Roberto Íñiguez de Heredia Santamaria

entrenador de bàsquet basc

Roberto Iñiguez de Heredia Santamaria, més conegut com Roberto Íñiguez, (Vitòria, 5 de setembre de 1967) és un exjugador i entrenador de bàsquet basc.[1]

Infotaula de personaRoberto Íñiguez de Heredia Santamaria

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Vitòria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de bàsquet, jugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –  1996 Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Juvenil
–1987 Saski Baskonia Modifica el valor a Wikidata
  Equip
1987–1990 València Basket Club
1990–1992 CB Gran Canaria
1992–1993 CB Murcia 33(132)
1995–1996 Gandia BA Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
2011–2012 CB Godella
2012–2014 Fenerbahçe SK
2015–2015 Uni Girona CB
2015–2017 Nadezhda Oremburg
2017–2019 Sopron Basket
2019–2020 Dinamo Kursk
2020–2023 Club Baloncesto Avenida
2023–2023 Çukurova Basketbol
2023– Uni Girona CB Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPablo Íñiguez de Heredia Larraz Modifica el valor a Wikidata

ACB: 20201020

Base, s'inicià a la pràctica de l'esport al col·legi San Viator de Vitòria[2] i es formà en les categories inferiors del Saski Baskonia. La temporada 1987-88 fitxà pel Pamesa València de la Primera Divisió B i, al final d'aquella mateixa temporada, aconseguí l'ascens a la Lliga ACB. Posteriorment, jugà al Gran Canaria (1990-92), Juver Murcia (1993-94), Tizona Burgos (1993-94), Sonita L'Horta (1995) i Òptica Gandia (1995-96) de la Lliga EBA. Es retirà com a jugador amb vint-i-nou anys.

Com a entrenador dirigí durant vuit temporades les categories de formació del València Basket Club (júnior, sub-20 i lliga EBA) i la temporada 2011-12 fitxà pel Ros Casares.[3] guanyant una Eurolliga femenina i una Lliga espanyola. La temporada següent fitxà pel Fenerbahçe, amb el qual guanyà dues Copes President (2013, 2014), una Lliga turca (2012-13) i fou dues vegades subcampió de l'Eurolliga (2013, 2014). El febrer de 2015 substituï Ramon Jordana després de la seva dimissió com a entrenador de l'Spar Citylift Girona i, l'abril del mateix any conquerí el títol de Lliga, el primer de l'entitat.[4] Posteriorment, ha dirigit altres clubs europeus com el Nadezhda Oremburg de la lliga russa (2015-17), el Sopron Basket de la lliga hongaresa, aconseguint dues Lligues (2017-18, 2018-19) i una Copa (2019), i el Dinamo de Kursk (2019-20).[5]

Palmarès modifica

Referències modifica

  1. Sánchez, Borja. «La carta Íñiguez». L'Esportiu, 25-12-2023. [Consulta: 28 desembre 2023].
  2. Lekuona, Javier. «Laso e Iñíguez: de un pupitre en San Viator a campeones» (en castellà). As, 15-09-2020. [Consulta: 8 gener 2024].
  3. «El Ciudad Ros Casares presenta a Roberto Íñiguez». Nostresport.com, 15-12-2011. [Consulta: 8 gener 2024].
  4. Romero, Toni; Plà Comas, Jordi. «Un títol de dos entrenadors». L'Esportiu, 28-04-2015. [Consulta: 8 gener 2024].
  5. Julià, Clara. «Roberto Íñiguez, nuevo entrenador del Spar Girona» (en castellà). Mundo Deportivo, 24-12-2023. [Consulta: 8 gener 2024].

Enllaços externs modifica