Robert Grosseteste
Robert Grosseteste (Stradbroke, 1168 - Buckden, 9 d'octubre de 1253) va ser un frare, bisbe de Lincoln (Anglaterra), científic i filòsof medieval anglès, anomenat així ("cap gran") per la bona memòria que posseïa. Grosseteste és honorat per l'Església d'Anglaterra com a sant, amb festivitat el 9 d'octubre. Igualment, és commemorat amb Hug de Lincoln a l'Església Episcopaliana dels Estats Units el 17 de novembre.
 Caplletra d'un manuscrit anglès del s. XIV  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1168 Stradbroke (Anglaterra) |
| Mort | 9 octubre 1253 (84/85 anys) Buckden (Anglaterra) |
| Sepultura | Catedral de Lincoln, transept Sud-Est 53° 14′ 03″ N, 0° 32′ 09″ O / 53.23418°N,0.535739°O Lincolnshire |
 Bisbe diocesà Lincoln (Anglaterra) | |
| 1235 – 1253 ← Hug de Gal·les – Henry de Lexington → Diòcesi: bisbat de Lincoln | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat d'Oxford |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1235–), sacerdot catòlic (1235–), diaca catòlic (1210–), naturalista, astrònom, matemàtic, físic, filòsof, teòleg |
| Ocupador | Franciscans, professor d'universitat (1229–1235) Universitat d'Oxford (1214–1229) Universitat de París (1209–1214) Universitat d'Oxford (1198–1209) |
| Alumnes | Roger Bacon |
| Orde religiós | Franciscans |
| Consagració | Edmon |
| Festivitat | 9 d'octubre (Anglicanisme) 17 de novembre (Església episcopal als Estats Units) |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Vida modifica
Només es coneixen uns quants fets certs de la seva vida, sobre tot de quan va ser bisbe de Lincoln i el seu poder i influència van ser més notables.[1]
Va néixer a Stowe, comtat de Suffolk, en una família pobre en la qual tenia una germana de nom Ivette que va esdevenir monja i que tenia per llengua materna l'anglo-normand, però això és tot el que se sap de la seva infància i família.[2] Va iniciar els seus estudis a Hereford, sota la protecció del bisbe William de Vere,[3] i, gràcies a la seva influència, va poder traslladar-se a Oxford per estudiar i va esdevenir professor de teologia, probablement abans de 1198.[4]
Es creu que va romandre a Oxford fins a la dispersió de mestres de 1209, quan se suposa que va anar a estudiar teologia a París, on va fer amistat amb Guillem d'Alvèrnia i Joan de St. Giles.[5] Alguns autors afirmen que va estar cassat i va tenir fills, però que la seva esposa va morir el 1224, abans de que ell accedís al diaconat.[6] A partir de 1225, un cop nomenat diaca, els fets de la seva vida son més coneguts.
En data incerta va retornar a Oxford, on el 1229 va rebre l'encàrrec del provincial dels franciscans, Agnellus de Pisa, de ser el professor de la orde a Anglaterra, tot i que ell mateix no era membre de l'orde.[7] El 1235 va ser nomenat bisbe de Lincoln (Anglaterra), càrrec que va mantenir fins la seva mort el 1253.[8]
Obres modifica
S'acostuma a categoritzar les seves obres segons els períodes en que van ser escrites: el període parisenc (aproximadament 1209-1214), el període a Oxford (ap. 1214-1228), quan va publicar la major part de la seva obra científica, i el període de mestre franciscà (1228-1235), quan es va interessar més per la teologia.[9]
Probablement anteriors a aquests tres períodes, va escriure dos breus tractats connectats amb l'ensenyament del quadrivium: De artibus liberalibus i De genrationes sonorum.[10]
A partir de 1235, ja no va ser un teòleg teòric, sinó que els seus treballs teològics estaven vinculats a les sves responsabilitats episcopals i a l'atenció als frares i laics de la diòcesi més gran d'Anglaterra.[11]
En el camp científic, Grosseteste va escriure tractas d'astronomia i de les seves aplicacions,[12] de física i de fenòmens meteorològics,[13] d'òptica (molt influenciat per Alhazen)[14] i desenvolupaments de l'aristotelisme, especialment de la Física[15] i dels Analítics Posteiors.[16]
En el camp teològic va ser l'autor de dues obres notables: el 'Hexaémeron (una exegesi de la creació de l'univers i de l'home)[17] i el Chateau d'amour (un poema al·legòric en francès sobre la creació i la redempció humanes);[18] a més de les nombroses pastorals,[19] cartes[20] i demés documents diocesans del seu període com a bisbe.
Pensament modifica
Grosseteste va avançar-se al mètode científic i en moltes de les seves obres intenta aplicar els seus principis a aspectes com la meteorologia o l'astronomia. Seguint a Aristòtil, creia que els investigadors havien d'usar la generalització per formular lleis generals i usar-les per fer prediccions útils. Les ciències s'ordenen segons ell jeràrquicament perquè unes necessiten les altres i així conclou que les matemàtiques són la ciència primera, perquè totes les altres les usen. Afirmava que tot està fet de llum, però que la llum (entesa com a forma primera i energia alhora) es pot descomponsar en punts i línies i per tant ser estudiada matemàticament, per això va dedicar molts anys a l'estudi de l'òptica, seguint les obres d'Alhazen. Va ser un dels primers a separar el color blanc de la resta.
Religiosament, el seu pensament és proper al d'Agustí d'Hipona i es plasma sobretot en el poema al·legòric "Castell d'amors", on narra la Creació del món i la redempció de la humanitat per Crist. La llum física té un correlat metafísic, s'accedeix a ella mitjançant la fe. Va ser el primer a considerar l'infinit com quelcom mesurable i per tant va afirmar que hi havia infinits majors que els altres (idea que no va ser demostrada fins a l'arribada de Georg Cantor).
Referències modifica
- ↑ McEvoy, 2000, p. 19.
- ↑ McEvoy, 2000, p. 19-20.
- ↑ McEvoy, 2000, p. 21.
- ↑ Schulman, 1997, p. 330.
- ↑ Marrone, 1983, p. 138.
- ↑ Schulman, 1997, p. 338-339.
- ↑ Smith, 2018, p. 1.
- ↑ Sparavigna, 2013, p. 101.
- ↑ McEvoy, 1983, p. 614.
- ↑ McEvoy, 1983, p. 615-616.
- ↑ Ginther, 2016, p. 8-9.
- ↑ McEvoy, 1983, p. 616-624.
- ↑ McEvoy, 1983, p. 624-631.
- ↑ McEvoy, 1983, p. 631-635.
- ↑ McEvoy, 1983, p. 643-644.
- ↑ McEvoy, 1983, p. 636-643.
- ↑ Cunningham i Hocknull, 2016, p. 221-243.
- ↑ McEvoy, 2000, p. 96-112.
- ↑ McEvoy, 2000, p. 140.
- ↑ Mantello i Goering, 2010, p. 1 i ss.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Baura García, Eduardo. Dos exponentes de la ciencia medieval: Robert Grosseteste y Roger Bacon (en castellà). Grin Verlag, 2010. ISBN 978-3-640-84338-1.
- Cunningham, Jack P.; Hocknull, Mark. Robert Grosseteste and the pursuit of Religious and Scientific Learning in the Middle Ages (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-3-319-33466-0.
- Ginther, James R. Master of the Sacred Page: A Study of the Theology of Robert Grosseteste (en anglès). Routledge, 2016. ISBN 0-7546-1649-5.
- Laird, W.R. «Robert Grosseteste on the Subalternate Sciences» (en anglès). Traditio, Vol. 43, 1987, pàg. 147-169. DOI: 10.1017/S0362152900012514. ISSN: 0362-1529.
- Mackie, Evelyn A.; Goering, Joseph. Editing Robert Grosseteste (en anglès). University of Toronto Press, 2003. ISBN 0-8020-8841-4.
- Mantello, F.A.C.; Goering, Joseph. The Letters of Robert Grosseteste, Bishop of Lincoln (en anglès). University of Toronto Press, 2010. ISBN 978-0-8020-9813-9.
- Marrone, Steven P. William of Auvergne and Robert Grosseteste: New Ideas of Truth in Early Thirteenth Century (en anglès). Princeton University Press, 1983. ISBN 9781400856053.
- McEvoy, James «The Chronology of Robert Grosseteste's Writings on Nature and Natural Philosophy» (en anglès). Speculum, Vol. 58, Num. 3, 1983, pàg. 614-655. DOI: 10.2307/2848962. ISSN: 0038-7134.
- McEvoy, James. Robert Grosseteste (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-511449-3.
- Oliver, Simon «Robert Grosseteste on Light, Truth and Experimentum» (en anglès). Vivarium, Vol. 42, Num. 2, 2004, pàg. 151-180. DOI: 10.1163/1568534043084739. ISSN: 0042-7543.
- Polloni, Nicola «Early Robert Grosseteste on Matter» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society, Vol. 75, Num. 3, 2021, pàg. 397-413. DOI: 10.1098/rsnr.2020.0017. ISSN: 0035-9149.
- Schulman, N.M. «Husband, Father, Bishop? Grosseteste in Paris» (en anglès). Speculum, Vol. 72, Num. 2, 1997, pàg. 330-346. DOI: 10.2307/3040973. ISSN: 0038-7134.
- Serene, Eileen «Robert Grosseteste on Induction and Demonstrative Science» (en anglès). Synthese, Vol. 40, Num. 1, 1979, pàg. 97-115.
- Smith, Brett W. «"A Theme Song of His Life": Aspectus and Affectus in the Writings of Robert Grosseteste» (en anglès). Franciscan Studies, Vol. 76, 2018, pàg. 1-22. ISSN: 0080-5459.
- Sparavigna, Amelia Carolina «Robert Grosseteste and His Treatise on Lines, Angles and Figures of the Propagation of Light» (en anglès). International Journal of Sciences, Vol. 2, Num. 9, 2013, pàg. 101-107. DOI: 10.18483/ijSci.295. ISSN: 2305-3925.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Grosseteste |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Grosseteste» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Crombie, A.C. «Grosseteste, Robert» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 abril 2024].
- «Robert Grosseteste» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 23 abril 2024].
- Southern, R.W. «Grosseteste, Robert» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2010. [Consulta: 23 abril 2024].
- Lewis, Neil. «Robert Grossteste» (en anglès). Stanford Dictionary of Philsophy, 2019. [Consulta: 23 abril 2024].
-
Robert Grosseteste, miniatura del s. XIII -
Caplletra del s. XIV, en un manuscrit anglès -
Placa sobre la tomba del bisbe a la Catedral de Lincoln -
Capella i tomba del bisbe a Lincoln -
Tomba de Grossteste a la catedral de Lincoln -
Vidriera de finals del segle XIX en una església de Gainsborough -
Grosseteste i Roger Bacon representats a la façana del transsepte nord de l'abadia de Westminster -
Estàtues al porxo de la catedral de Leicester: el tercer per l'esquerra és Grosseteste
