Sant Bartomeu de Covildases
Sant Bartomeu de Covildases és una antiga (segle xii) església romànica sufragània que pertany a la parròquia del municipi de Vidrà (Osona). Va rebre el nom de l'antiga vila de Covildases (960). És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt | |||
| Construcció | S. XIII, XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vidrà (Osona) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 24753 | |||
.jpg)
Descripció modifica
L'església de Sant Bartomeu de Covildases es troba a 1150 m d'altitud, aïllada enmig d'un prat, vora el Puigsacalm.[2] És una esglesiola romànica, bastida al segle xi o XII, d'una nau amb absis semicircular amb dues finestres de doble esqueixada i decoració d'arcuacions entre lesenes. Té volta de canó reforçada amb un arc toral refeta després dels terratrèmols del segle xv. Té la porta a migdia formada per dovelles grosses d'època més tardana. Entre la porta i l'absis hi ha el cos afegit de la sagristia. L'arc presbiteral sobresurt a l'exterior en paral·lel amb el campanar d'espadanya de dues obertures del mur de ponent.[3]
Història modifica
Documentada des del 1123, el terratrèmol del 1425 li feu malbé la volta, que fou reparada provisionalment al 1430, i definitivament el 1548. Aquest mateix any fou reconstruït, en tot o en part, el mur campanar de ponent i el portal. El 1782 li fou afegida la sagristia.[3]
No té culte des de l'any 1936.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Bartomeu de Covildases |
- ↑ «Sant Bartomeu de Covildases». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dades de l'ICC
- ↑ 3,0 3,1 «Sant Bartomeu de Covildases». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2017].