Viquipèdia

Sant Joan (Mallorca)

municipi de l'illa de Mallorca

Sant Joan[a] és una vila i municipi del centre de Mallorca, fundada l'any 1300. Confronta amb els termes municipals de Petra, Vilafranca de Bonany, Porreres, Montuïri, Lloret de Vistalegre i Sineu.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Joan
Imatge
Localització
Map
 39° 35′ 40″ N, 3° 02′ 24″ E / 39.59431°N,3.04012°E / 39.59431; 3.04012
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.195 (2023) Modifica el valor a Wikidata (56,95 hab./km²)
GentiliciSantjoaner, santjoanera[1]
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície38,54 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud152 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniSant Joan
Identificador descriptiu
Codi postal07240 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07049 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webajsantjoan.net Modifica el valor a Wikidata

Població modifica

La població és de 2 108 hab. (2019), segons dades de l'INE per l'any 2019, coneguts com a santjoaners. Els llinatges més comuns són Bauçà (Bauzà), Gaià (Gayà), Mates (Matas), Company i Mas.[4]

Història modifica

Les terres de Sant Joan estaven integrades en el moment de la conquesta del Rei en Jaume en el districte musulmà de Djijnaw-Bitrah i en el repartiment anaren a la part reial. De facto assoleix la independència el 1298, quan l'església de Consolació esdevé parròquia; de la relació amb Sineu en quedarà constància al nom. L'any 1300 es crearà una pobla segons les ordinacions de Jaume II.

Festes modifica

A Sant Joan s'hi celebren 8 festes diferents al llarg de l'any,[5] algunes d'elles locals, com la festa patronal (el dia de Sant Joan Degollat, 29 d'agost), la festa del Sol que Balla (24 de juny), la Festa del Quart Diumenge o del Pa i Peix (quart diumenge de Quaresma) i la Festa del Botifarró (no oficialment "des Butifarró") o de sa Torrada (principis d'octubre); i algunes d'elles més foranes, com ho són el Dia del Llibre i la Rua (Carnaval).

Festes locals modifica

També celebra, enrevoltant la festa patronal, les festes del poble. Les festes alberguen any rere any certs actes tradicionals, destacant el correfocs, la sortida de dimonis i la missa solemne, entre d'altres.

Els dimonis de Sant Joan, pertanyents al Centre Cultural de Sant Joan, consisteixen en set disfresses de dimoni creades per Antoni Roig i Sierra, les quals representen els pecats capitals (lúxuria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia). La primera disfressa aparegué a finals dels 80[cal citació] i la resta en els anys següents. Surten unes quantes vegades en totes les festes patronals, perseguint i pegant amb una corretja o un bastó als que es posen per davant seu. Són tot un emblema de les festes locals i del poble en si.

Els diables de Sant Joan, també pertanyents al Centre Cultural, foren la primera colla de diables de les Illes Balears, debutant l'agost de 1993.[6] Surten la nit del correfocs, acompanyats pel Corb de Sant Nofre, un corb bicèfal que fou la primera bèstia de foc creada a les Balears. Fou creada l'any 1998 per Kake Portas, basada en un mite relacionat amb una parella de corbs del Puig de Sant Nofre.[7]

Política modifica

Eleccions municipals modifica

Les eleccions municipals del 2015 a Sant Joan donaren la victòria a Assemblea per Sant Joan per primera vegada a la història al poble, amb 4 regidors (un més que el 2011). El PI va quedar en segona posició, amb 3 regidories; les mateixes que el PP, que va obtenir menys vots. El PSOE va mantenir el resultat de les eleccions anteriors obtenint 1 regidor. Un altre candidatura era Familia y Vida, que alguns acusaren de llista fantasma; va obtenir un sol vot.[8] El pacte de governabilitat va ser entre el PI i el PP, amb Pablo Pascual exercint com a batle primer i cedint el relleu a Francesc Mestre a mitjan 2017.

Resultats electorals - Sant Joan (Mallorca), 24 de maig de 2015[9]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Assemblea per Sant Joan-MÉS-APIB Catalina Gayà Bauzà 448 4 37,97%
Proposta per les Illes Francesc Mestre Estelric 331 3 28,05%
Partit Popular Pablo Pascual Tovar 280 3 23,73%
Partit Socialista Obrer Espanyol José Bauzá Fontirroig 100 1 8,47%
Partido Familia y Vida 1 - 0,08%
Total 1.197 11 77,48%

Les eleccions municipals del 2019 a Sant Joan donaren la victòria a la candidatura del PI, encapçalada pel batle Francesc Mestre, amb 5 regidories i a només 4 vots de la sisena. Assemblea per Sant Joan va obtenir 3 regidors, un menys que a les eleccions del 2015, mentre que el PP en va obtenir 2, també perdent-ne un respecte els comicis anteriors. El PSOE va mantenir-se amb 1 regidor.

Resultats electorals - Sant Joan (Mallorca), 26 de maig de 2019[9]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Proposta per les Illes Francesc Mestre Estelric 537 5 46,21%
Assemblea per Sant Joan-MÉS-APIB Pedro Galmés Gomila 327 3 28,14%
Partit Popular Josué Gayá Díaz-Munío 180 2 15,49%
Partit Socialista Obrer Espanyol José Bauzá Fontirroig 110 1 9,47%
Total 1.170 11 78,16%

Clima modifica

El clima de Sant Joan és, com la resta de les Illes Balears, del tipus mediterrani, Csa, segons la classificació de Köppen-Geiger. Tot i així si ens atenim a les clàssiques subdivisions climatològiques a les illes Balears: una de càlida; una de temperada, per gairebé totes les Baleàrides senceres; i una de més freda, situada únicament a la Serra de Tramuntana. La càlida se situa arreu de les Pitiüses, degut a la seva posició meridional respecte a Mallorca i Menorca, i també al centre de l'illa de Mallorca, més o menys allò que seria el Pla de Mallorca. Doncs, el poble de Sant Joan se situaria dins d'aquesta zona, més càlida i més seca i, quant a les temperatures fresques, un pèl més extremes (potser unes dècimes).

Les dades meteorològiques del poble són facilitades per l'estació meteorològica de Son Juny.

Temperatures i precipitacions de Sant Joan (Font: Centre Meteorològic de les Illes Balears.)
Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes (ºС) 10 10,9 11,9 13,9 18,5 21,7 24,7 24,7 22,3 18,1 13,7 11,3 16,8
Precipitacions totals (mm) 31,8 22,5 11,4 33,1 31,1 12,3 4,8 14,8 48,4 88,6 82,5 53,2 434,5

Cultura modifica

Organitzacions i entitats modifica

 
Portada d'una de les Monografies Santjoaneres.
 
Portada de la revista Mel i Sucre.

A Sant Joan s'editen actualment dues revistes locals, Mel i Sucre i Damunt Damunt, d'aparició mensual i escrites íntegrament en català. Mel i Sucre començà a publicar-se a principis de l'any 1980 i actualment forma part de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca. Anteriorment, es va editar la revista Sant Joan. Durant la dècada de 1940 es va editar la revista Documenta, dedicada a la història local, redactada sobretot en castellà, però amb col·laboracions en català, cosa que la va convertir en una de les primeres publicacions de la postguerra on s'emprà aquesta llengua. Francesc de Borja Moll, un dels qui hi varen escriure, va dir «El cas de Sant Joan és notabilíssim, és un cas únic i digne de vertadera admiració...».

El grup de Documenta era conegut popularment com «Ses Teranyines», en referència a la seva afició a «llevar les teranyines» als papers vells. A la dècada de 1990 va aparèixer a Sant Joan el Col·lectiu Teranyines, dedicat a la recerca sobre la història i la cultura santjoaneres. La seva principal activitat ha estat la publicació de la col·lecció Monografies Santjoaneres, que compta (el 2015) amb 24 números. També organitzen anualment la Diada del Pare Ginard, en homenatge a Rafel Ginard i Bauçà, folklorista, autor del monumental Cançoner Popular de Mallorca, fill de Sant Joan. El Col·lectiu publica anualment el Pronòstic Santjoaner.

Llengua modifica

A Sant Joan es parla una variant del català força particular, el santjoaner, que es caracteritza pel fet que confon la e oberta i la tancada: així, Déu i deu (el nonmbre 10) es pronuncien igual, ['dew]. Aquest fenomen també es pot observar a les viles de Maria de la Salut i de Felanitx.

Himne al poble de Sant Joan modifica

Josep Rosselló Ordines (1882-1966) va ser mestre de Sant Joan entre els anys 1910 i 1924. A més de la tasca pedagògica, va ser músic, geòleg i impulsor de la llengua internacional. L'any 1913 va compondre l'Himne al poble de Sant Joan, que ell mateix va musicar. Actualment, es canta al final de l'ofici solemne amb motiu de la festa de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost.

Santjoaners il·lustres modifica

L'Ajuntament de Sant Joan ha nomenat al llarg del temps diversos Fills Predilectes.

Jaume Mas i Noguera modifica

Jaume Mas i Noguera «el Mestre Mas» (Manacor, 13 d'octubre de 1832 – Sant Joan, 27 d'octubre de 1910) fou el primer mestre nacional de l'escola de nins del poble.[10] Segons paraules del folklorista autòcton Rafel Ginard Bauçà, el Mestre Mas feu una «retxa dins s'ensenyança».

Nascut a una família manacorina de tradició carlina, als vint-i-cinc anys anà a Sant Joan per ser-ne el mestre de l'escola de nins, plaça que prengué el 8 d'agost de 1858. Ben aviat proliferarien les felicitacions pel seu treball, tant des de la Junta Local que s'ocupava de l'educació de la vila com des dels informes dels inspectors provincials, ja que se'l responsabilitzava d'un progrés acadèmic excepcional dels seus alumnes. Al llarg de la seva estada a Sant Joan, el Mestre Mas fou recompensat o proposat de recompensa múltiples vegades. El febrer de 1895 ascendí de categoria professional i cedí la seva plaça de mestre del poble per anar-se'n a impartir classe a Inca, on tanmateix hi estigué per poc temps perquè aviat es va jubilar. Només un any després del seu abandó de l'escola santjoanera, l'inspector en feu un informe negatiu, en què assenyalava un millor nivell de l'escola de nines que la de nins per primera vegada en la història.

L'agost de 1925 fou nomenat Fill Predilecte de la vila de Sant Joan en els actes de les festes patronals. A principis dels anys 30 també es rebatejà amb el seu nom un carrer del poble; avui dia encara el conserva.

Fra Lluís Jaume modifica

Article principal: Lluís Jaume Vallespir

Fra Lluís Jaume Vallespir (Sant Joan, 18 d'octubre de 1740 – San Diego, Califòrnia, 5 de novembre de 1775) fou un missioner franciscà enviat a Califòrnia amb el grup de setze frares de Juníper Serra.

Antoni Oliver Gayà modifica

Antoni Oliver Gayà «dels Calderers» (Sant Joan, 1863 – 30 d'octubre de 1936) fou un impulsor de l'agricultura moderna.

Fra Rafel Ginard Bauçà modifica

Article principal: Rafel Ginard Bauçà

Fra Rafel Ginard Bauçà (Sant Joan, 27 de juliol de 1899 – Artà, 15 d'octubre de 1976) fou un folklorista i poeta.

Joan Mas i Matas modifica

Joan Mas i Matas «el Mestre Pagès» (Sant Joan, 2 de juliol de 1913 – 29 d'octubre de 1982) fou un mestre.

Miquel Gayà i Sitjar modifica

Article principal: Miquel Gayà i Sitjar

Miquel Gayà i Sitjar (Sant Joan, 3 d'abril de 1917 – Palma, 25 de juny de 1998) fou un poeta.

Francesc Mas i Galmés modifica

Mossèn Francesc Mas i Galmés «el Rector Mas» (Sant Joan, 22 de juny de 1878 – 23 de juliol de 1953) fou rector de Sant Joan i constructor del Centre Catòlic i de l'església parroquial.

Altres santjoaners il·lustres modifica

  • Climent Picornell Bauzà (Fotògraf): Fotògraf naturalista mort l'any 2003.
  • Climent Picornell Bauzà (Geògraf): Doctor en Geografia i professor de la UIB.
  • Climent Picornell Florit: Pintor i escultor.
  • Guillem Bou Mas: Glosador i membre il·lustre de la Penya Motorista.
  • Gabriel Company Gayá (Forner Boveta): Glosador.
  • Miquel Gual Bauzà: Ciclista professional entre 1944 i 1956.
  • Antoni Karmany i Mestres: Ciclista professional campió de Muntanya de la volta a España el 1960, 1961 i 1962.
  • Gabriel Company Bauzà: Ciclista professional entre 1954 i 1962.
  • Joan Company Florit: Director de corals i musicòleg.
  • Josep Estelrich Costa: Capellà, historiador i fundador del "Col·lectiu teranyines".
  • Josep Estelrich Mieres: Pagès, fundador d'Unió de Pagesos de Mallorca.
  • Josep Roig Bauçà: Mestre d'educació física i director del Col·legi Públic Son Juny durant 35 anys, víctima mortal de la COVID-19 l'1 de maig del 2020.[11]

Serveis modifica

Educació modifica

Sant Joan té un Col·legi Públic anomenat Son Juny. És un centre d'educació infantil i primària, adscrit a l'IES Sineu.[12] Utilitza el català com a llengua vehicular i d'ensenyament.[13] Està situat a l'entrada del poble, dalt del turó de Son Juny, al Passeig Joan Mas i Mates. Consta de 2 edificis, un d'educació primària, inaugurat el gener de 1985 i un d'educació infantil, inaugurat l'any 2004. El curs 2009-2010 celebrà el seu 25è aniversari.

Les classes d'educació física són facilitades gràcies al fet que hi ha el poliesportiu del poble just a devora, igualment amb el camp de tennis. També hi ha un hort per a les classes de coneixement del medi, un galliner per fer compost amb el que sobra del menjador escolar, una càmera web,[14] dues estacions meteorològiques (una d'elles digital)[15] i un estany.

Publica una revista anual anomenada Kromioussa, basada en el tema de l'any. L'any 2008 publicà el número 7.

El nombre d'alumnes matriculats el curs 2008-2009 era de 145 alumnes.[13] La plantilla és de 13 mestres amb horari complet, un mestre de religió, un d'educació compensatòria i un d'atenció a la diversitat. El director és Josep Roig Bauzà, la secretària és Francisca Barceló Costa, i la cap d'estudis és Catalina M. Bover Nicolau.[16]

Transports modifica

Tot i dir-se estació de Sant Joan, l'estació, que s'interposa en el recorregut Inca-Manacor, està situada dins el terme de Sineu. Tanmateix, el mes de febrer de 2012 es tancà l'estació de Sant Joan i se suprimiren algunes freqüències; ara l'autobús transporta passatgers des del centre de Sant Joan a l'estació de Sineu i a viceversa, enllaçant així algunes arribades del tren.

Esports modifica

El municipi compta amb un pavelló esportiu situat a dalt del turó de Son Juny, al costat de l'escola Pública. El Pavelló Municipal de Son Juny suposa la seu i estadi dels dos clubs de futbol sala del municipi: Just-Just Sant Joan (que juga a la Tercera divisió nacional) i el Sant Joan Club Esportiu (fundat el 2007 i que disputa els seus partits a la Lliga de Primera Regional).

Ambdós clubs compten amb una majoria de quasi totes les plantilles, per una part el Just-Just Sant Joan compta amb les categories de prebenjamí fins a infantil, mentre que Sant Joan Club Esportiu compta amb les categories: infantil, cadet i juvenils.

El club amb més títols del municipi és el Sant Joan C.E. que entre el seu palmarès destaquen 1 copa de la lliga Regional (2009) i 1 copa de la lliga juvenil (2011).

Teatre modifica

A Sant Joan hi ha dos grups de teatre, un infantil i l'altre per a adults (anomenat Biaixos i Capgirons); ambdós dirigits per Antoni Bonet (conegut com a Toni "Síndic"). Cada any, es fan diverses obres de teatre, entre elles dues fixes: una sobre Herodes i els Tres Reis d'Orient (dia 6 de gener) i una de la crucificació de Jesús de Natzaret (Divendres Sant). Ambdues es dirigeixen per Toni "Síndic", també.

Anecdotari modifica

  • L'any 1930, va fer una calabruixada perillosa a Sant Joan. Va rompre cinc mil teules aproximadament, en només 10 minuts. Per fer-se una idea, eren com ous de gallina, fins i tot algunes com codonys; algunes pesaven devers 50 grams, fins i tot alguns deien que n'havien pesat de 70 a 80. I amb aquest temps tan escàs es varen perjudicar els pallers, a més de crear inundacions en cases i matar aus de bestiar.[17]
  • Una rondalla de Mossèn Alcover titulada «Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església» explica que la raó per la qual el poble veïnat de Sineu té el campanar lleugerament separat de la seva església és que els santjoaners intentaren endur-se'l cap a Sant Joan estirant-lo amb cordes, ja que Sant Joan encara no en tenia. Tanmateix, els sineuers se n'adonaren i els aturaren quan només l'havien desplaçat una passa o dues enllà.[18]

Referències modifica

  1. ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  2. ↑ «Sant Joan (Mallorca)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Sant Joan». Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. [Consulta: 13 març 2023].
  4. ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 6 març 2023].
  5. ↑ «Fires, Festes i Mercats - Pàgina Web de l'Ajuntament». Arxivat de l'original el 2012-12-24. [Consulta: 1r juny 2009].
  6. ↑ Centre Cultural de Sant Joan - La colla de dimonis i els Corbs de Sant Onofre
  7. ↑ Dimonisibesties.cat - Diables de Sant Joan[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Mayol, Gabriel «Assemblea per Sant Joan és la primera força, però es necessitaran pactes». Ara Balears, 24-05-2015 [Consulta: 27 maig 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Provincia de Illes Balears - Municipio de Sant Joan». Elecciones Locales 2019. Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 maig 2019].
  10. ↑ La font primària de la subsecció és Estelrich Blanch, Joana. «Jaume Mas i Noguera». A: Fills predilectes de Sant Joan. 
  11. ↑ Ferriol, Rosa «Sant Joan despide a Josep Roig, "faro" de la escuela Son Juny». Diario de Mallorca, 01-05-2020 [Consulta: 19 juliol 2020].
  12. ↑ Objectius generals - Escola Son Juny
  13. ↑ 13,0 13,1 Conèixer la nostra escola - Escola Son Juny
  14. ↑ Escola Son Juny - Càmera Web
  15. ↑ Dades de l'estació - Escola Son Juny
  16. ↑ Òrgans del govern - Escola Son Juny
  17. ↑ Soler, Ginard i Bauçà, 1998, p. 92.
  18. ↑ Mn. Alcover «Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església». Rondalles mallorquines, XXIV, 397.

Notes modifica

  1. ↑ Abans conegut també com a Sant Joan de Sineu, perquè n'havia depengut,[2] i ocasionalment dit, per diferenciar-lo d'altres pobles anomenats Sant Joan, Sant Joan de la Bastida (per la possessió de la Bastida)[3] i Sant Joan de Mallorca.

Bibliografia modifica

Monografies santjoaneres modifica

  1. Estelrich i Costa, Josep. La parròquia de Sant Joan (1900-1993). Col·lectiu Teranyines, 1993. 
  2. Estelrich i Costa, Josep. El pujol de Consolació de Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 1993. 
  3. Costa i Salom, Carles. Sant Joan, un temps. Col·lectiu Teranyines, 1995. 
  4. Maimó i Vadell, Joan. Miquel Gayà i Sitjar. Col·lectiu Teranyines, 1996. 
  5. Canuto; Estelrich; Font; Moratinos; Sastre. Els malnoms de Sant Joan. Segles XIX-XX. Col·lectiu Teranyines, 1996. 
  6. Estelrich Mieres, Josep. República, guerra civil, postguerra a Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 1996. 
  7. Soler, Dr. Sebastià; Ginard, fra Rafel; Bauçà, Mn. Bartomeu. El temple parroquial de Sant Joan. De l'església vella a l'església nova. Col·lectiu Teranyines, 1998. 
  8. Bauçà i Barceló, Joan. La música a Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 1998. 
  9. Ginard i Bauçà, fra Rafel. Sant Joan, la meva terra. Col·lectiu Teranyines, 1999. 
  10. Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Setè centenari de la parròquia de Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 1999. 
  11. Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Sant Joan, una vila set vegades centenària (1300-2000). Col·lectiu Teranyines, 2000. 
  12. Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Josep Rosselló Ordines (1882-1966). Col·lectiu Teranyines, 2000. 
  13. Sastre i Gayà, Antoni. Les eres de Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 2002. 
  14. Ginard i Bauçà, fra Rafel. De com era infant. Col·lectiu Teranyines, 2003. 
  15. Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. La família Oliver dels Calderers. Col·lectiu Teranyines, 2003. 
  16. Sastre Gayà, Antoni. Menestrals i botiguers de Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 2004. 
  17. Mates; Bausà; Costa; Estelrich; Estelrich; Estelrich. Fills predilectes de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2006. ISBN 84-933074-2-4. 
  18. Sastre Gayà, Antoni. Empresaris, industrials i fabricants de Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 2008. 
  19. Bausà Roig, Josep. Fra Lluís Jaume (1740-1775). Col·lectiu Teranyines, 2008. 
  20. Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa. Col·lectiu Teranyines, 2009. 
  21. Sastre Gayà, Antoni. Els hortolans de Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 2012. 
  22. Sastre Gayà, Antoni. Agricultura i ramaderia a Sant Joan en el segle XX. Col·lectiu Teranyines, 2014. 
  23. Bauçà i Barceló, Joan. L'obra del cançoner popular de Catalunya a Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 2014. 

Altres fonts modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Joan_(Mallorca)&oldid=33192010»