SES Astra opera el sistema de satèl·lits ASTRA i ofereix una cartera completa de serveis de difusió i de banda ampla per als seus clients d'Europa i altres continents. ASTRA transmet programes de ràdio i televisió de forma directa a milions de llars i proporciona accés a Internet i serveis de xarxa a governs, grans societats, petites i mitjanes empreses i llars.

Infotaula d'organitzacióSES Astra
Dades
Tipusnegoci
empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriasector de les telecomunicacions Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985
Data de dissolució o abolició2011 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deANGA Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webses-astra.com Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

ASTRA té la seu a Betzdorf, Luxemburg, des d'on la societat organitza tasques centralitzades com operacions satel·litàries i de càrrega útil, assistència tècnica de 24 hores, els 7 dies de la setmana, i activitats corporatives. A més, les filials dels principals mercats europeus s'ocupen de les vendes locals i el suport comercial.

SES ASTRA forma part del grup SES GLOBAL, que és el fruit de la unió d'ASTRA i AMERICOM, grup d'operadors de satèl·lit i proveïdors de serveis de xarxa que, en combinació, ofereixen un abast mundial. A Europa el grup ASTRA arriba a unes 18 milions de cases repartides per tot el continent.

Satèl·lits modifica

SES Astra treballa amb dotze satèl·lits des de tres localitzacions orbitals, set estan a 19.2°E, tres a 28.2°E i dos a 23.5°E. La companyia té en construcció tres satèl·lits per reemplaçar en dates properes els models Astra 1. Els Satèl·lits Astra funcionen sota el principi de co-localització (diversos satèl·lits a la mateixa posició orbital) que permet incrementar la flexibilitat i la redundància.

Satèl·lit Posició Petjada principal Constructor Model Llançament Vehicle de llançament Observacions
1A Fora de servei (Desembre de 2004) GE AstroSpace GE-4000 11 de desembre de 1988 Ariane 44LP En una órbita cementeri
1B 19.2°E GE AstroSpace GE-5000 2 de març de 1991 Ariane 44LP Adquirit de GE Americom (Satcom K3). Fora d'ús, encara que no oficialment; serà substituït pel 1KR.
1C 19.2°E Hughes HS-601 12 de maig de 1993 Ariane 42L Serà substituït pel 1KR
1D 23.5°E Hughes HS-601 1 de novembre de 1994
1E 19.2°E Hughes HS-601 19 d'octubre de 1995 Ariane 42L
1F 19.2°E Hughes HS-601HP 8 d'abril de 1996 Proton
1G 19.2°E Hughes HS-601HP 2 de desembre de 1997 Proton
1H 19.2°E Hughes HS-601HP 16 de juny de 1999 Proton
1K 19.2°E Destruït Alcatel Space Spacebus 3000B3S 26 de novembre de 2002 Proton Error al coet, caigut a l'oceà Pacífic.
1KR 19.2°E Lockheed Martin A2100 20 d'abril de 2006 Atlas V Substituït per l' 1B i 1C. Substitut del destruït Astra 1K.
1L 19.2°E Llançament completat pel coet Ariane 5 / Separació correcta del coet i ruta en solitari fins posició 19.2ºE / Comprovació de orbita Lockheed Martin A2100 5 de maig de 2007 Substitut del 1KR, si té èxit, serà el 1L
1M 19.2°E En construcció EADS Astrium Eurostar E3000 El 2008 Per reemplaçar el 2C en 19.2°E
2A 28.2°E Hughes HS-601HP 30 d'agost de 1998 Proton
2B 28.2°E EADS Astrium Eurostar E2000+ 14 de setembre de 2000 Ariane 5
2C 19.2°E Hughes HS-601HP 16 de juny de 2001 Proton Serà reemplaçat pel 1M, movent-se vers 28.2°E
2D 28.2°E Hughes HS-376 19 de desembre de 2000 Ariane 5
3A 23.5°E Boeing HS-376 29 de març de 2002 Ariane 44L
4A 37.5°W Alcatel Space Spacebus-4000C3 3 de febrer de 2005 Proton M

Notes

  1. 19.2°E és la posició orbital més corrent per la televisió i radio per satel·lit f Alemanya i Europa Central
  2. 1G és utilitzat per internet per satèl·lit (amb mòdems DVB) i l'emissió de canals en obert de televisió i radio.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SES Astra