Regionalismo bien entendido

El «Regionalismo bien entendido», a vegades «sano regionalismo bien entendido» (generalment en castellà; literalment «regionalisme ben entés»), és una expressió que fa referència a una forma de regionalisme espanyol, en particular aquell que van promoure determinats sectors del franquisme, que es caracteritza per la seua compatibilitat i fins i tot la seua adhesió a un nacionalisme espanyol centralista. El terme s'aplica especialment al País Valencià, en aquest cas com a «valencianismo bien entendido» («valencianisme ben entés»).[1]

Entre els seus principals representants figuren Miguel Ramón Izquierdo (1919-2007), últim alcalde franquista de València (1973-1979), i Ignacio Carrau (1923-2015), últim president franquista de la Diputació provincial de València (1975-1979)[2][3], ambdós blaveristes primigenis.

També es pot aplicar ocasionalment en altres períodes històrics, per exemple per a qualificar alguns autors conservadors de la Renaixença valenciana,[4] com ara Teodor Llorente.[5]

Referències modifica

  1. «“El valencianismo bien entendido” | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 abril 2024].
  2. Sancho Lluna, 2020, p. 135.
  3. Colomer Rubio, 2017, p. 184-188.
  4. Ballester, 1992, p. 27.
  5. Isabel Burdiel; Manuel Pérez Ledesma Liberales eminentes (en castellà). Marcial Pons Historia, 2008, p. loc. 4713. ISBN 978-84-96467-66-8. 

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica