Rellotges de la Selva Negra
L'artesania dels rellotges de la Selva Negra es remunta a mitjans del segle xvii. Una branca especialitzada dels rellotgers de la Selva Negra són els fabricants de rellotges de cucut.
.jpg)
Història modifica
Inicis al segle XVII modifica
La producció de rellotges de la Selva Negra va començar a mitjans del segle xvii. La primera gamma de rellotges eren d'ús pràctic i de disseny senzill. La popularitat d'aquests rellotges va anar créixent i les plaques i les esferes dels rellotges es van fer més sofisticades. Es diu que, en els primers temps, els rellotges de la Selva Negra van ser copiats de l'estil bohemi.[1] A poc a poc els rellotges de la Selva Negra van guanyar fama; especialment els famosos rellotges de cucut, que es van convertir en el seu estil típic des de l'any 1854.
Tecnologia modifica
A la primera meitat del segle xviii, en la fabricació de rellotges de la Selva Negra (alemany: Holzräderuhr), utilitzaven engranatges de fusta. A la segona meitat del segle xviii, el progrés tècnic va fer que es produïssin els engranatges en llautó groc. Cap a finals del segle xviii es van començar a fabricar rellotges de placa lacada de paret. Tenien el panell frontal de fusta pintat a mà amb laca (Lack-Schilderuhr). A finals del segle xviii, Jacob Herbstreith va fabricar petits rellotges de paret amb plaques de porcellana o llautó (Jockele-Uhr). A principis del segle xix, els Sorg, una família de rellotgers, van arribar a fabricar un rellotge de paret molt petit (Sorg-Uhr).[2]
-
Rellotge amb engranatges de fusta -
Un rellotge de placa de fusta (Lackschild-Uhr) -
Un rellotge de plat de porcellana (Jockele-Uhr) -
Un rellotge Sorg molt petit (Sorg-Uhr)
.png)
Producció industrial modifica
El nucli central de la producció de rellotges de la Selva Negra era una àrea que s'estenia des de Triberg passant per Furtwangen fins a St. Peter. El 1850, el Ducat de Baden va fundar la primera escola de rellotgers a Furtwangen per tal de millorar el nivell de la fabricació i fer-la més eficient. Van seguir alguns moments de crisi. A mitjans del segle xix va començar la producció en massa. Però un cop acabada la Guerra Civil americana, fàbriques de l'entorn de la indústria bèl·lica nord-americana van passar a una producció de rellotges altament competitius. Així, els fabricants de rellotges alemanys van perdre quota de mercat.
Es van desenvolupar tipus especials de rellotge: el rellotge de cucut, el rellotge de figuretes, rellotges que sonaven les hores, el rellotge de suport i el rellotge d'avi.[3][4]
-
Un rellotge de cucut (Kuckucksuhr) -
Un rellotge de figuretes (Figurenuhr) -
Un rellotge amb flauta (Flötenuhr) -
Un rellotge d'avi (regulador) -
Regulador de 1999/2000
.JPG)
Zènit i decadència modifica
A principis del segle XX, la indústria del rellotge va prosperar inicialment, però després es va ensorrar amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i, posteriorment, els mercats rus i nord-americà es van desfer. Tanmateix, després de la Segona Guerra Mundial, les exportacions van augmentar la producció.
Canvi estructural continuat modifica
A la dècada de 1970, l'arribada de noves caixes de rellotges de plàstic i rellotges de quars van provocar una reestructuració seriosa. Els nous mètodes van significar que es van acomiadar molts treballadors amb una major competència dels països recentment industrialitzats. A part d'aixó, la introducció dels rellotges LCD va provocar una reestructuració més dolorosa. El nombre de rellotges ocupats es va reduir de 28.000 el 1973 a 21.000 el 1976. La indústria del rellotge alemany, orientada a l'exportació, va haver de superar una muntanya russa de tipus de canvi inestables, taxes de creixement més baixes, alta competència dels països en desenvolupament i canvis tecnològics continus.[5] Les noves tècniques i la globalització contínues afecten la indústria del rellotge de la Selva Negra.
Rellotgers de la Selva Negra modifica
El Museu Alemany del Rellotge (alemany: Deutsches Uhrenmuseum) també té a la seva col·lecció alguns dels primers rellotges de la Selva Negra amb rodes dentades de fusta, així com una sèrie de rellotges (també de la Selva Negra) de producció industrial. La Ruta del Rellotge Alemany (en alemany: Deutsche Uhrenstraße) és una ruta temàtica que connecta llocs amb museus rellevants i antics fabricants de rellotges de la Selva Negra.
Antics rellotgers modifica
- Aktiengesellschaft für Uhrenfabrikation Lenzkirch
- Badische Uhrenfabrik Furtwangen AG
- Johann Baptist Beha (1815–1898)
- Theodor Ketterer (1815–1884)
- Mauthe
- Uhrenfabrik Villingen AG
- Emilian Wehrle (1832–1896)
- Winterhalder i Hofmeier (rellotges)
- Württembergische Uhrenfabrik Bürk [5]
+ Schemekenbecher Uhrenfabrik 1948-1996 Villingen AG
Rellotgers actius modifica
- Hermle
- Hubert Herr
- Rombach i Haas
- Robert Herr
- Tècnica SS (Regula)
- August Schwer
Rellotges de la Selva Negra al mercat d'antiguitats modifica
Els rellotges de suport i els rellotges de caixa alta de la Selva Negra es veuen al mercat d'antiguitats alemany i americà com a rellotges mecànics d'alta artesania.[6][7]
-
Rellotge d'avi de 1890 fabricat per AG Lenzkirch
.jpg){kind=small}
Referències modifica
- ↑ (de) Citation at Uhren Brunner from the book: In die neue Zeit (in English: Into the new time),
- ↑ (de) Jockele- und Sorg-clocks in antique trade in Titisee - Black Forest
- ↑ (de) Website of the German clock road (in German: Deutsche Uhrenstraße) showing various types of clocks
- ↑ (en) antique Black forest clocks in a private museum
- ↑ 5,0 5,1 Bernhard Mohr, Klaus Leier: Wirtschaftsräume unter Anpassungsdruck – erläutert am Beispiel des Schwarzwälder Uhrenindustriegebietes. In: Regio Basiliensis, 29. Jg., 1988, Heft 3, S. 179–194.
- ↑ «Pictures of some Winterhalder & Hofmeier clocks». Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 25 març 2012].
- ↑ Pictures of Winterhalder & Hofmeier clocks at google.cat
Bibliografia modifica
- Rick Ortenburger: Rellotges de la Selva Negra. Schiffer Publications, Ltd, Atglen, Pennsylvania, EUA, 1991.ISBN 0-88740-300-X .
- (de) Helmut Kahlert: 300 Jahre Schwarzwälder Uhrenindustrie, Katz, 2007,ISBN 978-3-938047-15-6 . (En anglès: 300 anys de la indústria del rellotge de la Selva Negra)
- (de) Herbert Jüttemann: Die Schwarzwalduhr. Badenia-Verlag, Karlsruhe, 2000,ISBN 978-3-89735-360-2 . (En anglès: The Black Forest clock)
- (de) Ekkehard Liehl, Wolf Dieter Sick (eds.): Der Schwarzwald. Beiträge zur Landeskunde. Veröffentlichungen des Alemannischen Instituts, 47, Freiburg im Breisgau, 4a ed., 1989. (En anglès: Black Forest. Estudis de Geografia, Història i Institucions)
- (de) Berthold Schaaf: Schwarzwalduhren. G. Braun Buchverlag, Karlsruhe, 4a edició, 2008.ISBN 978-3-7650-8391-4ISBN 978-3-7650-8391-4. (En anglès: Black Forest clocks).
- (de) Gerd Bender: Die Uhrmacher des hohen Schwarzwalds und ihre Werke. Vol. 1, 1998 i Vol. 2, 1978. Verlag Müller, Villingen. (En anglès: The Clockmakers of the High Black Forest and their Works).
Enllaços externs modifica
- «Start - Deutsches Uhrenmuseum» (en alemany). Start - Deutsches Uhrenmuseum. [Consulta: 14 gener 2023].
- ErfinderZeiten – Museu del Rellotge a Schramberg
- http://www.blackforestclockcollectors.com/#!black-forest-clock-images/c1pwt Col·lecció privada de rellotges històrics de la Selva Negra dels EUA}
- Col·lecció privada de rellotges històrics de la Selva Negra als EUA
- Col·lecció privada de rellotges històrics de la Selva Negra a la República Txeca