Viquipèdia

Rosario de Velasco Belausteguigoitia

pintora espanyola

Rosario Velasco Belausteguigoitia (Madrid, 1904 - Barcelona, 2 de març de 1991)[1] va ser una pintora madrilenya establerta a Barcelona. Només casar-se, en plena Guerra Civil Espanyola, amb el seu marit i els Gili passaren la frontera francesa a peu per entrar per la zona nacional i instal·lar-se en un petit poble de Burgos segons el relat de la filla, Maria del Mar Farrerons Velasco. Després de néixer aquesta, acabada la guerra, s'instal·laren definitivament a Barcelona. D'aquesta època queden poques obres, tret dels retrats fets a la filla i de les col·laboracions a la revista Vértice.[2]

Infotaula de personaRosario de Velasco Belausteguigoitia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1904 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1991 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFernando Álvarez de Sotomayor Zaragoza Modifica el valor a Wikidata

Abans de la guerra ja havia participat en diferents Exposicions Nacionals amb algunes de les seves millors obres com, per exemple, Adam i Eva (1932) o Matança d'Innocents (ca.1936). Són obres de formes clàssiques que palesen la influència del seu mestre Fernando Álvarez de Sotomayor, un pintor del regionalisme gallec, que mai acceptà ni un enquadrament ni un objecte mal fets. De seguida, però, ella modernitzà les formes; utilitzà masses pictòriques soltes, colors expressionistes i formes arrodonides. Sovint les composicions seguiren una disposició en diagonal amb un punt de mira molt elevat i oblic, la qual cosa afavorí l'ús d'escorços difícils i agosarats per ajudar la perspectiva. A més, a Adam i Eva, per exemple, tractà el fons amb tanta minuciositat que ens recorda les herbes i flors representades per la pintura naïf que en aquells anys feia Olga Sacharoff.[2]

La postguerra espanyola fou l'inici d'una època molt activa per a l'artista, que participà en totes aquelles mostres que es preparaven des del nou poder sobrevingut. Ja havia participat en les edicions dels anys 1922, 1932, 1934 de l'Exposició Nacional de Belles Arts i participà també en les dels anys 1936 i 1941. Així com també en l'Exposició Nacional de Pintura i Escultura realitzada a València el 1939 i organitzada per la Delegació Provincial de Belles Arts de Falange Espanyola. Exposà individualment a la Casa del Libro de Barcelona l’any 1940, a les Galerías Augusta el 1941, a les Galerías Argos el 1947 i a la Sala Gaspar l’any 1955. L’any 1951 va participar en la I Bienal Hispanoamericana de Arte i l’any 1962 al Primer Salón Femenino de Arte Actual. Als anys setanta exposà a la galeria Syra i a la Sala Parés, i al 1983 a Sitges.[2][3]

No obstant això, a Barcelona li mancà el suport del món de l'art; sempre es mantingué aïllada i mai pertanyé a cap grup artístic, malgrat que sempre gaudí de molt bones crítiques i estigué envoltada d'amics fidels (Dionisio Ridruejo, Carmen Conde, Elisabeth Mulder, Maria Luz Morales, Pere Pruna, Josep Maria Serrano, Rafael Zabaleta, Antonio Tovar, Laín Entralgo, la parella Gustau i Anna Maria Gili,...). Eugeni d'Ors, amb qui es cartejà sovint, la considerà la «Pola Negri» de la Pintura.[2]

A partir dels anys 60 les formes clàssiques anaren desapareixent dels seus quadres i les seves obres s'ompliren de transparències, com si l'artista volgués només insinuar el món, una realitat tamisada pel somni, un món màgic.[2]

Al llarg de la seva carrera va exposar a moltes ciutats importants, entre les quals Copenhaguen, París i Roma, i on rebé molt bones crítiques. Velasco compta amb pintures al fresc en el Palau de Sant Boal de Salamanca i en l'església de Sant Miquel de Vitòria, de les quals no queda constància. Va morir el 2 de març de 1991.[2]

Revista de las Españas, 59-60, 1 de juliol de 1931. La «Crónica de arte» destacava El baño, de Rosario Velasco, en els inicis de la seva carrera.

Obres modifica

  • Bella segoviana, ca. 1924.
  • El xiquet de l'atuell', ca.
  • Autoretrat, ca. 1924.
  • El bany, ca. 1931.
  • Noia cega, ca. 1932.
  • Adam i Eva o Un noi i una noia al camp', ca.
  • Les bugaderes, 1934.
  • La matança d'Innocents, ca. 1936.
  • Dona amb hortalisses, ca. 1941.
  • La Visitació, ca. 1945.
  • La meva mare.
  • El meu pare.
  • Nens de poble.

Il·lustracions de llibres modifica

  • Teresa León (1928) Cuentos para soñar.
  • Concha Espina (1940) Princesas del martirio.

Exposicions modifica

  • 1932: Galerie Flechtheim. Berlin
  • 1935: Exposición dedicada a jóvenes artistas y poetisas. Librería Internacional. Zaragoza
  • 1936: L'art espagnol contemporain : (peinture et sculpture) : Musée des écoles étrangères contemporaines, Galerie nationale du Jeu de Paume, 12 février-mars 1936. París
  • 1939: Exposición Nacional de Pintura y Escultura de Valencia, organizada por la Delegación Provincial de Bellas Artes de la Falange Española. Valencia
  • 1940: Exposición Galerías Augusta, Barcelona. Del 28 de diciembre al 10 de enero de 1941.[4]
  • 1941: Exposición Galerías de Arte. Barcelona. Del 1 al 15 de octubre.
  • 1943: Pintura y Escultura Españolas en la Sociedad Nacional de Bellas Artes de Lisboa[6]
  • 1943: Galería Syra. Passeig de Gràcia 43. Barcelona
  • 1944: II Salón de los Once. Galería Biosca. Madrid
  • 1944: Casa del Libro. Del 24 de enero al 6 de febrero. Ronda de Sant Pere, 3. Barcelona
  • 1945: Galerías Pictoria. Caspe, 45. Barcelona[7]
  • 1947: Galería Argos. 26 de abril al 9 de mayo. Passeig de Gràcia, 30. Barcelona[8]
  • 1950: Exposición de Arte Español. El Cairo (Egipto)
  • 1951: Exposición de Arte Español Contemporáneo. Buenos Aires (Argentina)
  • 1952: I Bienal Hispanoamericana de Arte: Exposición Antológica Museo de Arte Moderno: Barcelona
  • 1953: Galerías San Jorge (Passeig de Grácia 63, Barcelona) Del 16 al 29 de mayo
  • 1955: Sala Gaspar, Consell de Cent, 323. Barcelona. Del 15 al 28 de enero
  • 1955: III Bienal Hispanoamericana de Arte. Palacio Municipal de Exposiciones de Barcelona. Del 4/09/1955–6/01/1956[10]
  • 1956: Galería Toisón. (Arenal 5, Madrid) Desde el 1 de mayo
  • 1962: Salón Femenino de Arte Actual. Barcelona
  • 1968: VII Salón Femenino de Arte Actual. Sala Municipal de Arte (antigua capilla del Hospital de la Santa Cruz) Barcelona[12]
  • 1971: Galería Syra. Passeig de Gràcia 43. Barcelona. Del 3 al 16 de diciembre.[13]
  • 1974: Galería Syra. Passeig de Gràcia 43. Barcelona. Del 8 al 21 de marzo[14]
  • 1977: Sala Parés. C. Petritxol, 8. Barcelona. Del 26 de enero al 14 de febrero
  • 1977: Galería Syra. Passeig de Gràcia 43. Barcelona
  • 1981: Cau de la Carreta. Sitges (Barcelona)
  • 1983: Cau de la Carreta. Sitges (Barcelona) del 1 al 31 de octubre
  • 1985: Cau de la Carreta. Sitges (Barcelona) Del 4 de julio al 20 de agosto
  • 1988: Cau de la Carreta. Sitges (Barcelona)
  • 1989: Cau de la Carreta. Sitges (Barcelona) del 4 de marzo al 9 de abril
  • 2013: Centre Pompidou. Colectiva "Multiple Modernities 1905-1970" París[15]
  • 2019: Dibujantas, pioneras de la Ilustración en el Museo ABC, Madrid. Exposición colectiva
  • 2020: Dibujantas. Pioneras de la Ilustración. Museo Pablo Gargallo, Zaragoza. Desde el 11-12-2029 al 8 de marzo de 2021[16] Exposición colectiva

Referències modifica

  1. ↑ «Esquela». La Vanguardia, 04-03-1991. [Consulta: 10 abril 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Rosario de Velasco Belausteguigoitia». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. ↑ «L'empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra». Museu Nacional d'Art de Catalunya, 03-03-2021. [Consulta: 10 abril 2024].
  4. ↑ «L'empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra», MNAC.
  5. ↑ «Adán y Eva». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 1r juliol 2021].
  6. ↑ «Rosariana». [Consulta: 9 juliol 2021].
  7. ↑ «Anuncio en La Vanguardia de exposición Rosario de Velasco en Galería Pictoria de Barcelona 1947».
  8. ↑ «Critica en La Vanguardia sobre exposición de Rosario de Velasco en Galería Argos».
  9. ↑ «Exposición Nacional de Bellas Artes, Madrid 1954. Artículo en La Vanguardia. Mención a obra de Rosario de Velasco».
  10. ↑ «Artículo en La Vanguardia sobre la III Bienal Hispanoamericana del Arte en Barcelona 1955-6, participa Rosario de Velasco».
  11. ↑ «Salón de Mayo, Barcelona X Edición 1966, La Vanguardia».
  12. ↑ «VII Salón Femenino de Arte Actual, La Vanguardia 1968».
  13. ↑ La Vanguardia, 10 de diciembre de 1971. Exposiciones de arte.
  14. ↑ «Anuncio exposición Sala Parés 1974» (en español). [Consulta: 10 juliol 2021].
  15. ↑ «Rosario de Velasco» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2021].
  16. ↑ Zaragoza, Ayuntamiento de. «Noticias.El Museo Pablo Gargallo acoge “Dibujantas”, una exposición que reúne 132 obras de 40 mujeres ilustradoras» (en castellà), 20-05-2006. [Consulta: 10 juliol 2021].

Bibliografia modifica

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Alcalde, José Luís (1996). «Un lienzo de Rosario de Velasco en el Museo de Bellas Artes de Valencia». En: Ars Longa, núm. 6. València: Universitat de València, p. 52.
  • Antolín Paz, Mario; Morales y Marín, José Luis; Rincón García, Wifredo (1994).Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis.
  • Ballester, Manuela (1935). «Dones intel·lectuals». En: Nueva Cultura, núm. 5. Any I (juny-juliol de 1935).
  • Balló, Tania, Las sinsombrero 2. Editorial Espasa, Barcelona, 2018 ISBN 978-84-670-5268-8. Capítulo 6, pp. 181-206
  • Blas, J.I. de. Diccionario. Pintores españoles contemporáneos, desde 1881, nacimiento de Picasso. Madrid, 1972
  • Bonet, Juan Manuel (1975). Diccionario de las Vanguardias en España. 1907-1936.Madrid: Alianza Editorial.
  • Bosch, Juan Francisco (1941). El año artístico barcelonés: itinerario de las exposiciones: temporada 1940-41.Barcelona: Europa, p. 56-57.
  • Camón Aznar, José (1964). XXV Años de Arte Español. Madrid: Publicaciones Españolas.
  • Campoy, A.M. Diccionario crítico del arte español contemporáneo. p.433. Madrid, 1973. p.433 (Rosario de Velasco, n.1910)
  • Catàleg exposició Mujeres en el arte español (1900-1984). (1984). Madrid: Centro Cultural del Conde Duque.
  • Chavarri, Raul (1976). Artistas Contemporáneos en España. Madrid: Gravar.
  • Colmena Solís, J. Contemporary Spanish Painting. London Studio 12 (October 1936): 175-201.1936, p.194 (Rosario de Velasco, exh.1932).
  • Comp. L.[M.] Caruncho [Amat]. Madrid, Centro Cultural del Conde Duque. Mujeres en el arte español (1900-1984) [exh.]. 1984. n.p. (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1968)
  • Comp. M. Fornells. Madrid, Centro Cultural del Conde Duque. Antonio Ortiz Echagüe, 1883-1942 [exh.].1991.1984, n.p. (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1968)
  • Comps. F. Calvo Serraller, et al.Enciclopedia del arte español del siglo XX. 2 vols. Madrid, 1991. Vol.1 (Rosario de Velasco)
  • Comps. M. March i Reñé, et al. Diccionario Ràfols de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares. 4 vols. (n.1912-exh.1984) Barcelona, 1985-1989. Vol.4, 1989
  • Comps. M.A. Dueñas Rodríguez and A. García Cavero. Madrid, Museo Español de Arte Contemporáneo [MEAC]. [cat.].vols. 1982-1983, 1984, n.p. (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1968)
  • Enciclopedia biográfica de la mujer. (1967).Barcelona: Garriga, 2 vols.
  • Frick Art Reference Library (1993-1996).Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N. York: G.K. Hall&Co.
  • García, Manuel (1996). Homenatge a Manuela Ballester. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Treball i Assumptes Socials. Direcció General de la Dona, pàg. 104 i 106.
  • Garrut, José Maria (1974). Dos siglos de pintura catalana. Madrid: Ibérico Europea de Ediciones.
  • Gaya Nuño, J.A. La pintura española del siglo XX. Madrid, 1970. p.220 (Rosario de Velasco, n.1910)
  • Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) (1978). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31).
  • Miralles, Francesc (1989). «L’època de les avantguardes (1917-1970». En: Història de l’Art Català. Vol. VIII. Barcelona: Edicions 62.
  • Muñoz López, Pilar (2003). Mujeres españolas en las artes plásticas. Madrid: Síntesis.
  • Muñoz López, Pilar. «Artistas Plásticas en la Guerra Civil». En: Congreso Internacional La Guerra Civil Española 36-39.http://www.secc.es/media/docs/21_1_%20PMu%C3%B1oz_Lopez.pdf >. [Consulta: 21/08/2009].
  • Muñoz López, Pilar. Mujeres en la producción artística española del siglo XX.<http://revistas.ucm.es/ghi/0214400x/articulos/CHCO0606110097A.PDF Arxivat 2010-03-31 a Wayback Machine.>. [Consulta: 21/08/2009].
  • Pantorba, B. de [J. López Jiménez]. Historia y crítica de las exposiciones nacionales de bellas artes celebradas en España. Madrid, 1948. p.363 (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1932)
  • Pantorba, B. de [J. López Jiménez]. Historia y crítica de las exposiciones nacionales de bellas artes celebradas en España. Revised ed. Ed. E. Chicharro. Madrid, 1980.p.495 (Rosario de Velasco, n.1910-exh.1932)
  • Paris, Jeu de Paume des Tuileries. L'art espagnol contemporain (peinture et sculpture) [exh.]. February 12 - March, 1936.
  • Prat, Mercedes (1991). «Rosario de Velasco. Pintora clásica e intimista (1904-1991)». En:Batik Extra. Base II, núm. 109. Any XIX (juliol de 1991).
  • Rafols, J. F. (1977). Catálogo Exposición. Barcelona: Sala Parés.
  • Ráfols, J.F., et al. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. 3 vols. Barcelona, 1951-1954.v.3, 1954 (n.1912-exh.1944)
  • Rius Vernet, Núria (1998). La dona: Subjecte i Objecte de l’obra d’art (1870-1936).<http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/199798/memories/NRius.pdf>. [Consulta: 21/08/2009].
  • Rodríguez Aguilera, C. (1971). Catálogo Exposición. Madrid: Galeria Biosca.
  • Triadó, J., et al. La pintura catalana. Els Protagonistes dels segles XIX i XX. Barcelona, 1994. p.168 (Rosario de Velasco de Belausteguigoitia, n.1910)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosario_de_Velasco_Belausteguigoitia&oldid=33446572»