Sanç VI de Navarra
Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194). El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs cistercencs.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 abril 1132 (Gregorià) valor desconegut |
| Mort | 27 juny 1194 (62 anys) La Navarrería |
| Sepultura | Catedral de Santa María de la Asunción de Pamplona |
 Sobirà de Navarra | |
| 1162 – 1194 ← cap valor – Sanç VII de Navarra → | |
 King of Artaxoa (en)  | |
| 1157 – 1158 (Regne de Navarra) ← Sanç III de Castella – Supressió del càrrec → | |
| Rei de Pamplona | |
| 1150 – 1162 (Regne de Navarra) ← Garcia Ramires de Pamplona – Supressió del càrrec → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Rei de Navarra |
| Família | Dinastia Ximena |
| Cònjuge | Sança de Castella i de Barcelona (1153 (Gregorià)–) |
| Fills | Sanç VII de Navarra, Blanca de Navarra i de Castella, Berenguera de Navarra |
| Pares | Garcia Ramires de Pamplona i Margarida de l'Aigle |
| Germans | Blanca Garcés de Navarra, Margarida de Navarra, Sancha de Navarra i Enric de Montescaglioso |
 | |
 | |
Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que li van permetre enfrontar-se a les conseqüències del Tractat de Tudellén de 1151 i al Tractat de Carrión, firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el regne de Navarra.
Gràcies a l'Acord de Sòria Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de Ramon Berenguer IV, el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb Blanca Garcés de Navarra, germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així Alfons el Cast va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al Regne de Múrcia el 1163. El 1190 tornaren a firmar un altre acord a Borja[1] per protegir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella. Va morir el 1194 a la cort de Pamplona.
Família modifica
Era fill de Garcia V de Navarra i la seva primera esposa Margarida de l'Aigle. Es va casar el 2 de juny de 1153 a Carrión de los Condes, Palència amb Sança de Castella. D'aquest matrimoni tingueren:
- la infanta Berenguera de Navarra (v 1165-1230), casada el 1191 amb Ricard Cor de Lleó, rei d'Anglaterra
- l'infant Sanç VII de Navarra (1170-1234), rei de Navarra
- la infanta Blanca de Navarra (1177-1229), casada amb Teobald III de Xampanya i mare de Teobald I de Navarra
- l'infant Ferran de Navarra (?-1207)
- l'infant Ramir de Navarra (?-1128), bisbe de Pamplona
- la infanta Constança de Navarra, morta jove
| Precedit per: Garcia V |
Rei de Navarra 1150-1194 |
Succeït per: Sanç VII el Fort |
Referències modifica
- ↑ de Mariana, Juan; Sabau y Blanco, José. Historia general de España, Volum 7 (en castellà). Imprenta de Leonardo Nuñez de Vargas, 1818, p.97.
