Sant Martí de Biscarbó

Sant Martí de Biscarbó és l'església parroquial romànica de l'entitat de població de Biscarbó, que forma part del terme de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell). Formava part de l'antic terme de Castellàs, de la comarca del Pallars Sobirà. Té categoria de sufragània de la parròquia de Santa Maria de Castellàs, portada des de Noves de Segre. És un edifici protegit com a bé cultural d'interès local.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Martí de Biscarbó
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Altitud1.550 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativales Valls d'Aguilar (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBiscarbó.
Map
 42° 20′ 52″ N, 1° 13′ 44″ E / 42.34786°N,1.228955°E / 42.34786; 1.228955
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC15813 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

L'església de Sant Martí de Biscarbó presenta una tipologia diferent respecte de la majoria d'esglésies medievals. Té similituds amb les esglésies de Sant Serni de Vila-rubla, amb l'ermita de Sant Quiri i Santa Julita de les Valls d'Aguilar, així com Sant Lluc d'Anyús o Santa Coloma d'Argestues. Tots aquests edificis són situats a la vall del riu Castellàs, a l'Alt Urgell.[1] Les característiques de Sant Martí de Biscarbó no permeten establir una datació fiable. De tota manera aquesta església és un dels exemples més significatius d'una modalitat constructiva que es dona en algunes zones recloses de la comarca de l'Alt Urgell.[1]

La porta i la finestra de doble esqueixada a la façana sud, així com dos carreus amb incisions, són clarament d'època medieval, no es descarta però que s'hagi aprofitat en una construcció posterior.[1] El temple consta d'una nau rectangular, gairebé quadrada, l'angle nord-oest de la qual fou escapçat. A llevant té un absis rectangular. Hi ha una diferència d'amplada entre la nau i la volta de canó. Aquesta diferència en el cas de l'absis se salva mitjançant l'engruiximent dels murs. La nau està coberta per una estructura d'embigat de fusta que sosté una teulada de llosa rogenca, que es va respectar en la restauració duta a terme el 1980.[1]

La porta, d'arc dovellat, és situada a la façana sud, prop de l'angle sud-oest, i sobre d'ella hi ha una finestra de doble esqueixada. Hi ha una finestra d'una sola esqueixada en el mateix mur. El mur de ponent és coronat per un senzill campanar d'espadanya d'un sol ull. L'interior és arrebossat i pintat. L'aparell constructiu, només visible a l'exterior, és molt irregular.[1]

Història modifica

Trobem referències del lloc de Biscarbó en dos documents referents a la vila de Llacunes, de la comarca del Pallars Sobirà. L'any 1071 apareix en una publicació sacramental d'un testament i també el 1081 en un altre testament. Als dos capbreus del vescomtat de Castellbò que coneixem entre finals del segle xv i començaments del XVI, consta que el lloc de Biscarbó formava part de la batllia de Castellàs. A ran la visita pastoral de 1575 s'obrí una espitllera per il·luminar l'altar.[1] L'església de Sant Martí, tradicionalment sufragània de la parroquial de Castellàs, fou restaurada duranta la dècada de 1980.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Sant Martí de Biscarbó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 gener 2014].

Bibliografia complementària modifica

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Castellàs». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Roig i Deulofeu, Albert. «Sant Andreu de Baén». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 

Enllaços externs modifica