Resolució 1125 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

La Resolució 1125 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 6 d'agost de 1997. Després d'expressar la seva preocupació davant la situació a la República Centreafricana, el Consell va autoritzar la continuació de la Missió Interafricana per Supervisar l'Aplicació dels Acords de Bangui (MISAB) al país per uns altres tres mesos.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1125 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Identificador de llei o regulacióS/RES/1125 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3808)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació6 agost 1997 Modifica el valor a Wikidata
1124 Modifica el valor a Wikidata
1126 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació a la República Centreafricana

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

Antecedents

modifica

El 1996, es van produir tres motins successius per elements de les forces armades a la República Centreafricana, que van provocar una crisi política i militar. Els acords de Bangui van ser signats pel president de la República Centreafricana Ange-Félix Patassé i les forces rebels a la capital Bangui i es va establir una força interafricana (MISAB)per restaurar la pau i la seguretat al país i controlar l'aplicació dels Acords de Bangui.[2]

Resolució

modifica

El Consell de Seguretat va determinar que la situació a la República Centreafricana constituïa una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals i va acollir amb beneplàcit els esforços dels estats participants en la MISAB.[3] Va aprovar els esforços de l'operació per assegurar un entorn estable i supervisar la rendició d'armes d'antics amotinats, milícies i altres persones.

Actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, els països que participen en la MISAB - Burkina Faso, Txad, Gabon, Mali, Senegal i Togo, per garantir la seguretat i llibertat de moviment del seu personal per un període inicial de tres mesos.[2] El cost de la força es sufragaria pels estats participants. Finalment, els països participants van haver de presentar informes cada dues setmanes al Secretari General Kofi Annan.

Referències

modifica
  1. «Acting under Chapter VII, Security Council authorises mission in Central African Republic to ensure its security, freedom of movement». United Nations, 06-08-1997.
  2. 2,0 2,1 Sarooshi, Danesh. The United Nations and the development of collective security: the delegation by the UN Security Council of its chapter VII powers. Oxford University Press, 1999, p. 244. ISBN 978-0-19-826863-5. 
  3. Chesterman, Simón. Just war or just peace?: humanitarian intervention and international law. Oxford University Press, 2002, p. 139. ISBN 978-0-19-925799-7. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
Vegeu texts en català sobre Resolució 1125 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.