Rosalind Pitt-Rivers

Rosalind Pitt-Rivers FRS,[1] (4 de març de 1907 - 14 de gener de 1990) era una bioquímica britànica.[2] Es va convertir en la segona presidenta de l'Associació Europea de Tiroide el 1971. Ella va succeir a Jean Roche i va ser seguida per Jack Gross en aquesta posició, els tres noms inextricablement lligats amb la descoberta de l'hormona tiroide Triiodotironina (T₃).[3]

Infotaula de personaRosalind Pitt-Rivers
Biografia
Naixement4 març 1907 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Hinton St Mary (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBedford College
Notting Hill and Ealing High School
Royal Holloway College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica clínica i endocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímica, química Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNational Institute for Medical Research Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeGeorge Fox-Pitt-Rivers (1931, 1931–1937) Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorge Fox-Pitt-Rivers Modifica el valor a Wikidata
ParesAnthony Morton Henley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Sylvia Laura Stanley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Educació i primers temps modifica

Pitt-Rivers va néixer amb el nom "Rosalind Venetia Henley" el 4 de març de 1907 a Londres, era la més gran de les quatre filles de l'honorable Anthony Morton Henley (1873-1925), capità del 5th Royal Irish Lancers, i la seva esposa l'honorable Sylvia Laura Stanley (1882-1980).[4] El seu pare va ser el tercer fill d'Anthony Henley, 3r Baró Henley,[5] i la seva mare, filla d'Edward Stanley, 4t Baró Stanley de Alderley.[2]

Es va educar a casa i més tard a Notting Hill & Ealing High School a l'edat de tretze anys. El seu interès per la química va començar a l'edat de dotze anys quan un oncle li va regalar un set de química.[1] Més tard va estudiar al Bedford College de Londres, on se li va atorgar una llicenciatura en Ciències el 1930 amb honors de primera classe, i un mestratge el 1931.[2][6]

Vida personal modifica

Al 1931 es va casar com segona esposa amb George Pitt-Rivers (1890-1966), antropòleg i eugenista i net de Augustus Pitt Rivers (1827-1900), qui va fundar el museu d'antropologia que porta el seu nom a Oxford. Ella es va convertir en la madrastra dels dos nens del seu primer matrimoni, Michael i Julian. Va donar a llum un fill, Anthony, el 1932, però el matrimoni es va dissoldre el 1937.[2][6][7]

Durant el seu matrimoni, el seu marit s'havia tornat cada vegada més pro-eugenista i antisemita, acostant-se als eugenistes alemanys i lloant a Mussolini i Hitler; el 1940 va ser internat a la Torre de Londres.[8]

Carrera modifica

Únicament després de separar-se de Pitt-Rivers el 1937, va tornar a estudiar i va obtenir un doctorat en Bioquímica a l'Escola de Medicina de l'UCL el 1939.[9]

Es va unir al personal científic de l'Institut Nacional d'Investigació Mèdica (NIMR) a Mill Hill London el 1942, l'institut més gran de Gran Bretanya Medical Research Council (MRC).[1]

Més tard es va convertir en directora de la Divisió de Química i es va jubilar el 1972.[10]

Després d'ajudar Jack Gross amb la descoberta de l'hormona T₃ i publicar les seves troballes en The Lancet el 1952,[11] va obtenir reconeixement internacional.[2] Va ser escollida Amics de la Royal Society (FRS) el 1954.[1] L'any 1973 va ser nomenada membre del Bedford College de Londres, el 1983 membre honorari de la Royal Society of Medicine, i el 1986 membre honorari del Royal College of Physicians,[2]

Les seves publicacions amb Jamshed Tata incluyen The Thyroid Hormones (1959); The Chemistry of Thyroid Diseases (1960); i (amb W. R. Trotter) The Thyroid Gland (1964).[2][12][13]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Tata, J. R. «Rosalind Pitt-Rivers 4 March 1907 – 14 January 1990». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 39, pàg. 326–326 year = 1994. DOI: 10.1098/rsbm.1994.0019.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Rivers, Rosalind Venetia Lane Fox Pitt- (1907–1990)». Oxford Dictionary of National Biography. [Consulta: 19 octubre 2012].
  3. «Milestones in European Thyroidology» (en anglès). eurothyroid.com. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 16 març 2019].
  4. «Rosalind Venetia Henley (Person Page – 5631)». The Peerage. [Consulta: 1 novembre 2012-].
  5. Mosley, Charles. Burke's Peerage & Baronetage. 106. Burke's Peerage (Genealogical Books) Ltd, 1999, p. 1373. ISBN 2-940085-02-1. 
  6. 6,0 6,1 Haines, Catherine M. C.; Stevens, Helen M. «Pitt-Rivers, Rosalind Venetia». A: International Women in Science: A Biographical Dictionary to 1950. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2001, p. 247–248. ISBN 978-1-57607-090-1. 
  7. Hart, Bradley W. George Pitt-Rivers and the Nazis. Bloomsbury Academic, 2015, p. 71 y 176. ISBN 978-1-4725-6995-0. 
  8. Hart, Bradley W.. George Pitt-Rivers and the Nazis. Bloomsbury Academic, 2015. ISBN 978-1-4725-6995-0. 
  9. «PITT-RIVERS, Dr Rosalind Venetia». Who Was Who. [Consulta: 19 octubre 2012-10-19].
  10. Medical Research Council Annual Report 1972-1973. 129: HMSO, 1973. ISBN 0102355738. 
  11. Gross, J.; Pitt-Rivers, R. «The Identification of 3:5:3'-L-Triiodothyronine in Human Plasma». The Lancet, 259, 6705, 1952, pàg. 439. DOI: 10.1016/S0140-6736(52)91952-1.
  12. «The chemistry of thyroid diseases (Book, 1960) [WorldCat.org]». WorldCat. [Consulta: 1r novembre 2012].
  13. «Pitt-Rivers, Rosalind [WorldCat Identities]». WorldCat. [Consulta: 1r novembre 2012].