Rondalles valencianes
Les Rondalles valencianes són una sèrie de rondalles populars, recopilacions de narrativa tradicional d'arrel oral, replegades i literaturitzades per Enric Valor i Vives, essent un apartat importantíssim dins de la seua obra, i el més ben acollit pel públic lector. Són considerades un referent ineludible de l'etnopoètica valenciana.[1][2]
(ca) Rondalles Valencianes  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | aplec de contes populars |
| Fitxa | |
| Autor | Enric Valor i Vives |
| Llengua | català |
| Publicació | País Valencià |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Rondalla i folklore |
Origen modifica
.JPG)
L'any 1950 la censura va prohibir-li a Enric Valor publicar la novel·la L'ambició d'Aleix per ser considerada amoral, i Manuel Sanchis Guarner li va proposar que escriguera les rondalles que li contaven de menut a Castalla.
Durant molts anys, Enric Valor va recopilar a les zones rurals del País Valencià rondalles de la tradició oral. Els contes que s'expliquen estan replets d'històries meravelloses, llocs encantats i personatges increïbles, capaços de transportar-nos a un altre lloc o a una altra època estan fent molt més que fascinar o divertir, ja que gràcies a ells, es pot arribar a conèixer altres formes de vida, uns altres temps i altres cultures. Les Rondalles Valencianes són un treball impecable que reflecteix la cultura popular valenciana a través d'un llenguatge i un estil perfectament cuidats.[3][4][5]
La música a les Rondalles Valencianes modifica
A les Rondalles valencianes de Valor apareixen referències musicals directes de variada naturalesa, així com molts materials declamats o que poden ser entonats a manera de cantilena com ara oracions, conjurs, sentències, lletanies, invocacions, salutacions i encanteris. La incorporació de les referències musicals formen part de la narració, i la música apareix il·lustrant musicalment d'algunes de les seues històries. Valor vivia en un entorn on la música i llurs manifestacions tradicionals estaven presents en l'imaginari col·lectiu i és notable el treball de literaturització de les lletres d'algunes cançons populars.[2][6]
Edicions modifica
Els anys 1950 i 1951 l'Editorial Torre de València va publicar les rondalles arreplegades per Enric Valor que havia resseguit les regions d'Alcoi i Alacant, en concret les comarques muntanyoses de Penàguila, la Foia de Castalla i Xixona.[7]
Existeix una altra edició dels anys seixanta a càrrec d'editorial L'Estel de València. L'any 1985 les Edicions de la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià va editar vuit volums de les Rondalles.[2] Han estat publicades en versió íntegra per Edicions del Bullent i en versió simplificada o resumida en una edició conjunta de les Tàndem edicions i Albatros.[8]
L'any 2001 les Corts Valencianes van publicar la versió castellana de les Rondalles Valencianes, traduïdes pel mateix Valor abans de morir, editades juntament amb la versió original en valencià. La presidenta de la cambra, Marcela Miró, va descriure les rondalles com una "edició exclusiva i única i absolutament insubstituïble".[9]
L'any 2015 les Rondalles d'Enric Valor van ser adaptades pel contacontes i escriptor Jordi Raül Verdú i il·lustrades per Esperança Martínez i editades per Edicions del Bullent per facilitar la lectura als alumnes d'educació primària, ja que el llenguatge era massa ric per als lectors més joves, per això s'ha fet l'esforç de fer-les comprensibles per als infants.[10][11][12][4]
L'any 2015 les Rondalles Valencianes van donar peu al I Curs de literatura popular Les Rondalles valencianes a l'escola.[13]
Teatralització i televisió modifica
L'any 2014 l'Ajuntament d'Ontinyent va programar l'escenificació nocturna de les Rondalles Valencianes al nucli històric, amb l'objectiu de mostrar històries i tradició van considerar la figura d'Enric Valor, que va viatjar de poble en poble buscant persones que li contaren rondalles, era un bon exemple.[14]
En el 2015 es va estrenar la tercera temporada de la sèrie de televisió de llibres en valencià Un País de Llibre, on a cada capítol l'actor Xavi Castillo presentarà les rondalles valencianes, i que té per objectius, potenciar l'alfabetització i didàctica audiovisual i intenta ser una proposta didàctica, lúdica, participativa, entretinguda i orientada al foment de la lectura en valencià, i està produïda per Barret Films i Pot de Plom, en col·laboració amb l'Associació d'Editors del País Valencià, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i Escola Valenciana.[15]
À Punt Mèdia produí el 2018 una sèrie televisiva d'animació basada en aquestes rondalles anomenada Catacric, catacrac.[16]
La versió d'Edicions del Bullent modifica
La versió d'Edicions del Bullent inclou els volums i les rondalles següents:
Volum 1
- El llenyater de Fortaleny
- Les velletes de la Penya Roja
- La mare dels peixos
- El patge Saguntí
Volum 2
- El castell del Sol
- I queixalets també!
- Els guants de la felicitat
Volum 3
Volum 4
- El rei Astoret
- El dimoni fumador
- El castell d'Entorn i no Entorn
- La mestra i el manyà
Volum 5
Volum 6
- L'amor de les tres taronges
- El príncep desmemoriat
- El jugador de Petrer
- Joan-Antoni i els torpalls
- Llegenda del palleter
Volum 7
- Home roig, gos pelut i pedra redona
- Les animetes
- Peret
- Els tres plets de Pasqua Granada
- El pollastre de festes
Volum 8
Referències modifica
- ↑ Labrado, Víctor. «Enric Valor. El valor de les paraules» p. 64. Avl.gva.es. Arxivat de l'original el 2016-05-28. [Consulta: Febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Lluís, Ferrando Morales, Àngel; Ferrando, Morales, Àngel Lluís «La música en les Rondalles valencianes d'Enric Valor» (en anglès). Ítaca. Revista de Filologia, 2.
- ↑ Lluch, Gemma. «La vigència de Les Rondalles d'Enric Valor». Gemmalluch.com, 08-10-2011. [Consulta: Febrer 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Les Rondalles d'Enric Valor a color per a xiquets». Diari la Veu.
- ↑ Paula, De Val Mora «Los aspectos socioculturales de las Rondalles valencianes de Enric Valor. Análisis y propuesta de traducción». repositori.uji.es, 14-07-2014.
- ↑ Borja, 2010, p. 46-60.
- ↑ «Joan Sales. Pròleg al tercer volum de les 'Rondalles' editades per Ariel». [Consulta: 22 abril 2017].
- ↑ 8,0 8,1 «Enric Valor: 'El gegant del romaní'». Vilaweb.cat, 05-09-2011. [Consulta: Febrer 2016].
- ↑ País, Ediciones El «Las 'Rondalles valencianes' de Valor, editadas por las Cortes en versión bilingüe con traducción del autor» (en castellà). EL PAÍS, 24-02-2001.
- ↑ «Rondalles d'Enric Valor adaptades per Jordi Raül Verdú». Lesmuntanyes.com, 21-09-2015. [Consulta: Febrer 2016].
- ↑ «Rondalles Enric Valor-Jordi Raül Verdú». Escriptorsvalencians.tv, 10-09-2015. Arxivat de l'original el 1 de març 2016. [Consulta: Febrer 2016].
- ↑ «Emotiva presentació de la nova adaptació de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor a càrrec de J. Raül Verdú». Centre Cultural Castellut.
- ↑ Alicante, Departament de Filologia Catalana. Universidad de. «I CURS DE LITERATURA POPULAR 'LES RONDALLES VALENCIANES A L'ESCOLA'». [Consulta: 22 abril 2017].
- ↑ «Les “Rondalles Valencianes” d'Enric Valor cobraran vida al nucli històric d'Ontinyent». Ontinyent.es, 10-04-2014. [Consulta: Abril 2017].
- ↑ «ARAMULTIMÈDIA - Les rondalles valencianes, protagonistes de la tercera temporada de Un Pais De Llibre». Arxivat de l'original el 2017-04-23. [Consulta: 22 abril 2017].
- ↑ Bonillo, Maria «Doraemon vuelve a la tele valenciana». Levante-EMV, 10-12-2017 [Consulta: 10 desembre 2017].
Bibliografia modifica
- De Val Mora, Paula. Los aspectos socioculturales de las Rondalles valencianes de Enric Valor. Análisis y propuesta de traducción. Universitat Jaume I, 2014.
- Valor, Enric. Antologia de les Rondalles Valencianes. Edicions del Bullent, 2016, p. 198. ISBN 978-8499041759.
- Borja, Joan; Verònica Cantó. «L'obra rondallística: la literaturització dels relats tradicionals orals». A: Enric Valor. El valor de les paraules. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010, p. 46-60.