Séquia general (Ulldecona)
La Séquia general és una obra d'Ulldecona (Montsià) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Séquia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ulldecona (Montsià) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 6606 | |||
_03.JPG)
Descripció modifica
Aquesta séquia neix a Sant Pere i, amb les séquies velles, baixava paral·lela al riu Sénia, de molí en molí, fins a la Peixera del Barri Castell on s'uneix en una sola séquia fins a Ulldecona.[1] La seva forma és rectangular, feta amb ciment i d'una amplada de 0,60 metres i una alçada d'un metro.[1]
Història modifica
El ja tradicional aprofitament de les aigües del riu Sénia per a regar els conreus de les terres que l'envolten es testimonia des de l'atorgament de les Cartes de Població, del 1222 i 1273, per l'orde de Sant Joan de Jerusalem, i les posteriors modificacions del Bisbe Berenguer de Tortosa, de l'any 1332, i molt més tard per les OO.MM. de la Modulació de 1954. Aquestes aigües foren causa de molts litigis entre poblacions del voltant.[1]
La poca seguretat de poder garantir les necessitats de la població d'Ulldecona, dependent del riu, feu que es pensés a fer un pantà, l'any 1825, prop de Sant Joan del Pas (avui dia "Embassament de regulació d'aigües nocturnes"). L'any 1830 es col·loca la primera pedra i dos anys més tard es paralitzen les obres per manca de diners, i s'abandona posteriorment, en 1833, amb la primera guerra carlista. Acabada la Guerra Civil es tornà a la idea d'un pantà i l'any 1945 es comença a bastir al seu emplaçament actual. Per tant la séquia, nascuda de la peixera de Sant Pere, sortia, ara, del pantà, on estava previst construir una central elèctrica.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Séquia general |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Séquia general». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].