2020].
  5. «On som? – Refugi de Rebost». [Consulta: 12 novembre 2022].
  6. «refugi de Rebost | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi de Rebost