PRECAMBRIÀ

Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~ 635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~ 4.600 Ma)

El Riacià és el segon període geològic de l'era del Paleoproterozoic. S'estén entre fa 2.300 milions i 2.050 milions d'anys. En lloc de basar-se en l'estratigrafia, aquestes dates estan definides cronològicament.

El nom deriva de l'ètim grec ríax ('corrent [de lava]').[1] Els oceans riacians estan marcats per l'augment d'elements tòxics com l'arsènic fruit dels processos geològics. Això no impedí la proliferació de bacteris i probablement les primeres algues.

El complex de Bushveld i altres excursions similars tenen el seu origen en aquest període. Es creu que les primeres cèl·lules eucariotes es van desenvolupar al mateix temps.

La glaciació huroniana arribà a la seva fi a finals del Riacià.

Referències modifica