Rosa Riera

Pintora i gravadora catalana s.XIX-XX

Rosa Riera fou una pintora i gravadora catalana, de la que no coneixem les dades de naixement ni de mort.

Infotaula de personaRosa Riera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, gravadora Modifica el valor a Wikidata

Companya del pintor postmodernista i després cubistitzant Eduard Egozcue, visqué amb ell a París almenys entre 1912 i 1914. Per les notícies recollides a la premsa parisenca i barcelonina, sembla que la parella va viatjar diverses vegades a Barcelona i probablement hi van exposar conjuntament. També va participar en exposicions col·lectives a París, com el Salon d'Automne o el Salon des Indépendants.[1]

Autora de composicions naïves en la línia del duaner Rousseau, però amb un toc més agressiu, Guillaume Apollinaire i Josep Maria Junoy es van referir a ella en les seves crítiques. En destacaven la ingenuïtat, la fantasia i el simbolisme de les seves composicions que, segons ells, evocaven el primitivisme de Gauguin sense oblidar l'origen mediterrani de l'autora.[2]

Els seus olis estan repartits per diverses col·leccions particulars. Juan Gris li va fer dos retrats cubistes a la mina de plom.[3]

Practicà també la xilografia dins un estil proper a l'expressionisme alemany de l'època. Tres de les matrius xilogràfiques que es coneixen d'ella es conserven a la Biblioteca de Catalunya, que les va adquirir el 2007, i estan gravades per les dues cares.[3] El mateix any la Biblioteca en va fer una estampació, de la mà del gravador Miquel Plana, per a una carpeta d'edició limitada.[4]

L'any 1914 va fer alguna portada i dibuixos per a l'Almanach del setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa.[3]

Referències modifica

  1. Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 28. ISBN 97884612-2004-5. 
  2. Sala Tubert, Rosa. «Rosa Riera, una artista naïf en el París de las primeras vanguardias» (en castellà). Archive Today. Arxivat de l'original el 2012-12-02. [Consulta: 16 març 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Xilografies de Rosa Riera». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 16 març 2020].
  4. «Xilografies de Rosa Riera». Biblioteca de Catalunya, 31-12-2007. [Consulta: 16 març 2020].