Rogério Ferrari

Fotoperiodista brasiler

Rogério Ferrari (Ipiaú, estat de Bahia, Brasil, 1965) és un fotoperiodista brasiler.

Infotaula de personaRogério Ferrari

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata
Ipiaú (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Salvador (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotoperiodista Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrogerioferrari.wordpress.com Modifica el valor a Wikidata

Tot i tenir formació acadèmica en Antropologia a la Universitat Federal de Bahia, debuta en el sector periodístic treballant per a importants mitjans de comunicació nacionals (les revistes Veja i CartaCapital) com també internacionals (les revistes Acción de l'Argentina i El Tiempo de Mèxic), així com per les agències de notícies Reuters i Prensa Latina, de Cuba.

Des de 1986 fa reportatges fotogràfics al Brasil, i a diverses parts del món, que inclouen la resistència de pobles i moviments socials, entre ells: les Madres de Plaza de Mayo, Eco 92, la crisi dels balseros cubans, la intervenció de les Forces Armades a Rio de Janeiro; les dones maies de Mèxic i Guatemala, la revolta zapatista de Chiapas, els refugiats del Kurdistan o l'ocupació israeliana de Palestina.[1]

Exposicions modifica

  • Nicarágua Livre, a Salvador (Bahia) (1988)
  • O Muro Desde o Fim, a Salvador, estat de São Paulo i Ilhéus (1990-1991)
  • Veneza e Outras Máscaras, a Salvador, estat de São Paulo i Ilhéus (1991-1992)
  • Verde Trem – Eco 92, a l'estat de Rio de Janeiro (1992)
  • Coletiva – Salão Nacional de Fotografia, Salvador (1994)
  • Salvador Daqui, Santiago de Cuba (1995)
  • O Sonho Renasce das Montanhas – A Rebelião Zapatista, Salvador, Buenos Aires (1996-1997)
  • Palestina - A Eloquência do Sangue, a Salvador, Porto Alegre, Florianópolis i Brasília (2005)

Selecció de llibres publicats modifica

  • Palestine, existences-résistances (Le Passager Clandestin, 2008; pròleg de Dominique Vidal i text de Leila Khaled)[2]
  • Sahraouis, existences-résistances (Le Passager Clandestin, 2010; pròleg d'Omar Ali Yara)
  • Ciganos (Movimento Contínuo, 2011)

Referències modifica

  1. Ramos, Fabricio. «Palestina, a eloquência do sangue – de Rogério Ferrari» (en portuguès). BahiaDoc.com.br, 09-06-2012. [Consulta: 22 novembre 2018].
  2. «Résister pour pouvoir vivre» (en francès). Bastamag.net, 11-01-2009. [Consulta: 21 novembre 2018].

Enllaços externs modifica