Sant Joan de Dossorons

Sant Joan de Dossorons, o de Dosserons, o del Pla de Cirac, o de Noceres, és una antiga ermita del segle xiii, del terme comunal de Codalet, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Joan de Dossorons
o Dosserons
o del Pla de Cirac
o de Noceres
Dades
TipusErmita
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
MaterialPedra
Altitud452,6 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaNau única, absis semicircular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCodalet (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPla de Cirac
Map
 42° 36′ 22″ N, 2° 24′ 36″ E / 42.606214°N,2.410103°E / 42.606214; 2.410103
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà

És situada[1] per dessobre a uns 650 metres de distància al sud-oest de Codalet i a uns 500 a llevant de Cirac, en el lloc anomenat Pla de Cirac.

Història modifica

El lloc apareix documentat per primera vegada l'any 950 com a possessió de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà; la forma original del topònim era Duas Sorores (strata publica cum dicum Duas Sorores, reproduït a Catalunya carolíngia vol. II p. 326, 454), i hom ha suggerit[2] que podria derivar de dues roques o megàlits bessons a la zona. L'església és esmentada per primer cop el 1350 com a "ecclesia Sancti Johannis", però la proximitat amb la de Codalet hauria fet que Sant Joan mai no hagués estat gaire freqüentada. El 1450 se'n parla com de "capella hemeritana", quan ja faria funcions d'ermita; i la posterior edat d'or de l'eremitisme al Rosselló (al segle XVII) possiblement en consagrà la funció. El 1849 i el 1973 s'hi van fer restauracions d'importància, amb més voluntat que coneixements tècnics. En l'actualitat és de propietat privada de la família Lafabrègue[3] i teòricament visitable.

L'edifici és de dimensions reduïdes i a la coberta hi ha un campanar d'espadanya.

El ramellet de Sant Joan i l'ermita modifica

Una tradició present al Conflent i al Rosselló[4] és la de collir herbes per Sant Joan, ben de matí i un cop extintes les fogueres. A alguns pobles del Conflent, com Codalet, Prada Rià i Cirac, la gent aplega herbes a partir de les sis del matí, a camins i prats, i un cop beneït a Sant Joan de Dossorons el ramellet confegit, el conserva per a protegir les cases dels llamps i el planta en el naixement d'un infant; el ram de l'any anterior es crema quan hom té el nou. Les plantes collides varien segons el lloc, i l'escassedat progressiva d'algunes espècies ha ocasionat adaptacions locals. Un aplec de plantes pel ram podria ser: camamilla, serverola, herba de Sant Joan[5] i fulla de noguera. Un altre, específic de Montoriol[6] seria compost per crespinell, herba de Sant Joan, hipèric i fulles de noguera.

Bibliografia modifica

  • Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Esglésies del Conflent anteriors al 1300: Codalet. Sant Joan de Dossorons (o del Pla de Sirac)». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 
  • Becat, Joan. «42 - Codalet». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Buron, Vicenç. Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Edicions, 1980, p. 177. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 38. Sant Joan Baptista de Dossorons, o de Noceres». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Codalet». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Notes modifica

  1. Sant Joan de Dossorons en els ortofotomapes de l'IGN
  2. Esment a la Història del Rosselló
  3. Seria la residència i l'estudi de la pintora anglesa Maty Jose [1][Enllaç no actiu], que a la seva plana web n'ofereix l'accés amb cita prèvia ([httpp://www.maryjose.fr plana]).
  4. Jean-Louis Olivé Parfums magiques et rites de fumigations en Catalogne (de l'ethnobotanique à la hantise de l'environnement) [2]
  5. Anomenada així perquè és tradició que floreix a la vigília o el mateix dia del Sant.
  6. La Saint Jean et les herbes (breu article a la plana municipal de Codalet Arxivat 2011-03-13 a Wayback Machine.)

Enllaços externs modifica