Riera de Barrina
riu de la Molsosa i Sant Mateu de Bages
La Riera de Barrina[2] és un afluent per la dreta de la Rasa, al Solsonès i al Bages.
| Tipus | Curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 720 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Molsosa (Solsonès) | ||||
| Localització | Prades | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 631 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | ||||
| Localització | Sant Mateu de Bages | ||||
| Desembocadura | la Rasa | ||||
| |||||
| Afluent | 4 (3xD i 1xE)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 2,38 ( ) km | ||||
| Superfície | 413,1 km² | ||||
| Pendent | 5,4 % | ||||
Termes municipals que travessa
modificaDes del seu naixement, la Riera de Barrina passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de la Molsosa | 490 | 20,51% |
| Per l'interior del municipi de Sant Mateu de Bages | 1.894 | 79,28% |
Xarxa hidrogràfica
modifica
La xarxa hidrogràfica de la Riera de Barrina està constituïda per 18 cursos fluvials que sumen una longitud total de 17.619 m.
Distribució municipal
modificaEl conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Barrina transcorre pels següents termes municipals:
| Distribució per municipis de la xarxa[3] | ||
| Municipi | Nombre de cursos o trams |
Longitud que hi transcorre |
|---|---|---|
| la Molsosa | 9 | 5.130 m. |
| Sant Mateu de Bages | 15 | 12.743 m. |
Principals afluents
modificaTerritori PEIN
modificaLa part de la conca que es troba dins el terme municipal de Sant Mateu de Bages forma part del PEIN de la Serra de Castelltallat.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.