Resolució 909 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 909 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 5 d'abril de 1994. Després de reafirmar les resolucions 812 (1993), 846 (1993), 872 (1993), 891 (1993) i 893 (1994) sobre Ruanda, el Consell va expressar la seva preocupació pel deteriorament de la seguretat i la situació humanitària al país, particularment a Kigali, i va ampliar el mandat de la Missió d'Assistència de les Nacions Unides per Ruanda (UNAMIR) fins al 29 de juliol de 1994.[1]
| |||
| Identificador de llei o regulació | S/RES/909  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Promulgació | Consell de Seguretat de les Nacions Unides | ||
| Votat per | Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3358) 15  , 0  , 0 | ||
| Data de publicació | 5 abril 1994 | ||
| Tema | La situació a Ruanda | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | llengües sinítiques | ||
| Obra completa a | undocs.org… | ||
Va expressar la seva preocupació pel retard en l'establiment d'un govern de transició i l'Autoritat Nacional de Transició que constituïa un obstacle important als acords d'Arusha. La revisió de la UNAMIR es duria a terme en un termini de sis setmanes incloent el paper de les Nacions Unides a Ruanda si el Secretari General Boutros Boutros-Ghali informava al Consell que no s'havia avançat prou en establir les autoritats de transició.[2]
Es va instar a ambdues parts a resoldre les seves diferències sense demora per tal d'establir les institucions de transició, i malgrat que l'acord de pau d'Arusha no s'havia implementat, es va observar un alto el foc i es va encomanar la contribució de la UNAMIR. El suport continuat a la UNAMIR dependrà de la plena aplicació dels acords d'Arusha. Al mateix temps, els esforços del Secretari General, del seu Representant Especial, dels Estats membres i de l'Organització de la Unitat Africana (OUA) pels seus esforços en el procés polític i per proporcionar ajuda humanitària i altra assistència. Finalment, es va demanar al Secretari General que seguís vigilant els costos financers de la UNAMIR.
Referències modifica
- ↑ Barnett, Michael N. Eyewitness to a genocide: the United Nations and Rwanda. Cornell University Press, 2003, p. 186. ISBN 978-0-8014-8867-2.
- ↑ Melvern, Linda. Conspiracy to murder: the Rwandan genocide. Verso, 2006, p. 130. ISBN 978-1-84467-542-5.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| Vegeu texts en català sobre Resolució 909 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure. |