La rotació triennal era un sistema de cultiu propi de l'Europa Atlàntica durant l'edat mitjana. Es basava en la següent successió: en el camp de cultiu d'un cereal d'hivern el primer any, s'hi conreava un cereal de primavera el segon any i el tercer any era de guaret. Es va donar a l'Edat Mitjana, ja que l'agricultura estava molt poc avançada pel que fa a la tecnologia, i aquesta tècnica era l'única manera que els pagesos poguessin garantir el pagament d'impostos als nobles i que les famílies poguessin sobreviure a les èpoques de fam.[1]

En què es diferencia del guaret modifica

Moltes persones confonen aquests dos termes, però la diferència és molt senzilla: el guaret és el terreny que es deixa reposar durant un any o dos perquè es regeneri i recuperi totes les propietats, de manera que la collita torni a ser productiva en aquest terreny. En canvi, en la rotació triennal en cultiu s'utilitza una porció de terra per a cultivar cereals, una altra es deixa en repòs, i a l'última s'hi cultiva qualsevol altre tipus de cultiu (normalment llegums). Aquesta tècnica permet un millor rendiment de la terra i una més gran varietat de productes.[2]

Avantatges modifica

La rotació triennal té molts avantatges:

  • augmenta la varietat dels productes obtinguts respecte a la rotació biennal, en anar canviant els productes tots els anys
  • augmenta la quantitat i la qualitat dels productes que s'obtenen, perquè la terra és més fèrtil en donar-li un any de descans
  • la salut dels llauradors pot variar, ja que no tenen emmagatzemat menjar per a dos anys, encara que els inconvenients són molts menys que els avantatges que té la rotació triennal.

Referències modifica

  1. Marc Bloch, Les Caractères originaux de l'histoire rurale française, Oslo, 1931, p. 31
  2. Emili Giralt i Raventós Història agrària dels Països Catalans, Volum 3 p. 110-112

Bibliografia modifica

  • Marc Bloch, Les caractères originaux de l'histoire rurale française, A. Colin, Paris 1952
  • Fernand Braudel, Une “économie paysanne" jusqu'au XXe siècle, in vol. III, L'identité de la France, 3 voll., Artaud-Flammarion, Paris 1986
  • David B. Grigg, Agricultural systems of the world, Cambridge University Press, Cambridge 1974
  • Raymond Gromas, Histoire agricole de la France des origines à 1930, Chaptal Mende, 1947
  • Antonio Saltini, I semi della civiltà. Frumento, riso e mais nella storia delle società umane, Bologna 1996
  • Daniel Thaer, Grundsaetze der rationellen Landwirtschaft, 4 voll., Berlin 1809-1812
  • Paolucci Silvio - Signorini Giuseppina - Marisaldi Luciano, L'ora di storia - Il Medioevo, volume 1, Bologna, Zanichelli editore, ISBN 978-88-08-25752-9