Riu Millars

riu d'Espanya

El Millars[1] (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud. Té 156 km de longitud, una conca de 4.028 km², i un cabal mitjà de 14,72 m³ per segon a Cirat.[2] És de règim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals són el Valbona i l'Albentosa, a l'Aragó, i el riu de Vilafermosa, el riu de Llucena i la rambla de la Viuda, al País Valencià.

Infotaula de geografia físicaMillars
Imatge
Assut de Vila-real
TipusRiu i curs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya) i País Valencià (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEl Castellar Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 24′ 15″ N, 0° 47′ 34″ O / 40.40419°N,0.79278°O / 40.40419; -0.79278
39° 54′ 31″ N, 0° 00′ 44″ O / 39.90862°N,0.01212°O / 39.90862; -0.01212
Afluent
Conca hidrogràficaconca hidrogràfica del Xúquer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida156 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica4.028 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal14,72 m³/s Modifica el valor a Wikidata
Riu Millars al seu pas per Aranyel

Etimologia modifica

Plini el Vell, al llibre tercer de la seva Naturalis Historia, menciona el riu Udiua,[3] que hom ha identificat amb el Millars.[4] No obstant això, també podria correspondre al Palància.

El riu no torna a aparèixer a les fonts escrites fins a la baixa edat mitjana, quan ja apareix amb el nom de Millars. El topònim prové del substantiu llatí mīlĭāres 'camps de mill'.[5]

Recorregut modifica

En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars, on hi ha el pantà d'Arenós; passa per Montanejos, Cirat, Aranyel, Toga, Torre-xiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pantà del Sitjar. Després, continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu final, marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterrània entre Almassora i Borriana, al paratge conegut com les Goles.

 
Embassament del Sitjar amb la localitat de Ribesalbes al fons

Dades històriques modifica

Amb l'aigua del Millars es reguen les hortes històriques de Castelló, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagorça, va dictar una sentència respecte a l'ús que havia de fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real, davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, s'hauria de repartir en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dènou parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora. Amb la recent construcció de nous canals, com ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betxí i la Vilavella.

Conca del Riu Millars al País Valencià modifica

Referències modifica

  1. «Riu Millars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «SISTEMA MIJARES-PLANA DE CASTELLÓN» (en castellà). Comunidad de Regantes Canal Cota 100 Margen Derecha del Mijares. [Consulta: 29 setembre 2014].
  3. Amb les variants textuals Udiba i Uduba.
  4. Arasa i Gil, Ferran. La romanització a les comarques septentrionals del litoral valencià. València: Diputació provincial de València, 2001, p. 63-64. ISBN 84-7795-286-8 [Consulta: 29 novembre 2019]. 
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Millars». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. «Riu Millars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Riu Millars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Riu Millars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Riu Millars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Riu Millars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Millars