Sant Andreu (la Pobla de Claramunt)
Sant Andreu fou una església romànica, actualment desapareguda, del segle xii, al terme municipal de la Pobla de Claramunt i que va ser sufragània de Santa Maria del castell de Claramunt. Era a prop d'on hi ha el barri de Sant Andreu, més enllà del barri de les Figueres, a la dreta de la carretera C-244.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Primera menció escrita | 1267 | |||
| Construcció | segle xii | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Ruïnes | |||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Mesura | 5,5 ( ) × 12,5 ( ) m | |||
| Altitud | 340 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Pobla de Claramunt (Anoia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | església | |||
| Diòcesi | Vic, arxiprestat Anoia-Segarra | |||
.JPG)
Els primers documents que parlen de l'església es remunten al segle xiii, però l'església ja deuria existir al segle xii. El 1267 el vescomte Ramon Folc V de Cardona va reconèixer a Pere de Claramunt la possessió i dels masos de Sant Andreu, el Pujol i Anoia, amb la prestació d'homenatge.
Entre 1463 i 1485 s'hi van realitzar els enterraments parroquials, ja que el castell de Claramunt i la seva església, on normalment tenien lloc, estaven sent reconstruïts, arran de l'enderroc que es va dur a terme durant la Guerra Civil Catalana. Posteriorment i fins al 1710 només s'hi va enterrar als forasters, empestats i als executats a la forca.
L'any 1652 la Pobla va establir un vot contra l'epidèmia de la pesta, que constava d'una processó i una missa a les set esglésies sufragànies de Santa Maria, i que tenien lloc tots els dissabtes de maig.
Durant la visita del bisbe de Barcelona Josep Climent i Avinent, l'any 1772, va ser prohibida la celebració del culte degut al mal estat en què es trobava l'edifici. Tot i així el retaule barroc no va ser retirat fins al 1793, quan va ser traslladat a l'actual església de la Pobla durant la seva obertura. L'església va ser enderrocada durant el segle xix.[1]
Des dels setanta hi ha un barri anomenat Sant Andreu al vessant de la carena on hi havia la desapareguda església.
Referències modifica
- ↑ Riba i Gabarró, Josep «Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme» (PDF). Miscellanea Aqualatensia [Igualada], núm. 8, 1997, p.425. ISSN: 0212-6346 [Consulta: 4 gener 2010].
Bibliografia modifica
- Riba i Gabarró, Josep. Un Vilatge dels Cardona-Medinaceli a Catalunya. Barcelona: Dalmau, 1968, pàg. 8 (Episodis de la història; 102). ISBN 978-84-232-0583-7.
- Puigferrat i Oliva, Carles; Junyent i Maydeu, Francesc. «Sant Andreu». A: Pladevall i Font, Antoni. Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992 (reimpr. 2004), pàg. 466. ISBN 848519456X.
- Álvarez Márquez, Maria del Carmen. «doc. 123». A: La Baronia de la Conca d'Òdena. Barcelona: Fundació Noguera, 1990, pàg. 220 (Episodis de la història; 102). ISBN 978-84-232-0583-7.