Sad ibn Muadh

sahabí (company del profeta Muhàmmad) i ansarí

Sad ibn Muadh (àrab: سعد بن معاذ, Saʿd b. Muʿāḏ) fou un cap de la tribu dels Banu Aws a Yàthrib, la futura Medina.

Infotaula de personaSad ibn Muadh
Biografia
Naixement590 Modifica el valor a Wikidata
Medina Modifica el valor a Wikidata
Mort627 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Medina Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap tribal Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBuath, gran campanya de Badr, batalla d'Úhud i batalla del Fossat Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

És des de l'arribada a Yathrib de Mahoma que Sad ibn Muadh es va convertir a l'islam. Segons Maxime Rodinson al llibre Mahomet, edicions du Seuil, 1994, pàg. 188, la conversió a l'islam dels dos caps principals dels Banu Aws, que eren Ussayd ibn Hudayr i Sad ibn Muadh, va ser d'una importància capital.

Sad ibn Muadh va ser llavors un dels principals caps musulmans de la Batalla de Badr. En la llista dels tres-cents catorze musulmans que van combatre a Badr, Ibn Ishaq cita a Sad ibn Muadh en primer en el grup dels Ansar.[1]

Durant la Batalla del Fossat (o de la Rasa) contra els quraixites i els ghatafan, va ser greument ferit d'una fletxa que li va tallar la vena mediana del braç. És a ell a qui se li va adreçar Mahoma, demanant-li que jutgi els jueus de la tribu dels Banu Quraydha, que s'acabaven de rendir. Davant els musulmans reunits, a qui Mahoma havia demanat «Aixequeu-vos per acollir el vostre cap», Sad ibn Muadh pronuncia el veredicte: «El meu judici és que es mati els homes, que es comparteixin els béns i que es posin en captivitat les dones i els nens».[2] Sad ibn Muadh no va sobreviure a la seva ferida i va morir poc després.

Es diu,[3] segons un hadit de Bukhari, que Sad era molt amic d'Umayya ibn Khàlaf. Quan era a la Meca, es trobava amb Umayya i quan Umayya era a Medina, es trobava amb Sad. Abans de la Batalla de Badr, Sad va anar una vegada a la Meca per a fer-hi el petit pelegrinatge (umra) amb Umayya, que no era musulmà. Per casualitat, van trobar Abu-Jahl. Sempre segons aquest hadit de Bukhari, van tenir una discussió, el to va pujar i Sad va amenaçar Abu-Jahl de tallar la carretera de la Meca cap a Síria. Va informar Umayya que Mahoma amenaçava de matar-lo. Abu-Jahl va morir a Badr.

Referències i fonts modifica

  1. Sira d' Ibn Hicham / Ibn Ishaq, edició de Ferdinand Wüstenfeld, 1858-1859, tom 1 pàg. 491. Edició francesa sota el títol Ibn Ishak Muhammad, edicions al-Bouraq, 2001, t.1 p.586
  2. Sira d' Ibn Hicham / Ibn Ishaq, edició de Ferdinand Wüstenfeld, 1858-1859, tom 1 pp. 681-689. Edició francesa sota el títol Ibn Ishaq Muhammad, edicions al-Bouraq, 2001, volum 2 pp.181-192
  3. «hadith de Bukhari citat a http://www.usc.edu». Arxivat de l'original el 2010-08-16. [Consulta: 6 juliol 2011].