Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília. Les mítiques ètnies anteriors dels lestrígons (laestrygones) o ciclops (cyclopes), una ètnia de gegants esmentada pels autors clàssics, no tenen validesa històrica.
| Tipus | tribu  |
|---|
Ocupaven la major part de Sicília quan s'hi van establir les primeres colònies gregues. Podrien ser un dels Pobles de la Mar o bé un poble indoeuropeu procedent d'Itàlia. Ja estaven assentats a l'illa en començar el primer mil·lenni aC. Des del segle vi aC, i van haver de lluitar contra els grecs que els van empènyer cap a les zones muntanyoses de l'interior. El seu moment culminant va ser el període d'unió sota el rei Ducetius, a la meitat del segle v aC; després, els grecs els van conquerir i hel·lenitzar.
La part més occidental de l'illa estava ocupada pels sicans, als que tots els autors grecs distingeixen dels sículs. De fet, sembla que tenien un origen comú, i alguns autors, com Virgili utilitza el nom de sicans per referir-se als sículs. Quan van passar a domini romà, a la meitat del segle iii aC, ja estaven completament hel·lenitzats i es van llatinitzar ràpidament per l'aportació a l'illa de milers d'esclaus.[1]
Estrabó i Esteve de Bizanci diuen que els sículs adoraven els Palics, uns déus fills d'Hefest i d'Etna (o, segons altres, de Zeus i de la nimfa Talia). Eren dos bessons nascuts sota terra, als quals atribuïen l'origen de les fonts termals i sulfuroses dels voltants de l'Etna.[2]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). «3. Siculi». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 406. ISBN 9788496061972.