Sant Jaume de la Torre d'Elna

Sant Jaume de la Torre d'Elna és l'església parroquial del poble de la Torre d'Elna, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Jaume de la Torre d'Elna
Imatge
L'església parroquial de Sant Jaume
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJaume el Major Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Torre d'Elna (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLa Torre d'Elna (Catalunya del Nord)
Map
 42° 36′ 21″ N, 3° 00′ 05″ E / 42.605704°N,3.001458°E / 42.605704; 3.001458
Activitat
Diòcesibisbat de Perpinyà i Elna Modifica el valor a Wikidata  (paroisse Saint-Cyprien-de-Carthage (fr) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Propietat deBisbat d'Elna-Perpinyà
La torre campanar

Està situada[1] al bell mig de la població. Al seu entorn s'organitzà la primitiva cellera, de la qual actualment queda poca cosa més que l'espai que ocupava, la major part convertit en plaça, en l'actualitat.

Història modifica

El lloc de la Torre d'Elna està documentat, amb el nom d'Asillac, el segle X: el 938 consta una venda de Gairol, fill d'Alienard, a Guadall, bisbe d'Elna, de dues terceres parts del lloc de la Torre d'Elna, altrament dita d'Asillac, que set anys més tard eren cedides per aquest bisbe a l'església d'Elna. Durant el segle xi aquestes propietats foren infeudades als senyors de Salses - Pià; així, el 1103 Guillem Bernat de Pià bescanviava aquesta església per un mas de Juegues, de manera que l'església d'Elna en recuperà el domini el 1139.

L'església actual modifica

L'església actual és una construcció del segle xviii, que substituí la primitiva església parroquial romànica, de la qual no roman res. Té un campanar afegit a la capçalera de la nau, de planta semicircular, que presenta una façana plana en la cara que queda damunt de la coberta de la nau de l'església. Més alt que l'església, amb aspecte de torre de guaita, podria tractar-se de l'antiga torre que dona nom al poble.

El temple és d'una sola nau, orientada de ponent a llevant, com correspondria a una església romànica, la meitat oriental de la nau té dues capelles laterals a casa costat.

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Becat, Joan. «179 - La Torre del Bisbe». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «La Torre d'Elna». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Gavín, Josep M. «300. Sant Jaume de la Torre d'Elna». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: La Torre d'Elna. Sant Jaume de la Torre d'Elna». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.