Sant Julià de Sentís
Sant Julià de Sentís és una església d'origen romànic del poble de Sentís, pertanyent a l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça, actualment dins del municipi de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle xii | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | En bon estat d'ús | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.391,4 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) | |||
| Localització | Sentís | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Categoria | Parroquial | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà | |||
L'església de Sant Julià de Sentís sembla tenir els orígens en un monestir visigot dedicat a sant Tirs (d'on, segons alguns, vindria el topònim Sentís). La seva jurisdicció va oscil·lar entre Santa Maria de Lavaix, Sant Genís de Bellera i Castellgermà, on està documentat al segle xiv, dins de la baronia d'Erill.
Aquesta església està tan transformada que costa de reconèixer com a obra romànica, però molt vestigis permeten de creure que quan es faci una bona neteja dels elements afegits, es podran treure a la llum els elements romànics que deu servar. Un d'aquests vestigis permet de veure que l'absis fou suprimit, i l'entrada nova a l'església s'obrí en aquella obertura.
La parròquia de Sant Josep de Sentís pertany al bisbat de Lleida, pel fet d'haver pertangut, a l'edat mitjana, al bisbat de Roda de Ribagorça. Format part de la unitat pastoral 24 de l'arxiprestat de la Ribagorça, i és regida pel rector del Pont de Suert.
Bibliografia modifica
- BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Julià de Sentís", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9.