Retrat d'un metge

quadre de El Greco

El Retrat d'un metge és un retrat pictòric d'El Greco que consta amb el número 149 en el catàleg raonat d'obres d'aquest pintor, realitzat pel seu especialista, Harold Wethey.

Infotaula d'obra artísticaRetrat d'un metge

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1582 (Gregorià) ↔ 1585
1585
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida96 (alçària) × 82,3 (amplada) cm
Col·leccióMuseu del Prado (Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariP000807 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Tema de l'obra modifica

No se sap la identitat del personatge retratat, però coneixem que era un metge per l'anell que porta al dit polze de la mà esquerra. Podria ser Luis Mercado (Valladolid,1525 ca.-1611), metge de cambra de Felip II, però és més probable que sigui Rodrigo de la Fuente, notable ciutadà de Toledo i conegut del pintor,[1] perquè un retrat a la Biblioteca Nacional d'Espanya recolza aquesta darrera identificació.[2]

Anàlisi de l'obra modifica

Oli sobre llenç; 96 x 82,3 cm.; 1585 circa, Museu del Prado, Madrid.

Signat amb lletres cursives gregues, sobre el llibre: doménikos theotokópolis (sic) e'poíei.

La mà dreta va ser repintada incorrectament, però l'estat de conservació de la resta de l'obra és excel·lent.[2]

El Greco representa al metge com un home d'edat avançada, però encara ferm, que recolza la mà esquerra sobre un llibre, mentre amb la dreta fa un gest explicatiu. Vesteix un trajo negre, amb escarolat i punys de tela, i al polze de la mà esquerra porta l'anell amb una pedra valuosa que l'identifica com a metge. És un retrat franc i ple d'humanitat. L'esguard del personatge és lleugerament interrogatiu, i la seva positura dona la impressió de força. El cap, el llibre i les mans están realçats pel fons verdós i pel verd obscur de la vestimenta, realitzats sense parar innecessària atenció als detalls.[3]

Aquesta obra és de la mateixa etapa que el Retrat de Lluís Gonzaga, i ambdós retrats tenen diverses similituds. Però Lluís Gonzaga recolza la seva mà al llibre amb una certa indiferència, mentre aquí el metge ho fa amb autoritat, explicant així que la seva experiència personal és igual o superior a la que hi ha als textos.[4]

Referències modifica

  1. Marañón, Gregorio. op. cit., p. 115. 
  2. 2,0 2,1 Wethey, Harold E. op. cit., p. 107. 
  3. Álvarez Lopera, José. op. cit., p. 172. 
  4. Gudiol, José. op. cit., p. 112-115. 

Bibliografia modifica

  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967
  • Marañón, Gregorio; El Greco y Toledo ; RBA Libros; Barcelona-2014; ISBN 978 84 9056 112 6
  • Gudiol, José; El Greco, 1541-1614 ; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84 343 0031-1
  • Álvarez Lopera, José; El Greco, La obra esencial; Ediciones Sílex; Madrid-2014; ISBN 978 84 7737 8600

Enllaços externs modifica