Sant Cristòfol d'Anyós

església de la Massana

Sant Cristòfol d'Anyós és una església romànica al nucli d'Anyós en la parròquia andorrana de la Massana.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Cristòfol d'Anyós
Imatge
EpònimCristòfor de Lícia Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
Part deAnyós Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xii
Dedicat aCristòfor de Lícia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicromànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Massana (Andorra) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarretera de Sant Cristòfol, Anyós Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 32′ 06″ N, 1° 31′ 28″ E / 42.535°N,1.52444°E / 42.535; 1.52444
BIC Andorra
Església de Sant Cristòfol d'Anyós
Data16/07/2003
IdentificadorFitxa 59
BIC Andorra
Benedicció de vehicles de Sant Cristòfol d'Anyós
Data23/06/2010
IdentificadorFitxa 159
Conservació i restauració
segle xvi Ampliat
segle xx Restaurat per Cèsar Martinelli
Activitat
Diòcesibisbat d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

Està situada a l'extrem de l'altiplà del poble, a uns 1.310 m d'altitud, sobre un espadat que cau sobre la vall de la Valira del Nord.

Interior de l'església

L'església original era de dimensions reduïdes, de 5 per 4 m amb una nau rectangular i un absis semicircular fet de blocs de pedra regular cobert per una volta de quart d'esfera. Al segle xvi es va ampliar allargant la nau i la seva alçada amb una nova coberta. Es van enderrocar els murs sud i oest. De l'obra d'època romànica es conserven l'absis i el mur nord. Es va aprofitar la part baixa del campanar de torre de planta quadrada, que era prop de l'absis, per integrar-la a la nau. Un nou campanar petit de torre es va aixecar sobre el mur oest amb una finestra a cada cara i teulada de quatre vessants.[1]

Vers el 1933, per indicació de l'antiquari Josep Bardolet, l'estrattista i restaurador Arturo Cividini va arrencar les pintures murals romàniques, atribuïdes al mestre de Santa Coloma i datades al segle xii. Van ser posteriorment adquirides per l'antiquari de Madrid Apolinar Sánchez que les vengué a Arthur Byne. Aquest les diposità el març de 1934 a la Brummer Gallery de Nova York. L'octubre del 1935 s'exhibiren al Brooklyn Museu i el juny del 1942 foren adquirides a la subhasta celebrada a la Parke-Bernet de Nova York pel baró Jean Germain Léon Cassel. El 24 març del 1955 van ser novament subhastades a l'Hotel Drouot de París, sense que se sàpiga qui va ser el seu comprador.[2] Actualment se'n desconeix la seva ubicació. Representaven la Verge amb els apòstols sant Pere i sant Pau. Es conserven altres pintures murals en l'absis i el mur de ponent, d'època gòtica i barroca dels segles XIII a XVI.[3]

El 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol patró dels automobilistes, se celebra en aquesta església la benedicció de vehicles. La festa ha estat declarada bé immoble d'interès cultural.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Cristòfol d'Anyós
  1. «Sant Cristòfol d'Anyós». A: Alt Urgell. Andorra. Barcelona: Pòrtic, setembre del 1999, p. 149-150 (Catalunya Romànica. Guies comarcals). ISBN 84-7306-543-3. 
  2. Berenguer, Mireia; Berenguer, Jacint «Sobre la venda de les pintures de Sant Silvestre i Sant Gregori de Santa Coloma d'Andorra». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2020, pàg. 177 a 192.
  3. «Sant Cristòfol d'Anyós». Art Medieval, 28-12-2008. [Consulta: 12 desembre 2011].

Vegeu també modifica