Salaspils
Salaspils (en alemany: Kirchholm) és un poble centre administratiu del municipi de Salaspils, al nord-oest de Letònia i localitzat a la riba nord del riu Daugava a 18 km. de la ciutat de Riga.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Letònia | ||||
| Municipi | municipi de Salaspils  | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 17.794 (2023) (1.177,63 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | letó | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 15,11 km² | ||||
| Banyat per | Dvinà Occidental | ||||
| Creació | 1993 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | LV-2121 i LV-2169 | ||||
| Fus horari | |||||
| Identificador LGIA | 7 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | salaspils.lv | ||||
.jpg)
Història modifica
Salaspils és un dels assentaments més antics de Letònia. Les excavacions arqueològiques de 1964-197-(durant la construcció de Riga HES- en antics assentaments, cementiris i monticles de castells donen evidència d'una població molt densa de la regió. En aquest moment, restes dels caçadors de rens de 11.000 anys d'antiguitat han estat trobats -l'assentament més antic conegut humà en tota Letònia- i 3.500 anys d'antiguitat de restes de caçadors bàltics, enterrats als troncs buidats de roure. Hi ha evidència que livonians i bàltics van construir fortaleses en pujols de la regió.
A la fi del segle xii, els croats i els comerciants alemanys van viatjar fins al riu Daugava, i hi va haver un establiment de missioners entre els assentaments livonians. Un important centre livionià al Daugava, la petita illa Mārtiņsala (alemany: Kircholm) tenia una església cristiana ja el 1186. Així va començar la cristianització i la subjecció gradual de les tribus locals de livonians. El 1206, a les primeres fases de la Croada Livoniana, el cacic livonià Ako va organitzar la primera revolta contra els croats alemanys on va ser derrotat.[1]
Durant la Primera Guerra Mundial, la línia del front va ser a Salaspils durant dos anys, i molts dels edificis i granges, especialment al llarg del riu, van ser destruïts. A la dècada de 1950 i començaments de 1960, diverses empreses industrials i institucions governamentals es van establir a Salaspils, com la planta nuclear i quatre branques de l'Acadèmia de Ciències de Letònia. Els grans blocs de cases de diversos pisos van allotjar a treballadors de la planta d'energia, molts dels quals eren russos.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salaspils |
- ↑ Riley-Smith, Jonathan. The Crusades: A History. Continuum International Publishing Group, 2005, p. 161. ISBN 0-8264-7269-9.