Riera de Matamargó
riera de Riner, Pinós i Sant Mateu de Bages
La Riera de Matamargó[2] és un corrent fluvial que neix a Su i que en confluir amb la Riera de Vallmanya dona naixement a la Riera de Salo.
| Tipus | Curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 792 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Riner (Solsonès) | ||||
| Localització | Sant Diumenge | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 475 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Solsonès (Catalunya) | ||||
| Localització | Pinós | ||||
| Desembocadura | riera de Salo | ||||
| |||||
| Afluent | 40 (12xD i 18xE)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 11,45 ( ) km | ||||
| Superfície | 2.778,3 km² | ||||
| Pendent | 3,0 % | ||||
Termes municipals que travessa modifica
Des del seu naixement, la Riera de Matamargó passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de Riner | 2.332 | 20,36% |
| Per l'interior del municipi de Pinós | 8.390 | 73,26% |
| Fent frontera entre Pinós i Sant Mateu de Bages | 731 | 6,38% |
Xarxa hidrogràfica modifica
La xarxa hidrogràfica de la Riera de Matamargó està constituïda per 102 cursos fluvials que sumen una longitud total de 79.979 m.
Distribució municipal modifica
El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Matamargó transcorre pels següents termes municipals:
| Municipi | Nombre de cursos o trams |
Longitud que hi transcorre |
|---|---|---|
| Pinós | 90 | 64.039 m. |
| Cardona | 9 | 7.196 m. |
| Riner | 10 | 7.110 m. |
| Sant Mateu de Bages | 5 | 2.960 m. |
Mapa esquemàtic modifica
| Esquema de la xarxa amb la longitud dels cursos subsidiaris | |
 |
 |
Afluents principals modifica
| Principals afluents de la Riera de Matamargó | ||||||
| Per la dreta | Cota (en m.)del naixement |
Cota (en m.)de la confluència |
m. longitud curs principal |
m de la seva xarxa hidrogràfica |
Ha. de la seva conca |
Per l'esquerra |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Rasa de la Carbassa | 777 | 649 | 1.610 | 3.244 | 145,5 | |
| Rasa de Santgrà | 898 | 628 | 4.397 | 12.171 | 395,7 | |
| Rasa de Torrededia | 866 | 583 | 6.065 | 8.166 | 171,7 | |
| 678 | 546 | 3.622 | 6.339 | 107,4 | Rasa de la Font de la Rabassola | |
| 636 | 530 | 3.743 | 10.167 | 356,8 | Rasa de Cal Pastor | |
| Rasa de la Font de les Aubes | 690 | 512 | 2.416 | 7.058 | 169,8 | |
| 594 | 492 | 1.220 | 2.303 | 47,9 | Rasa Fonda | |
Taula de dades de síntesi modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal Pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals els cursos fluvials fan de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.