Salpa
La salpa, aurada grisenca o saupa (Sarpa salpa) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2][3] És l'única espècie del gènere Sarpa.[4]
Sarpa salpa  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170169 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Sarpa |
| Espècie | Sarpa salpa Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Morfologia modifica
- Pot arribar als 51 cm de llargària total.
- El cos és alt i ovalat, comprimit lateralment amb el cap petit i el morro obtús.
- La boca és recorbada i petita.
- Les mandíbules són poc extensibles i disposen d'una filera de dents triangulars i tallants.
- Els ulls són petits.
- Té una sola aleta dorsal amb radis durs i tous, pràcticament de la mateixa llargària. La pectoral és curta. La caudal és escotada.
- El dors és gris. Els costats i el ventre són blancs. Té 10-11 línies longitudinals de color groc daurat, les línies superiors apareixen al cap.[5][6]
Reproducció modifica
Té lloc entre els mesos de setembre i octubre. Arriben a la maduresa sexual a la talla de 20 cm. És hermafrodita proteràndric: primer és mascle i després es transforma en femella.[7]
-
Cries de salpa.
Alimentació modifica
Els joves són omnívors (mengen crustacis i algues), mentre que els adults s'alimenten quasi exclusivament d'algues (com ara, Ulva lactuca i Lavrencia pinnatifida)[8] i fanerògames marines. És l'únic peix de la Mar Mediterrània que és herbívor en estat adult (altres peixos són herbívors a les etapes larvàries i juvenils, o omnívors quan són adults).[9]
Hàbitat modifica
Viu a la costa entre els 5 i els 70 m de fondària a praderies de Posidonia i a fons rocallosos amb abundant algues. La seua distribució batimètrica prové per l'alimentació, puix que és herbívor i a una més gran fondària no creixen les algues de les quals s'alimenta.[10]
Distribució geogràfica modifica
Es troba a les costes de la Mar Mediterrània, de la Mar Negra i de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i l'Estret de Gibraltar fins a Sierra Leone -incloent-hi l'Illa de Madeira, les Illes Canàries i Cap Verd-, i des del Congo fins a Sud-àfrica).[5]
Costums modifica
És una espècie gregària que pot formar grups nombrosos i compactes.[11]
Pesca modifica
No té gaire interès comercial, però es captura amb nanses i xarxes.[11] La seua pesca amb grumeig es troba molt arrelada per totes les illes de les Balears i de les Pitiüses.[12]
Interès gastronòmic modifica
És saborosa quan és fresca, però, com que s'ablaneix fàcilment, no és gaire apreciada.[13]
Per a assaborir-lo gustosament s'ha de sagnar tot tallant-li les ganyes puix que com que pot menjar algues tòxiques pot tenir molt mal gust.
Referències modifica
- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ ITIS
- ↑ 5,0 5,1 FishBase (anglès)
- ↑ Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. In W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
- ↑ PescaBase Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ La Rompiente Arxivat 2008-09-20 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 188.
- ↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau 1990: Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ 11,0 11,1 PescaBase Arxivat 2015-05-03 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 189.
- ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith 1986: Sparidae. p. 580-594. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín, Alemanya.
Enllaços externs modifica
- BioLib (anglès)
- «Sarpa salpa». Catalogue of Life. (anglès)
- Astur Natura (castellà)