Remacle (altres noms: Remaculus, Remaclus, Rimaglius, Remaclus de Maastricht), nascut a Aquitània aproximadament a 600 – mort a Stavelot al 673, era un monjo colombanian, fundador de les abadies de Malmedy i de Stavelot i bisbe de Maastricht.

Infotaula de personaRemacle de Maastricht

Estàtua a l'església Sant-Sebastià de Stavelot
Biografia
NaixementRemaclus, Remaculus
dècada del 600 Modifica el valor a Wikidata
Ducat d'Aquitània (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 673 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (63/73 anys)
Stavelot Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Sébastien (Stavelot) 
Roman Catholic Bishop of Maastricht (en) Tradueix

Abat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósColombanian
abat i bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització1042
PelegrinatgeAbadia de Stavelot
Festivitat3 de setembre
IconografiaRobes de bisbe, acompanyat d'un llop

Biografia modifica

Va ser un deixeble de Sulpici el Pietós, bisbe de Bourges i va esdevenir monjo a l'abadia de Luxeuil. Juntament amb sant Eloi de Noyon va fundar l'abadia de Solignac prop de Llemotges de la qual va esdevenir el primer abat al 632. Vers 644 se'n va anar, encarregat pel rei Sigebert III d'Austràsia a les Ardenes per a crear un monestir a la riba del Semois a Cugnon.[1] Entre 648-649, Sigebert III i el seu majordom de palau Grimoald I van encarregar Remacle de desenvolupar l'establiment de Stavelot-Malmedy. Primer va fundar Malmedy, que depenia del bisbat de Colònia a la vora del Warche, però després va preferir el lloc de Stavelot: estava més protegit de les inundacions del Warche, i a més tenia mines d'or i terrenys ben orientats per a l'agricultura.

Probablement el bisbe Amand de Maastricht va atorgar-li la dignitat episcopal quan el seu títol canvià de venerandus abbas a episcopus abbas (bisbe-abat), amb el dret de consagrar altars i ordenar sacerdots. És una política habitual dels Pipínides per a enfortir la independència dels monestirs envers els bisbes seculars.[2] De 652 a 662 va ser bisbe de la diòcesi de Maastricht.

Dos dels seus deixebles més coneguts són Trudo que va fundar l'abadia a l'entorn de la qual la ciutat de Sint-Truiden va desenvolupar-se i Hadelí de Visé, venerat a Visé.

L'església catòlica va declarar-lo sant el 1042, el seu dies natalis és el 3 de setembre.

Vegeu també modifica

Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Remacle
  1. Daniel Misonne, "Les normes de la vie monastique en Gaule au temps de la fondation de Stavelot-Malmedy", en: Les moines à Stavelot-Malmedy du VIIe au XXI siècle, Stavelot, Abbaye de Stavelot, 2003, pàgines 11-17
  2. Alain Dierkens, citat per Philippe George en "Saint Remacle de Malmedy et de Stavelot. Entre mythe et réalité", en: Les moines à Stavelot-Malmedy du VIIe au XXI siècle, Stavelot, Abbaye de Stavelot, 2003, pàgines 19-32


Precedit per:
Amand de Maastricht
Bisbe del Bisbat de Maastricht
652662
Succeït per:
Teodard de Maastricht


Precedit per:
Abat de l'Abadia de Stavelot
± 637652
Succeït per:
Papolí I