Romà de Ravenna
Romà (en llatí Romanus) fou exarca de Ravenna del 589 a la seva mort el 596 o 597.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI  |
| Mort | dècada del 590 |
| Exarca de Ravenna | |
| 590 – 596 ← Esmaragd de Ravenna – Cal·línic de Ravenna → | |
| Activitat | |
| Ocupació | alt càrrec |
Va substituir el desprestigiat Esmaragd el 589 i als primers anys va recuperar Mòdena, Reggio, Parma, Piacenza, Altinum, i Màntua als longobards.[1] El 592 el papa Gregori I el va cridar per ajudar a Nàpols que era atacada pels longobards, però Romà va considerar més prudent romandre a la Romanya i el Papa va haver de fer la pau amb el duc de Spoleto per lliurar Nàpols. Poc després els longobards van ocupar Perusa i Romà va enviar un exèrcit per recuperar Úmbria. El rei Agilulf va anar a la zona amb un exèrcit i fins i tot es va acostar a Roma. Com que Romà no volia acordar la pau, el Papa va apel·lar a l'emperador Maurici (595) però la seva gestió no va reeixir. Romà va morir al cap d'un any (596 o 597) i el va succeir Cal·línic, que va adoptar una actitud més conciliadora amb al Papa Gregori.[2]
Referències modifica
- ↑ Pau Diaca. Historia Langobardorum III,26
- ↑ Markus, R.A.. Gregory the Great and his world. Cambridge: Cambridge Univ. Press, 1999, p. 102-105. ISBN 9780521586085.