Viquipèdia

Robert Antelme

escriptor francès

Robert Antelme (Sartène, 5 de gener de 1917 – districte de París, 26 d'octubre de 1990) va ser un intel·lectual, escriptor i membre de la Resistència francesa.[3] Deportat als camps de concentració de Buchenwald, Gandersheim i Dachau, és especialment conegut per ser l'autor de L'espèce humaine (1947), un llibre sobre la seva experiència en aquests camps de concentració.

Infotaula de personaRobert Antelme
Biografia
Naixement5 gener 1917 Modifica el valor a Wikidata
Sartène (Còrsega) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1990 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHemiplegia
SepulturaCementiri de Montparnasse 
Dades personals
Altres nomsRobert Leroy[1] (pseudònim durant la Resistència)
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióIntel·lectual, escriptor, membre de la Resistència
Família
CònjugeMarguerite Duras (1939-1947) i Monique Régnier (1953)
FillsFrédéric Antelme
ParesJoseph Antelme i Marie Françoise Rosalie de Rocca Serra
GermansMarie-Louise i Alice
Formulari de registre de Robert Antelme com a presoner al camp de concentració nazi de Buchenwald.[2]

Biografia modifica

Nascut el 1917 al sud de Còrsega, la seva mare provenia d'una família de l'alta burgesia i el seu pare era subprefecte de policia. Tenia dues germanes, Marie-Louise i Alice.[4] El 1936 es matricula a la Facultat de Dret de París i, a través d'un amic comú, Jean Lagrolet, coneix a Marguerite Duras. Tres anys més tard, el 23 de setembre de 1939 es casaran a París. El seu primer fill, un nen, va morir al néixer el 1942. Aquest mateix any Marguerite Duras coneix a Dionys Mascolo, que es convertiria en el seu amant.[4]

Durant l’Ocupació, Marguerite Duras i Robert Antelme van entrar a la Resistència. El seu grup va caure en una emboscada, i tot i que Marguerite Duras va aconseguir escapar ajudada per Morland (un dels noms en la clandestinitat de François Mitterrand),[5] Robert Antelme, la seva germana Marie-Louise i Paul Philippe, van ser arrestats l’1 de juny de 1944, al carrer Dupin de París.[6] Primer va estar a la presó de Fresnes, enviat des d’allà amb camió al Camp de Royallieu[7] (Compiègne) des d’on surt amb tren el 17 d’agost de 1944[8] cap a Buchenwald. Arriba al camp de concentració el 21 d'agost de 1944. Estarà a Buchenwald fins al 2 d'octubre de 1944 quan és traslladat a Gandersheim, un kommando dependent de Buchenwald situat a l’antiga església del monestir de Brunshausen a les proximitats de la fàbrica Ernst Heinkel AG de peces d'avions.[4] Segons el propi Antelme, el 4 d’abril de 1945 surt de Gandersheim, en les anomenades marxes de la mort, cap a Dachau on arriba el 27 d’abril de 1945.[4]

Al final de la guerra, François Mitterrand va trobar Robert Antelme al camp de Dachau, esgotat, debilitat i malalt de disenteria per mesos de captiveri i va organitzar el seu retorn a París.[9] Els seus amics Georges Beauchamp i Dionys Mascolo amb moltes dificultats, disfressats i amb documents falsificats, aconsegueixen treure’l de Dachau el 9 de maig de 1945.[9] Els dies del seu retorn es poden reconstruir mitjançant els llibres de Dionys Mascolo Autour d'un effort de mémoire: sur une lettre de Robert Antelme (literalment, En torno a un esfuerzo de memoria: sobre una carta de Robert Antelme)[10] i La douleur[11] de la pròpia Marguerite Duras.[12][13] Després d’una lenta recuperació, Robert Antelme va publicar un llibre sobre el que va viure als camps de concentració, L'espèce humaine, el 1947 a l'editorial que havia fundat el 1945 amb Marguerite Duras, Éditions de la Cité Universelle.[14] El llibre està dedicat a la seva germana Marie-Louise, morta durant la seva repatriació. El mateix any de la publicació del seu llibre es va divorciar de Marguerite Duras.[12]

Robert Antelme va reprendre la seva activitat política, incorporant-se al Partit Comunista Francès la primavera de 1946.[4] Al mateix temps, va participar al Grup d'Estudis Marxistes en el qual van participar alguns dels seus amics més propers: aquest grup de reflexió, força allunyat de l’ortodòxia comunista, va reunir, a més de Marguerite Duras i Dyonis Mascolo, personalitats com Edgar Morin, Elio Vittorini, Claude Roy o, més ocasionalment, Georges Bataille.[15] Aquestes diferències van acabar amb la successiva expulsió del PCF dels seus diversos membres: aquest va ser el cas per a Robert Antelme el març de 1950, així com per a Monique Régnier, amb qui es va tornar a casar i amb qui va tenir un fill, Frédéric, el 1951. El mateix any, Robert Antelme es va unir a l'Editorial Gallimard com a lector i corrector de l’Encyclopédie de la Pléiade, on va treballar fins a l’any 1981. És a Gallimard que es torna a publicar el seu llibre L'espèce humaine, l’any 1957.[4]

El 1960 va ser un dels signants de la "Declaració sobre el dret a la insubordinació a la guerra d'Algèria", coneguda com a Manifest dels 121, publicada a la revista Vérité-Liberté.[3] El 1968 va ser membre del Comitè d'acció d'estudiants i escriptors.[16] L’any 1983 va patir una hemiplegia i va morir el 26 d’octubre de 1990.[16]

Marxa de la mort: De Bad Gandersheim a Dachau modifica

Davant de l’avenç dels aliats, els alemanys prenen la decisió d’evacuar els camps de concentració pròxims a la línia del front. Aquestes evacuacions es coneixen com les: marxes de la mort. En aquest cas, la marxa de la mort des de Bad Gandersheim es va iniciar el 4 d’abril de 1945. Abans de marxar del camp van matar a 40 presoners entre els malalts i els que no podien caminar.[17] El trajecte es va realitzar, majoritàriament a peu, amb tractor alguns trams, amb barca per travessar el riu Saale a Halle i amb tren des de Bitterfeld a Dachau. Dels 450 homes que van començar la marxa, van arribar a Dachau uns 150 vius, el 27 d’abril de 1945, dos dies abans que arribessin les tropes d’alliberament americanes.[18] Els principals llocs per on van passar van ser:[19]

Obres modifica

Referències modifica

  1. ↑ Schyns, Désirée. “Une Autotraduction Éblouissante: La Douleur (1985) De Marguerite Duras, Lecture Croisée Avec Cahiers De Guerre Et Autres Textes (1943-1949).” Littératures D’ailleurs Et D'aujourd'hui : Liber Amicorum Offert à Ieme Van Der Poel. París: Ed. Fouad Laroui & Sabine van Wesemael, 2014, p. 29-43. ISBN 9782914773621 [Consulta: 11 agost 2021].  Arxivat 11 August 2021[Date mismatch] a Wayback Machine.
  2. ↑ «Arolsen Archives». [Consulta: 7 agost 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Larousse, Éditions. «Robert Antelme - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 9 agost 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Morán, Inés Valle «El delirio de la palabra: el retorno de la vida de Robert Antelme» (en castellà). Revista de Filología Románica, 33, 2016, pàg. 223–233. DOI: 10.5209/RFRM.55851. ISSN: 1988-2815.
  5. ↑ Kègle, Christiane «Écrire la douleur de la disparition. Marguerite Duras à propos de Robert Antelme» (en francès). Frontières, 27, 1-2, 2015. DOI: 10.7202/1037078ar. ISSN: 1916-0976.
  6. ↑ GUYER, SARA «Before "The Human Race": Robert Antelme's Anthropomorphic Poetry». Critical Survey, 20, 2, 2008, pàg. 31–42. ISSN: 0011-1570.
  7. ↑ «Mémorial de l'internement et la déportation - Camp de Royallieu» (en francès). [Consulta: 2 agost 2021].
  8. ↑ «Transport parti de Compiègne le 17 août 1944 (I.265.)». [Consulta: 11 agost 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 Dobbels, Daniel. On Robert Antelme's The Human Race: Essays and Commentary (en anglès). 2003. Evanston, Illinois: The Marlboro Press, 10-09-2003, p. 216. ISBN 0-8101-6064-1. 
  10. ↑ Mascolo, Dionys. En torno a un esfuerzo de memoria. Sobre una carta de Robert Antelme (en castellà). 2005. Madrid: Arena Libros. ISBN 84-95897-32-6. 
  11. ↑ Duras, Marguerite. El Dolor. 2019. Fontclara: LaBreu Edicions. ISBN 978-84-949702-5-2. 
  12. ↑ 12,0 12,1 «La douleur | Drupal». [Consulta: 9 agost 2021].
  13. ↑ M. P. Connon. "La Douleur" by Marguerite Duras. Macquarie University, School of Modern Languages, 1988. 
  14. ↑ Antelme, Robert. La especie humana (en castellà). 2001. Madrid: Arena Libros, 05-01-2001. ISBN 84-930708-6-6. 
  15. ↑ «Le Maitron» (en francès). [Consulta: 7 agost 2021].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Robert Antelme o la verdad en literatura» (en castellà). [Consulta: 9 agost 2021].
  17. ↑ «KZ-Außenlager Bad Gandersheim: Todesmarsch und Gerichtsurteil» (en alemany). [Consulta: 14 agost 2021].
  18. ↑ Antelme, Robert. La especie humana (en castellà). 2001. Madrid: Arena Libros, 05-01-2001, p. 221-300. ISBN 84-930708-6-6. 
  19. ↑ «De Bad Gandersheim a Dachau de Google My Maps». [Consulta: 14 agost 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Antelme&oldid=33081112»