Sant Andreu de Ribesaltes

Sant Andreu de Ribesaltes és l'església parroquial de la vila de Ribesaltes, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord). Antigament estigué dedicada a Santa Maria.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Andreu de Ribesaltes
antigament, Santa Maria
Imatge
Façana meridional de l'església
Dades
TipusEsglésia parroquial
Característiques
MaterialPedra i maons
Altitud22,1 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaD'una sola nau, amb capelles laterals
Localització geogràfica
 Ribesaltes
LocalitzacióCatalunya del Nord Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 48′ N, 2° 54′ E / 42.8°N,2.9°E / 42.8; 2.9
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà

Està situada[1] al bell mig de la vila vella de Ribesaltes, a prop de la riba dreta de l'Aglí.

Història modifica

Documentada, com a Santa Maria, el 1077, quan el 1172 es fortificà la vila de Ribesaltes, els seus habitants foren agrupats a l'entorn d'aquesta església. Aleshores se'n canvià l'advocació, ja que la parròquia principal era dedicada a sant Andreu apòstol, i la primitiva església de Sant Andreu passà a ser la capella del cementiri de la vila.

L'edifici modifica

 
Sector sud-oriental, amb l'actual entrada principal

La primitiva església romànica de Santa Maria fou del tot arrasada i substituïda entre 1657 i 1669 pel mestre d'obres ribesalter Pere Àngel, que l'alçà en estil gòtic tardà, d'una sola nau, amb capelles laterals. Coberta amb volta de creueria, els arcs són, tanmateix, de mig punt. L'absis és quadrat.

Tota la façana meridional de l'església conserva restes de l'edifici antic, amb fragments de mura amb un aparell clarament medieval, inclòs un matacà damunt de l'antiga porta principal del temple.

 
El campanar

El campanar és més tardà: fou construït entre 1709 i 1755. És una torre bastant alta, feta de maons rosats.

Mobiliari modifica

L'interior del temple conserva alguns retaules notables, entre els quals destaca el de Sant Andreu, a l'altar major, i el del Roser. Foren fets entre 1675 i 1680 pel mestre de Carcassona Jacques Melair. Mateu Anglada, de Perpinyà, feu encara un tercer retaule, el de la Passió, fet a partir del 1708.

Bibliografia modifica

  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Ribesaltes». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 239. Sant Andreu de Ribesaltes». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Sant Andreu de Ribesaltes (abans Santa Maria)». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències modifica