Rent (musical)
Rent és un musical rock amb música i lletres de Jonathan Larson,[1] basat en l'òpera La bohème, de Giacomo Puccini. Narra la història d'un grup de joves pobres, artistes i músics intentant sobreviure i crear al Lower East Side de Nova York als florents dies del bohemi Alphabet City, sota l'ombra de la SIDA.
  | |
| Tipus | obra dramaticomusical |
|---|---|
| Compositor | Jonathan Larson |
| Lletra de | Jonathan Larson |
| Llibretista | Jonathan Larson |
| Llengua | anglès |
| Gènere | musical de rock |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Premis | Premi Pulitzer per Drama Premi Tony al Millor Musical Premi Tony al Millor Llibret de Musical Premi Tony a la Millor Banda Sonora Premi Drama Desk al Musical Més Destacat Premi Drama Desk al Llibret Més Destacat |
| Versió | |
| 1993 Lectures/Tallers 1994 Off-Broadway 1996 Broadway 1996 Gira pels Estats Units 1998 West End 1998 Austràlia 1998 Tokyo 1999 Barcelona 1999 Mèxic DF 1999 Brasil 2001 Gira pel Regne Unit 2003 Revival del West End 2005 Pel·lícula 2007 Revival del West End 2008 Buenos Aires 2008 Rent: Filmed Live on Broadway 2009 Gira pels Estats Units 2010 Nova Zelanda 2010 Hollywood Bowl 2010 Lima 2010 Israel 2011 Revival de l'Off-Broadway 2016 Barcelona | |
| Estrena | |
| Estrena | 1996 |
| Teatre | New York Theatre Workshop |
  | |
El musical va ser vist per primera vegada en una producció de 3 setmanes al New York Theatre Workshop el 1994. Aquest mateix teatre de l'off-Broadway novaiorquès va ser també on s'estrenà oficialment el musical, el 25 de gener de 1996. Jonathan Larson, el creador de l'espectacle, va morir repentinament la nit abans de l'estrena. Rent va guanyar el Premi Pulitzer de 1996 i la producció va ser un èxit. Rent es traslladà al Nederlander Theatre de Broadway, més gran, el 29 d'abril de 1996.[2]
A Broadway, Rent va obtenir el clamor de la crítica, guanyant el Premi Tony al Millor Musical entre altres premis. Rent és responsable en una important mesura de l'augment de la popularitat del teatre musical entre les joves generacions.[3] La producció de Broadway tancà el 7 de setembre del 2008, després de 12 anys d'estada i 5.124 funcions realitzades, ocupant la vuitena plaça a la llista dels espectacles de Broadway de més estada. La producció recaptà més de $ 280 milions.[4]
L'èxit de Rent va fer que es representés en diverses gires pels Estats Units, així com en nombroses produccions internacionals. El 2005 va ser adaptada pel cinema, sent interpretada per diversos dels seus membres originals.
Concepció i gènesi modifica
El 1988, l'escriptor teatral Billy Aronson volia crear "un musical basat en La Bohème, de Puccini, en el qual, l'esplendor luxurós del món de Puccini fos substituït per l'aspresa i el soroll de la Nova York actual.[5] El 1989 Jonathan Larson, un compositor de 29 anys, començà a col·laborar amb Aronson en el projecte, i ambdós compongueren conjuntament algunes cançons, incloent "Santa Fe", "Splatter" (posteriorment convertida en "Rent"), i "I Should Tell You". Larson suggerí situar l'obra al East Village, el barri d'avant-guarda artística de Manhattan, i també es decidí el títol definitiu de l'espectacle (una decisió que Aronson no compartia, almenys fins que Larson assenyalà que "rent" significa tant lloguer com divisió). El 1991, demanà a Aronson si podia usar el concepte original per fer "Rent" completament al seu gust. Larson tenia unes expectatives ambicioses per a "Rent", i el seu desig era escriure una òpera rock que portés al teatre musical la generació MTV.[6] Aronson i Larson acordaren que si l'espectacle arribava a Broadway, Aronson també figuraria als títols de crèdit.[6]
Jonathan Larson se centrà en la composició de "Rent" a inicis dels 90, mentre que feia de cambrer. Durant 7 anys, Larson va escriure centenars de cançons i va fer diversos canvis dràstic a l'espectacle, el qual estava format per 42 cançons en la seva forma final. A la tardor de 1992, Larson es dirigí a James Nicola, director artístic del New York Theatre Workshop, amb una cinta de casette i una còpia del guió de "Rent". Quan "Rent" va tenir la primera lectura escènica al New York Theatre Workshop al març de 1993, era evident que malgrat era un material molt prometedor, hi havia diversos problemes estructurals que necessitaven una solució, entre ells la seva extensió i un argument molt complex.[6]
El 1994, la versió del New York Theatre Workshop tenia diverses cançons que no arribaren a la versió final, com "You'll Get Over It", predecessora de "Tango: Maureen,"; "Female to Female A & B," entre Maureen i Joanne; i "Real Estate", una peça on Benny intenta convèncer a Mark que es faci agent immobiliari i abandoni el cinema. Aquesta versió taller estava protagonitzada per Anthony Rapp com Mark i Daphne Rubin-Vega com Mimi. Larson continuà treballant en "Rent" gradualment, realitzant més produccions en tallers.[7]
El 24 de ener de 1996, després del darrer assaig amb vestuari del musical abans de la seva estrena a l'off-Broadway, Larson va ser entrevistat pel crític musical Anthony Tommasini, del The New York Times, atret per la coincidència que "Rent" s'estrenaria exactament 100 anys després de l'estrena de l'òpera de Puccini. Larson, però, no viuria per veure l'èxit de "Rent": va morir a causa d'un aneurisma a l'aorta sense diagnosticar el matí del 25 de gener de 1996, hores després de la primera i única entrevista que va der. La primera prèvia de "Rent" va ser cancel·lada i, en canvi, els amics i família es trobaren al teatre on els actors van fer una lectura de "Rent" en memòria de Larson.[6] L'espectacle s'estrenà com estava previst i ràpidament va adquirir una gran popularitat gràcies per unes crítiques entusiastes i per la mort recent del seu compositor. Demostrà un gran èxit durant la seva estada a l'off-Broadway, venent totes les 150 localitats del New York Theatre Workshop.[2] A causa de la seva popularitat i la necessitat d'un teatre major, "Rent" es desplaçà cap al Nederlander Theatre de Broadway el 29 d'abril de 1996.[2]
Fonts i inspiració modifica
Són diverses les fonts d'inspiració de "Rent" per a Larson. Diversos dels personatges i de certs punts de l'argument provenen directament de La bohème de Giacomo Puccini.[5] La bohème també tracta sobre les vides de joves artistes proves. La tuberculosi, la plaga de l'òpera de Puccini, és reemplaçada per la SIDA a Rent; el París del 1800 és substituït per l'East Village de Nova York a la dècada de 1980. Els noms i les identitats dels personatges de "Rent" també reflexeixen els personatges originals de Puccini, tot i que no són adaptacions directes. Per exemple, la Joanne de "Rent" seria el personatge d'Alcindoro a "Bohème":
| Personatge | Tipus de veu | ||
|---|---|---|---|
| La bohème | Rent | La bohème |
Rent |
| Mimi, una costurera amb tuberculosis | Mimi Márquez, una ballarina eròtica amb VIH | Soprano | Mezzosoprano |
| Rodolfo, un poeta | Roger Davis, un escriptor de cançons sero-positiu | Tenor | |
| Marcello, un pintor | Mark Cohen, un realitzador de cinema independent i company de pis de Roger. | Baríton | Baríton / Tenor |
| Musetta, una cantant | Maureen Johnson, una actriu de performances bisexual[8] | Soprano | Mezzosoprano amb Belt |
| Schaunard, un músic | Angel Dumott Schunard, una drag queen percussionista gay amb SIDA | Baríton | Tenor / Sopranista |
| Colline, un filòsof | Tom Collins, un professor gay de filosofia i anarquista amb SIDA | Baix | Baríton / Baix |
| Alcindoro, un funcionari | Joanne Jefferson, una advocada, parella de Maureen. (També parcialment basat en Marcello) | Baix | Soprano |
| Benoit, un terratinent | Benjamin 'Benny' Coffin III, propietari d'on viuen Mark i Roger i antic company de pis de Roger, Mark, Collins i Maureen. | Baix | Baríton |
D'altres exemples dels paral·lelismes entre els treballs de Puccini i Larson inclouen la cançó de Larson "Light My Candle", pràcticament idèntica a la primera escena entre Mimi i Rodolfo a La bohème, "Vals de Musetta", una melodia presa directament de l'òpera de Puccini, i "Goodbye Love", una llarga i dolorosa cançó que mostra una confrontació i separació dels personatges en ambdós treballs.[9] La cançó de La bohème "Quando M'en Vo' Soletta" també és referenciada en el primer vers de "Take Me or Leave Me", quan Maureen descriu com la gent la mira quan va pel carrer. El "Vals de Musetta" també és referit en l'escena on els personatges celebren la seva vida bohèmia.
Rent també és en certa manera un show autobiogràfic, car Larson incorporà diversos elements de la seva pròpia vida a l'espectacle. Larson va viure diversos anys a Nova York com un artista mort de gana i amb un futur incert. Sacrificà una vida estable pel seu art, i compartí les mateixes pors i esperances que els seus personatges. Com els seus personatges, s'endurí vivint en condicions precàries, i algunes d'aquestes condicions apareixen a l'espectacle.[10] Part de la motivació darrera de la història en la que Maureen deixa a Mark per una dona està basat en el fet que la mateixa xicota de Larson el deixà per una altra dona.
Els primers esbossos dels personatges diferien molt dels producte final: tots llevat de Mark tenien SIDA, incloent a Maureen i a Joanne; Maureen era un personatge seriós i amargat que interpretava Èdip en la seva performance en lloc de Hey Diddle Diddle; Mark, en aquells moments, era un pintor en lloc d'un cineasta; Roger es deia Ralph i escrivia obres musicals; Angel era un filòsof del jazz, mentre que Collins era un actor de carrer; Angel i Collins inicialment eren descrits com a caucàsics; i Benny tenia un paper més llarg, prenent part en cançons com "Real Estate", que finalment va ser tallada.[11]
Diverses localitzacions i fets es van incloure, o van servir d'inspiració per a diversos moments del musical. El Life Café, on té lloc l'escena de "La Vie Boheme", és un restaurant real de l'East Village de Nova York.[12][13] Els aldarulls al final del primer acte estan basats en els conflictes a l'East Village a la darreria de la dècada dels anys 1980.[13]
«Will I?», una cançó que té lloc durant una reunió de Life Support i que expressa el dolor i els temors de viure amb la SIDA, va inspirar-se en un fet real. Larson assistí a una reunió de Friends in Deed, una organització que ajuda la gent malalta, com Life Support. Larson hi començà a assistir regularment. Durant una reunió, un home s'aixecà i va dir que no tenia por de morir; però en canvi hi havia una cosa que l'aterrava: perdria la seva dignitat? Des d'aquesta pregunta preparà els primers versos de la cançó. La gent present a la reunió de Life Support a l'espectacle, com Gordon, Ali o Pam, porten el nom d'amics de Larson que van morir de SIDA. A Broadway, els noms canviaven cada dia en aquesta escena en particular (cadascú es presenta a si mateix) en honor dels amics dels membres del repartiment que estan malalts o han mort de SIDA.[14]
Controvèrsia de Lynn Thomson modifica
Lynn Thomson va ser una dramaturga que va ser contractada pel New York Theatre Workshop per ajudar a Rent. Ella afirmà que entre maig i octubre de 1995, va co-escriure una "nova versió" del musical, demanant el 16% dels royalties del show, així com 40 milions de dòlars. Afirmà que havia escrit una part significativa del llibret i de les lletres.
Durant el judici, Thomson no va poder recordar les lletres que havia escrit o quines estructures del llibret havia creat. El jutge dictà sentència contra ella i donà a Jonathan Larson tot el crèdit de Rent. L'agost de 1998 el cas va sortir del jutjat; no fent-se públics els punts de l'acord.[15]
Números musicals modifica
|
|
Sinopsi modifica
I Acte modifica
Rent comença amb Mark, director de cinema i narrador de l'obra, comença a filmar un documental sense guió sobre els seus amics la nit de Nadal, enfocant amb la seva càmera a Roger, el seu company de loft, un escriptor de cançons que agafa la seva guitarra per primera vegada en un any (Tune Up #1). La mare de Mark interromp amb un missatge al contestador, intentant confortar a Mark després que Maureen, la seva novia, l'hagi deixat per una dona, i li diu que la família l'enyorarà per Nadal (Voice mail #1).
Fora, el seu amic Tom Collins, un antic professor de filosofia a una prestigiosa universitat, arriba per visitar-los, però és colpejat i assaltat per uns lladres que el deixen sagnant al carrer. Mentrestant, Roger i Mark reben una trucada del seu antic amic i company de loft, Benjamin "Benny" Coffin III, el qual s'ha casat amb una dona rica i va comprar l'edifici on viuen Mark i Roger, amenaçant-los amb desallotjar-los si no paguen el lloguer, trencant el tracte que els assegurava que es podien quedar al loft gratis (Tune Up #2). Es talla l'electricitat a l'edifici, i Mark i Roger expressen les seves frustracions per ser artistes sense diners, que no poden pagar el lloguer ni trobar inspiració per al seu art. Mentrestant, la nova novia de Maureen, Joanne, una advocada graduada a Harvard està treballant als equips de so per a la performance que Maureen farà, en la que protesta contra el pla de Benny de vendre l'edifici i deixar-los al carrer. A aquell moment, l'equip s'espatlla. Maureen truca a Mark per arreglar-lo, tot i que Joanne no està d'acord, i Mark decideix ajudar-la. Mark i Roger es rebel·len contra Benny i es conjuren a no pagar el lloguer. (Rent).
De nou al carrer, Angel, un percussionista que actua al carrer, troba a Collins i va a ajudar-lo (You okey Honey?). De cop i volta se senten mútuament atrets, descobrint que tots dos tenen SIDA. Mentrestant, Mark demana ajut a Roger per trobar a Collins i després anar a sopar, en un esforç per treure'l de casa, però Roger refusa la invitació. Mark recorda a Roger que prengui el seu AZT, revelant que és VIH possitiu. També revela que April, l'ex-xicota de Roger es va suïcidar, deixant-li una nota dient "Tenim SIDA" (Tune Up #3).
Després que Mark hagi marxat, Roger canta sobre la seva necessitat desesperada d'escriure una gran cançó per deixar la seva petjada al món abans de morir (One Song Glory). Sent que truquen a la porta i obre per trobar-se a Mimi, que viu al pis de sota, i li demana que encengui una espelma, perquè segueixen sense llum i també han apagat la seva calefacció. Mimi també necessita una espelma per preparar la seva heroïna, que deixa caure en entrar al loft, i després la fa servir per coquetejar amb Roger. Hi ha una atracció mútua, però Roger dubta, perquè seria la primera vegada que se sent atret per algú després de la mort d'April (Light my candle). Al loft de Maureen i Joanne, els pares de la darrera la truquen per parlar de negocis, però ella no està a casa per escoltar-lo (Voice Mail #2). Collins finalment arriba al loft de Mark i Roger, portant regals. Els presenta a Angel transvestit, amb una gran quantitat de diners. Mark li pregunta pels diners, i Angel li explica que una dona rica li va trucar perquè toqués els seus tambors a la porta del pis del seu veí, per fer que gos, anomenat "Evita" (de raça akita), es tirés per la finestra, perquè ja no suportava els seus udols. (Today 4 U)
Benny arriba i fa saber que Evita era el gos d'Alison, la dona de Benny. Els diu a Mark i a Roger que els garanteix quedar-se gratis a l'edifici a canvi de no convèncer a Maureen que cancel·li la seva protesta (You'll see). Mark rebutja la proposta; i després que Benny hagi marxat, Collins i Angel conviden a Mark i a Roger a una reunió de Life Support, un grup d'ajut on malalts de SIDA comparteixen els seus pensaments i pors. Roger diu que no, però Mark els assegura que hi anirà després d'arreglar l'equip de so de Maureen.
Mark arriba al solar on es farà la protesta i es troba amb Joanne. Després d'una discussió inicial, ambdós coincideixen que sortir amb Maureen, una diva egocèntrica, és com ballar un tango complicat i exasperant (Tango:Maureen). Després de solucionar els problemes amb el so, Mark s'uneix a Collins i a Angel a la reunió de Life Support. Aquella nit, Mimi torna al loft de Roger i li demana que la convidi a sortir amb ell, d'una forma divertida i seductora (Out Tonight). Roger se sent atemorit en adonar-se que s'amoïna per Mimi, perquè és addicta a l'heroïna i va ser l'addició el que va fer que Roger contragués de VIH, i també perquè no sap que no li queda molt de temps de vida i no vol que Mimi senti la pèrdua que va sentir ell en morir April. Roger crida a Mimi que marxi, i aquesta dolçament li demana que s'oblidi del passat, dient que l'únic dia que importa és avui. Igualment, ell rebutja escoltar-la i la fa fora (Another Day). Roger canvia d'idea i va a la reunió de Life Support. Allà, tots canten sobre les seves port i la incertesa de les seves vides (Will I?).
Després de marxar de Life Support, els amics salven a una dona que estava dormint al carrer que uns policies la colpegin, i en lloc d'agrair-los-ho, la dona els reprèn per ser artistes pretensiosos (On the street). Mentre que s'allunyen, pensant en la resposta de la dona, Collins fantaseja en viure a Santa Fe, un lloc on el clima i la gent són molt més amables. Al mateix moment, Joanne parla per telèfon amb Maureen per ultimar els detalls de la protesta, amb els seus pares per confirmar un sopar i amb un company de treball (We're OK).
Collins i Angel canten sobre l'amor que van descobrir en ells i es converteixen en parella oficial (I'll cover you). Roger es disculpa amb Mimi, i la convida al show de Maureen i al sopar que faran després, i ella accepta. Mentrestant, la policia i Benny es preparen per a la protesta i Angel li compra a Collins un abric nou (Christmas Bells). Tots van a la protesta de Maureen, una crítica velada a Benny, emprant la metàfora d'una vaca i d'un bulldog (Over the moon). La protesta acaba amb una redada policial, que Mark filma amb la seva càmera.
Després de la performance, tots van al Life Cafe, on es troben amb Benny i el seu inversor, que és el seu sogre. Benny critica la protesta i l'estil de vida bohemi del grup, declarant que la bohèmia està morta. Mark s'aixeca i realitza un irònic discurs fúnebre per commemorar la mort de la bohèmia, aixecant-se tots els bohemis per celebrar la seva forma de vida, fent un tribut a tot allò que estimen mentre que ballen sobre les taules (La Vie Boheme). Es fa públic que Mimi i Benny havien tingut una relació que va acabar tres mesos abans, i Benny es confronta a Mimi per la seva relació amb Roger. Joanne sorprèn a Maureen besant a Mark i marxa enfadada. Sonen les alarmes de Collins, Angel, Roger i Mimi recordant-los que han de prendre el seu AZT. Així, Roger i Mimi descobreixen que tots dos tenen SIDA, parlant obertament per primera vegada sobre les seves pors i inseguretats, decidint-se finalment a iniciar una relació (I should tell you).
Joanne torna per separar-se de Maureen, i informar als presents que els ocupants de l'edifici es neguen a desallotjar-lo malgrat la presència de la policia. Aquesta notícia porta una nova alegria al grup (La Vie Boheme B). El primer acte acaba amb Mimi i Roger compartint el seu primer petó.
II Acte modifica
El II Acte comença amb tot el repartiment cantant sobre les diferents formes de mesurar un any, decidint que la millor és l'amor (Seasons of Love). L'edifici de Mimi, Mark i Roger va ser clausurat com a resultat de la protesta de Maureen. La vigília de cap d'any intenten entrar a l'edifici trencant el pany. Mimi decideix deixar l'heroïna i tornar a estudiar. Joanne i Maureen decideixen donar-li una nova oportunitat a la seva relació, i totes les parelles estan juntes i feliços. Collins i Angel apareixen disfressats de James Bond i Possy Galore, i Angel porta un soplet.
Mark, Maureen i Joanne pugen per l'escala d'incendis i trenquen una finestra per entrar al loft, mentre que la resta fan servir el soplet d'Angel per trencar la porta (Happy New Year A). Alexi Darling de Buzzline, un telenotícies sensacionalista, va veure la filmació de Mark de la repressió de la protesta i li deixa un missatge al contestador, oferint-li una entrevista (Voice Mail #3). Tots els amic celebren l'any nou al loft, però Benny entra i interrompt la festa. Ofereix a Mark que filmi quan els dona un contracte lliure de renta, però l'acusen de voler aconseguir una bona opinió dels mitjans. Maliciosament, Benny suggereix que Mimi va anar a casa seva i el va convèncer per arribar a aquest acord. La noia ho nega tot, però Roger no vol escoltar-la i vol trencar la relació, però Angel convenç a tots perquè es calmin i prenguin una decisió per a l'any següent: mantenir-se sempre units, passi el que passi. Roger i Mimi es reconcilien, però ella segueix trista i fuig per comprar heroïna (Happy New Year B).
El dia de Sant Valentí, Maureen i Joanne es barallen durant una festa a casa de Joanne (Take me or leave me). A la primavera, mentre que tot es va deteriorant, l'elenc es pregunta, "com es mesura el darrer any a la Terra?". (Seasons of Love B) Mimi torna a casa després d'haver comprat drogues, fent que Roger pensi que l'està enganyant amb Benny. Roger marxa enfurismat i Mimi canta sobre la seva vida sense ell. Durant la cançó, Angel es posa molt malalt pel seu SIDA i Collins tracta de cuidar-lo perquè torni a esta bé. Totes les parelles es reconcilien perquè entenen la soledat que se sent en no tenir a ningú (Without you). Alexei segueix trucant a Mark per a tractar de convèncer-lo que s'uneixi a Buzzline (Voice Mail #4). L'escena canvia a un llit en el que estan totes les parelles, i se suggereix que cadascuna està tenint sexe. La situació es torna frustrant i incòmoda per a totes elles (Contact).
Angel mor i Collins està destroçat, declarant que el seu amor mai no mor al funeral. La resta també participen en el funeral, plorant la mort del seu amic, car era molt estimat per tots ells (I'll cover you (Reprise)). Roger informa que deixa Nova York per marxar a Santa Fe, la qual cosa desencadena una discussió sobre el compromís entre ell i Mimi, i Maureen i Joanne, amb Benny i Mark tractant desesperadament que recuperin la calma. Collins arriba i fa que tots se n'avergonyeixin, recordant-los que Angel els va ajudar a creure en l'amor.
Maureen i Joanne es reconcilien, però Mimi se'n va amb en Benny després que Roger l'hagi rebutjat. Roger es baralla amb Mark, acusant-lo de viure una vida falsa i d'amagar-se al seu treball, i Mark li diu a Roger que fuig perquè té por de veure morir a Mimi. Quan Roger marxa, s'horroritza de veure a Mimi molt afeblida, la qual ha vingut a acomiadar-se. Roger s'adona que Mimi ha sentit tota la conversa. Està visiblement afectada i s'acomiada de Roger plorant. Aquest marxa, decidit a trobar la seva cançó. Volent ajudar a Mimi, Mark li suggereix que ingressi a una clínica de rehabilitació, que Benny s'ofereix a pagar (Goodbye Love). Mark expressa la seva por de ser l'únic que sobrevisqui quan tots els seus amics morin del SIDA, i accepta l'oferta de treball d'Alexei (Halloween).
A Santa Fe, Roger no pot oblidar a Mimi; a Nova York, Mark recorda a Angel i la seva alegria a la vida i a l'amor. De sovint tots dos tenen un moment d'inspiració, en què Roger troba la seva cançó en Mimi i Mark la seva pel·lícula en Angel. Roger torna a Nova York per Nadal i Mark deixa Buzzline per treballar en la seva pel·lícula (What you Own). La nit de Nadal, els pares de tots criden, però ningú contesta (Voice Mail #5). Mark s'està preparant per ensenyar a tots el seu documental. Roger està extasiat amb la seva nova cançó. Però ningú no és capaç de trobar a Mimí. Collins arriba amb diners, dient que ha arreglat un caixer automàtic proper, perquè doni diners al posar ANGEL com a contrasenya. De sobta, Maureen i Joanne arriben demanant ajut. Porten a Mimi, que està malalta i delira de febre per haver viscut al carrer amb el fred de l'hivern. Roger es posa frenètic i Collins truca a emergències, però ningú no respon. Roger i Mimi finalment arreglen els seus malentesos, i Mimi diu a Roger que l'estima (Finale A). Sabent que no li queda gaire temps, Roger li demana a Mimi que escolti la cançó en la que ha estat treballant tot l'any (Your Eyes). En acabar la cançó li diu a Mimi que sempre l'ha estimat i es besen. Mimi es desmaia i Roger plora per creure-la morta. De sobte, torna a la vida, dient que s'estava dirigint a una llum blanca i càlida i que Angel estava allà i li va dir que tornés per escoltar la cançó de Roger. Ella i Roger s'abracen, i tots se senten alleugerits i reafirmen que "l'únic dia que importa és avui" (Finale B). Finalment, Mark projecta el documental en el que ha estat treballant. Al clímax del final, Angel apareix a escena i canta el darrer vers amb la companyia.[16]
Personatges principals modifica
- Mark Cohen, un realitzador de documentals mort de gana, narrador de l'espectacle. Company de loft de Roger i Collins, fins quan Collins va marxar. També va sortir amb Maureen. Baríton / Tenor.
- Roger Davis, abans compositor d'èxit, ara músic mort de gana que és sero-positiu i ex-drogoaddicte. Espera escriure almenys una cançó memorable abans de morir. Ho està passant malament perquè sap que, igual que a molts dels seus amics, li queda poc temps. Abril, la seva xicota, es va suïcidar després de saber que tenien SIDA. Comparteix pis amb Mark. Tenor
- Tom Collins, un anarquista gai amb SIDA. És descrit per Mark com un geni dels ordinadors, professor, vagabund, anarquista que va córrer nu pel Partenó. El somni de Collins és obrir un restaurant a Santa Fe, on ni a ell ni als seus amics els afectaran els problemes de Nova York. Va ser company de pis de Roger, Mark, Benny i Maureen; i després de Roger i de Mark, fins que es va mudar per viure amb Angel. Baríton
- Benjamin "Benny" Coffin III, propietari de l'edifici on viuen Mark, Roger i Mimi i ex-company de pis de Mark, Collins, Roger i Maureen. Ara està casat amb Alison Grey, sent considerat un yuppie pels seus ex-companys. Baríton
- Joanne Jefferson, una advocada[17] lesbiana. És la dona per la que Maureen va deixar a Mark. Joanne té pares importants (un ha de ser confirmat com a jutge, l'altra és una figura política). Contralto
- Angel Dumott Schunard, una drag queen, percussionista de carrer amb SIDA. Forma parella amb Collins. Tenor (sovint amb falset)
- Mimi Márquez, ballarina a un club i drogadicte que té SIDA.[17] Viu al pis de sota de Mark i Roger, i forma parella amb Roger, qui com ella té SIDA. Mezzo Soprano
- Maureen Johnson, una intèrpret de performances bisexual.[8] Ex-parella de Mark i actual parella de Joanne. Mezzo Soprano
Personatges secundaris modifica
- "Mrs. Cohen", l'estereotipada mare jueva de Mark. Els seus missatges de veu són la base de les cançons Voicemail #1, Voicemail #3 i Voicemail #5
- "Alexi Darling", la productora de Buzzline que intenta contractar a Mark després del seu muntatge de la revolta. Canta a Voicemail #4.
- "Mr. i Mrs. Jefferson", els pares rics de Joanne Jefferson, deixen el seu Voicemail #2. Mr. Jefferson també és una de les veus a cappella a Voicemail #5
- "The Man", el camell local, al qual Mimi compra i abans Roger també havia comprat
- "Paul", l'encarregat del grup Life Support
NOTA: Sovint els intèrprets substitueixen els noms dels membres de Life Support pels d'amics personals que hagin mort a causa de la SIDA.
També hi ha diversos papers sense nom, com el Cambrer, la dona pobre, els Solistes de "Seasons of Love", els Policies, els Bohemis, Venedors i Vagabunds.
Produccions modifica
Tallers a Nova York i producció a l'off-Broadway modifica
Rent va ser interpretat per primera vegada al New York Theatre Workshop al març de 1993.[6] El 1994 es tornà a representar dues setmanes, protagonitzada per Anthony Rapp com Mark i Daphne Rubin-Vega com Mimi, representant-se en diversos tallers més. El show s'estrenà el 25 de gener de 1996, de nou al New York Theatre Workshop, guanyant ràpidament popularitat a l'off-Broadway, rebent crítiques entusiàstes. El crític teatral Ben Brantley va escriure al The New York Times "exhilarating, landmark rock opera" with a "glittering, inventive score" that "shimmers with hope for the future of the American musical.".[18] Un altre crític va dir que "Rent parla a la Generació X de la manera com "Hair" va parlar a la generació del baby boom que va créixer durant la generació dels 60, anomenant-la una òpera rock pel nostre temps, un "Hair" pels 90".[19] Rent va assolir un gran èxit, aconseguint omplir les 150 butaques del teatre en totes les funcions.[2]
Producció original a Broadway modifica
A causa de la seva creixent popularitat i la necessitat d'un teatre més gran, Rent es traslladà al Nederlander Theatre del carrer 41 a Broadway el 29 d'abril de 1996.[2] A Broadway, el show aconseguí l'aplaudiment de la crítica i una gran popularitat boca-orella. La producció original incloïa noms com Taye Diggs, Wilson Jermaine Heredia, Jesse L. Martin, Idina Menzel, Adam Pascal, Anthony Rapp, Daphne Rubin-Vega i Fredi Walker.
Els tòpics controvertits de la producció, així com uns preus innovadors (incloent entrades a només $20 pel mateix dia) ajudà a incrementar la popularitat del musical entre la generació més jove.[3] La producció va ser nominada a 10 Premis Tony el 1994, guanyant-ne 4: Millor Musical, Millor Llibret de Musical, Banda Sonora (Jonathan Larson) i Millor Actor de Repartiment de Musical (Heredia).[20]
El 24 d'abril del 2006, el repartiment original de Broadway es reuní de nou per a una actuació al Nederlander Theatre. En aquesta funció es reuniren 2 milions de dòlars per a la Jonathan Larson Performing Arts Foundation, Friends in Deed i el New York Theatre Workshop. Anteriors membres del repartiment de les primeres gires i de Broadway també van ser convidats, interpretant una versió de "Seasons of Love" al final de la funció.[21]
Rent tancà el 7 de setembre del 2008, després 12 anys d'estada als escenaris i representant-se en 5.124 funcions,[22] convertint-se llavors en el 8è musical de més llarga durada a Broadway.[23] La producció recaptà més de 280 milions de dòlars.[4] En el moment del seu tancament, era el segon musical que portava més temps representant-se a Broadway, vuit anys darrere de The Phantom of the Opera.[22]
Els membres del repartiment original Rodney Hicks i Gwen Stewart van tornar a Rent poc abans del seu tancament a Broadway. Hicks interpretava a Benny i Stewart era la solista de "Seasons of Love". A més, l'actriu Tracie Thoms s'uní al repartiment abans del final per interpretar a Joanne, el paper que havia interpretat en la pel·lícula del 2005.[22] La darrera funció a Broadway va ser enregistrada i projectada al cinema com Rent: Filmed Live on Broadway al setembre del 2008. Va ser editada el 3 de febrer del 2009 en format DVD i Blu-Ray.
Produccions internacionals modifica
Rent s'ha representat en països arreu del món, incloent Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia, Bèlgica, els Països Baixos, Irlanda, el Regne Unit, França, Alemanya, Suïssa, Portugal, Espanya, Itàlia, Estònia, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Grècia, Canadà, la República Dominicana, Mèxic, Panamà, Bolívia, Brasil, Argentina, Rússia, Xina, Hong Kong, Corea del Sud, Taiwan, Japó, Filipines, Singapur, Tailàndia, Sud-àfrica, Austràlia, Guam, Nova Zelanda, Israel, Puerto Rico i Àustria.
El musical ha estat representat en 22 llengües: danès, finès, islandès, noruec, suec, neerlandès, anglès, francès, alemany, portuguès, castellà, italià, estonià, hongarès, polonès, eslovac, grec, rus, mandarí, coreà i japonès. I properament serà representat en Català per primera vegada a la nova producció de Barcelona el 2016.
Impacte Cultural modifica
La cançó Seasons of Love s'ha convertit en una cançó pop d'èxit, i sovint és interpretada per sí sola.
Els RENT-heads modifica
Rent reuní una sèrie de fans que s'autoanomenaven RENT-heads. El nom originàriament es referia a la gent que feia llargues cues al Nederlander Theater per aconseguir entrades per $20 per veure el show, encara que generalment es refereix a qualsevol que estigui obsessionat amb el show.[24] Aquestes entrades amb descompte per seure a les dues primeres fileres del teatre es reservaven per vendre's en una loteria només dues hores abans de cada show.[24][25] Altres shows de Broadway han seguit l'exemple de Rent i actualment també ofereixen entrades més barates per tal de fer accessible el teatre de Broadway a gent que d'altra manera no podria pagar el preu de les entrades.
El terme s'originà durant els primers mesos d'estada a Broadway. Els productors del show oferien 34 seients a les dues primeres fileres del teatre per només $20, dues hores abans de la funció. Fans i d'altres interessats en entrades s'estaven a la porta del Nederlander Theater durant hores, teatre situat al carrer 41, al costat de Times Square, per tal de comprar aquestes entrades.[25] Diversos RENTheads han vist el show dotzenes de vegades, a voltes en diverses ciutats.[26] Almenys una persona va veure el show en més de 1.100 ocasions durant els dotze anys d'estada a Broadway. El periodista Kelly Nestruck va escriure al The Guardian que els fans de Rent... són coneguts col·loquialment com a Rentheads i encara de maneres més col·loquial que la majoria de la resta de musicals.[27]
Referències a la cultura pop modifica
Les referències i paròdies a Rent han estat incloses en un ampli ventall de mitjans. A la televisió, sèries com The Simpsons,[28] Family Guy,[29] Friends,[30] Will and Grace,[31] Scrubs,[32] i Felicity[33] han incorporat referències del show.
El 2008, un episodi de Saturday Night Live incorporava a Neil Patrick Harris com Mark (paper que havia interpretat a Los Angeles) en un sketch on descrivia a diversos personatges de Broadway llançant idees per salvar una indústria moribunda. Harris interpretava a Mark, en un estil satiritzant a Anthony Rapp (el Mark original) i, al final del sketch, descrivia el seu desig de fer un gran show on, "...al final, ens agafem tots de les mans i cantem l'himne dels '90", començant llavors a cantar "Seasons of Love".
El musical de l'off-Broadway Forbidden Broadway Strikes Back inclou paròdies de les cançons de Rent com"Rant" (Rent), "Ouch! They're Tight" (Out Tonight), "Season of Hype" (Seasons of Love), "Too Gay 4 U (Too Het'ro 4 Me)" (Today 4 U), "Pretty Voices Singing" (Christmas Bells) and "This Ain't Boheme" (La Vie Boheme).[34]
A la sèrie "The Big Bang Theory", Penny actua al musical fent de Mimi, però Leonard i Sheldon s'inventen una excusa per no anar perquè sona fatal.
Repartiments modifica
Repartiment original de Broadway modifica
El repartiment original de Rent a Broadway va ser:[35]
- Mark Cohen: Anthony Rapp＊
- Roger Davis: Adam Pascal＊
- Mimi Márquez: Daphne Rubin-Vega
- Tom Collins: Jesse L. Martin＊
- Angel Dumott Schunard: Wilson Jermaine Heredia＊
- Maureen Johnson: Idina Menzel＊
- Joanne Jefferson: Fredi Walker
- Benjamin Coffin III: Taye Diggs＊
RENT Barcelona 2016 modifica
El 26 de gener de 2016 RENT s'estrenarà a Barcelona per primera vegada en català. La producció estarà dirigida per Daniel Anglès.
Repartiment modifica
- Mark Cohen: Nil Bofill
- Roger Davis: Víctor Arbelo
- Mimi Márquez: Mireia Òrrit
- Angel Dumott Schunard: Albert Bolea
- Joanne Jefferson: Queralt Albinyana
- Maureen Johnson: Anna Herebia
- Benjamin "Benny" Coffin III: Roger Berruezo
- Tom Collins: Xavi Navarro
Producció de Barcelona modifica
El 4 de novembre de 1999 Rent es va realitzar al teatre Principal de Barcelona, en una producció de Focus i Rock & Pop España i dirigit per Abby Epstein. Després de Barcelona va fer una breu estada al Teatre Coliseum de Madrid, entre el 10 d'octubre i el 26 de novembre del 2000.[37]
El repartiment original va ser:[38]
- Mark Cohen: Daniel Anglès
- Roger Davis: Ignasi Vidal
- Mimi Márquez: Sandra de Victoria
- Tom Collins: Miquel Fernández
- Angel Dumott Schunard: Jano
- Maureen Johnson: Manoli Nieto
- Joanne Jefferson: Damaris Martínez
- Benjamin Coffin III: Jorge Martínez Hidalgo
Enregistraments modificaEstà disponible l'enregistrament del repartiment original de Broadway, editat per Dreamworks, que conté la major part del material musical de l'espectacle en un doble CD, amb una versió remesclada de la cançó "Seasons of Love", interpretada Stevie Wonder.[39] Filmacions modificaAdaptació cinematogràfica del 2005 modificaRent va ser adaptada al cinema per Chris Columbus, amb un guió de Stephen Chbosky. A excepció de Mimi i Joanne, els membres del repartiment original de Broadway van tornar a interpretar els seus papers. Rosario Dawson va interpretar a Mimi i Tracie Thoms va fer de Joanne. Daphne Rubin-Vega (Mimi) estava embarassada en el moment del rodatge; i Fredi Walker (Joanne) se sentia massa gran pel paper. Estrenada el 23 de novembre de 2005, va estar diverses setmanes entre els més taquillers. Diversos elements de l'argument van modificar-se, i algunes de les cançons van passar a ser diàlegs. Enregistrament en viu del 2008 modificaEl 7 de setembre del 2008, la darrera funció de Rent va ser enregistrada en viu i publicada als cinemes en alta definició. Va publicar-se en DVD el 3 de febrer de 2009[40] Premis modificaProducció original de Broadway[20][41] modifica
Producció Original de Londres modifica
Referències modifica
Enllaços externs modifica
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
