Rosalía de Castro

Rosalía de Castro Abadía (Santiago de Compostel·la, 23 de febrer del 1837 - Padrón, la Corunya, 15 de juliol del 1885) fou una poeta i novel·lista en llengua gallega i castellana. Es tracta de la figura central del Rexurdimento de la literatura gallega al segle xix, autora de Cantares gallegos (1863), obra fundacional d'aquest, ja que és un dels primers llibres enterament escrits en gallec de l'edat contemporània.

Rosalía de Castro

Nom original	(es) María Rosalía Rita de Castro
Biografia
Naixement	(es) María Rosalía Rita Expósito 23 febrer 1837 Conxo, Santiago de Compostela (província de la Corunya) (en)
Mort	15 juliol 1885 (48 anys) A Matanza (província de la Corunya) (en)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer d'úter )
Sepultura	Panteón dos Galegos e Galegas Ilustres (San Domingos de Bonaval, Santiago de Compostel·la)
Dades personals
Religió	Catolicisme
Es coneix per	Rexurdimento
Activitat
Ocupació	Poetessa i novel·lista
Activitat	1857  –
Gènere	Poesia, novel·la i conte
Moviment	Rexurdimento
Nom de ploma	Rosalía de Castro
Obra
Obres destacables (1857) La flor (1858) Lieders (1859) La hija del mar (1863) Cantares gallegos (1864) Contos da miña terra (1867) O cabaleiro das botas azuis (1880) Follas novas (1884) En las orillas del Sar
Família
Cònjuge	Manuel Murguía (1858–1885)
Fills	Amara Murguía de Castro (en) , Alejandra Murguía, Aura Martínez-Murguía de Castro (en) , Gala Murguía de Castro (en) , Ovidio Murguía de Castro
Pares	José Martínez Viojo (en)   i María Teresa da Cruz Castro
Premis (17 maig 1963)  Dia de les Lletres Gallegues
Signatura

Vida

Va ser batejada amb els noms de María Rosalía Rita. Filla de mare soltera (María Teresa de la Cruz de Castro y Abadía), pertanyent a la baixa noblesa gallega, tradicionalment s'ha dit que el seu pare era el sacerdot José Martínez Viojo, si bé no hi ha cap prova documental sobre aquesta paternitat.

Contràriament al que s'ha dit durant dècades -que s'havia criat amb les seves ties paternes a l'aldea d'Ortoño, i que passà a viure amb la seva mare als 10 anys-, després dels treballs portats a terme per Victoria A. Ruiz de Ojeda, sabem que la infantesa de Rosalía va transcórrer sempre al costat de sa mare, a Padrón.

Traslladades mare i filla a Santiago de Compostel·la -a una edat difícil de precisar-, en tot cas, Rosalía ja figura, als 17 anys, com a partícip de les activitats del Liceo de San Agustín. En aquella època, sabem que li agradaven el dibuix, la música i la declamació i, de fet, va participar com a actriu en representacions no professionals.

Contrau matrimoni amb Manuel Murguía, erudit cronista de Galícia que va conèixer a Madrid. L'any següent dona a llum la seva primera filla, Alejandra, a la qual seguiran sis fills més. Viu dedicada a la llar, als fills i al marit, però, a causa dels variats llocs de Murguía, el matrimoni viu llargues temporades separat. Això no fou impediment perquè el seu marit fos no sols qui donà a la impremta els Cantares gallegos, sinó un impulsor constant de l'obra de Rosalía. Va canviar de domicili algunes vegades, entre Madrid i Simancas, però en cap lloc no es va trobar millor com en la seva Galícia natal, d'on no va sortir a partir del 1868.

Rosalía no va gaudir mai de bona salut; va estar lluitant sempre contra la malaltia i sovint amb una certa penúria. En les seves obres, es pot apreciar la seva gran personalitat, el seu caràcter vigorós i una profunda empatia pels desvalguts (en concret, amb l'emigració dels camperols gallecs).

Va morir de càncer als quaranta-vuit anys a sa casa de Padrón, que avui és museu. Malgrat que demanà que les seves despulles descansessin al seu cantat cementiri d'Adina, a Iria Flavia, el 1891 el seu cos fou exhumat i traslladat al Panteó de Gallecs Il·lustres, a l'església de Santo Domingo de Bonaval (Santiago de Compostel·la), on es troba actualment.

Obra

L'obra de Rosalía té una gran importància en el renaixement cultural de la literatura gallega (conegut com a O Rexurdimento), amb què es va posar fi a diversos segles en els quals pràcticament no es van publicar obres literàries en gallec (os séculos escuros). A pesar del seu paper fonamental dins de la literatura gallega, també va compondre obres de gran rellevància en llengua castellana.

Després del Romanticisme de La flor (1857) i el sentimentalisme d'A mi madre (1863; escrit després de la mort de sa mare), la publicació de Cantares gallegos el 1863 suposa un esdeveniment cultural de primer ordre en el panorama literari en llengua gallega.

Conseqüència del moviment europeu en pro de les cultures autòctones i tradicionals, l'obra s'inspira en el Libro de los cantares (1852) d'Antonio Trueba, i glossa amb una narració versificada un cant popular. En aquesta obra, s'enfoca la vida del poble gallec assumint un punt de vista relacionat amb els gusts folklòrics del romanticisme.

Follas novas (1880) és el títol de la seva darrera col·lecció de poemes en gallec i conté la seva manera de veure la vida, la seva essència vital i el seu missatge de denúncia social.

La seva obra mestra en castellà, i l'última obra que publicà en vida, és En las orillas del Sar (1884), versos de to íntim, d'estranya penetració i de profunda ressonància humana.

Inexplicable angustia,

hondo dolor del alma,

recuerdo que no muere,

deseo que no acaba...

El conjunt de l'obra de Rosalía de Castro gira a l'entorn de tres temes bàsics: la visió costumista de la Galícia rural, un contingut metafísic proper a la filosofia existencial, i la denúncia de les condicions socials del camp gallec, que obliguen a l'emigració. Rosalía mereix ser considerada, al costat de Gustavo Adolfo Bécquer, precursora de la modernitat poètica impulsada per la creença en la puresa de formes i idees, en la sinceritat, en el despullament retòric i en l'experimentació rítmica i mètrica.

La data d'aparició de Cantares gallegos es commemora cada any durant el Dia de les Lletres Gallegues. Aquesta diada es va instituir el 1963 en la celebració del centenari de la publicació de l'obra de Rosalía. De llavors ençà, cada 17 de maig se celebra a Galícia l'efemèride d'aquesta aparició, dedicant el dia a un autor significatiu per a la cultura gallega.

Obra poètica

Estàtua de Rosalía al paseo da Ferradura de Compostel·la

• La flor (1857) (castellà)
• A mi madre (1863) (castellà)
• Cantares gallegos (1863) (gallec)
• Follas novas (1880) (gallec)
• En las orillas del Sar (1884) (castellà)

Obra en prosa

• Lieders (1858) (castellà)
• La hija del mar (1859) (castellà)
• Flavio (1861) (castellà)
• El cadiceño (1863) (castellà)
• Contos da miña terra I (posteriorment divulgat amb el nom de Conto galego) (1864) (gallec)
• Ruinas (1866) (castellà)
• Las literatas (1866) (castellà)
• El caballero de las botas azules (1867) (castellà)
• El primer loco (1881) (castellà)
• El domingo de Ramos (1881) (castellà)
• Padrón y las inundaciones (1881) (castellà)

Bibliografia

• Actas do Congreso Internacional de Estudios sobre Rosalía de Castro e o seu tempo, v. 1, v. 2, v. 3 (1986). CCG. USC (gallec).
• Alonso Girgado, Luís. Rosalía de Castro, rosa de sombra (en castellà). Ediciones Torremozas, 1994. ISBN 84-7839-141-X. 
• Alvarellos, Enrique. Mulleres destacadas de Galicia (en gallec). Alvarellos Editora, 1993, p. 62-64. ISBN 84-85311-96-5. 
• Álvarez Ruiz de Ojeda, V.. Rosalía de Castro para nenos (en gallec). Madrid: Ediciones de la Torre, 1988. ISBN 84-86587-26-3. 
• Álvarez Ruiz de Ojeda, V. «Un importante documento para a biografía de Rosalía de Castro» (en gallec). Grial, 1997, pàg. 479-501.
• Álvarez Ruiz de Ojeda, V. «Sobre as orixes de Rosalía de Castro: a inclusa de Santiago de Compostela e o caso de Josefa Laureana de Castro» (en gallec). A Trabe de Ouro, 1999.
• Blas, Ceferino de. Rosalía de Castro y Faro de Vigo en el 150 aniversario de Cantares Gallegos (en castellà), 2013. ISBN 978-84-616-5429-1. 
• Bouza-Brey, Fermín. Estudios rosalianos. Xunta de Galicia, 1992. ISBN 84-453-0434-8 [Consulta: 18 febrer 2017].  Arxivat 2017-02-14 a Wayback Machine. (2nd part) Arxivat 2017-02-14 a Wayback Machine.
• Briesemeister, Dietrich. Die Dichtung der Rosalía de Castro (en alemany). München: A. Bergmiller & Co., 1959. 
• Carballo, R.. «IV». A: Historia da Literatura Galega Contemporánea (en gallec). Galaxia, 1975, p. 143-234. ISBN 84-7154-227-7. 
• Davies, Catherine. Rosalía de Castro no seu tempo (en gallec). Editorial Galaxia, 1987. ISBN 84-7154-583-7. 
• Davies, Catherine. Rosalía de Castro e Follas Novas (en gallec). Editorial Galaxia, 1990. ISBN 84-7154-725-2. 
• Filgueira Valverde, J.. Con Rosalía de Castro en su hogar (en bilingual). Patronato Rosalía de Castro, 1974. 
• Henri Poullain, Claude. Rosalía de Castro e a súa obra literaria (en gallec). Galaxia, 1989. ISBN 84-7154-687-6. 
• March, Kathleen. Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada (en gallec), 2005. ISBN 84-87804-88-8. 
• Marco, Aurora. Dicionario de Mulleres Galegas (en gallec). A Nosa Terra, 2007, p. 99-103. ISBN 978-84-8341-146-9. 
• Mayoral, Marina. La poesía de Rosalía de Castro (en castellà). Madrid: Gredos, 1974. ISBN 84-249-0571-7 [Consulta: 18 febrer 2017].  Arxivat 2014-05-05 a Wayback Machine.
• Murguía, M.. Los Precursores (en castellà). A Coruña: Latorre y Martínez editores. Imprenta de La Voz de Galicia, 1886. 
• Pereira Bueno, Fernando. Rosalía de Castro: Imaxe e realidade (en gallec). Xerais, 2014. ISBN 978-84-9914-565-5. 
• Rodríguez Sánchez, Francisco. Rosalía de Castro, estranxeira na súa patria (a persoa e a obra de onte a hoxe) (en gallec). AS-PG, 2011. ISBN 978-84-89679-99-3. 
• Diccionario da Literatura Galega (en gallec). I. Galaxia, 1995, p. 127-130. ISBN 84-8288-019-5. 
• Diccionario da Literatura Galega (en gallec). II. Galaxia, 1997. ISBN 84-8288-137-X. 

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre Rosalía de Castro a Viquitexts, la biblioteca lliure.

• Fundació Rosalía de Castro (gallec).
• RAG. Figuras homenaxeadas (gallec).
• Álbum de mulleres. Consello da Cultura Galega (gallec).
• Biblioteca Virtual Galega (gallec).
• Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (gallec).
• Biblioteca Digital Hispánica. Biblioteca Nacional de España (castellà).