Sant Pere de Begur
Sant Pere de Begur és una església del municipi de Begur (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | xvi-xvii | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Gòtic tardà, barroc | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Begur (Baix Empordà) | ||||||
| Localització | Pl. de l'Església. Begur (Baix Empordà) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 6849 | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
És l'església parroquial de Begur. Al temple del s.XVI, tardo-gòtic amb elements renaixentistes hi correspon la nau principal amb capçalera poligonal i capelles laterals, que resten senceres al costat sud. La volta és de creueria, amb arcs apuntant i claus decorades amb sants esculpits en baix relleu. Al frontis, la portalada posseeix un frontó amb esferes de pedra ornamentals i una petita fornícula. La torre campanar, inacabada, es dreça sobre l'angle nord-oest, de l'edifici; es rematà amb una espadanya.[1]
En el segle xviii o el xix s'afegí una altra nau al nord esbotzant les capelles laterals d'aquest costat.[1]
El parament és de pedres sense treballar amb grans carreus angulars; l'interior ha estat encalcinat; el presbiteri és decorat amb pintures murals fetes a la postguerra. A a la part superior, i a tot volt del temple, hi ha un seguit d'obertures d'arc de mig punt que donen al terrabastall.[1]
Història modifica
De l'església de Sant Pere de Begur n'hi ha notícies dels anys 1279 i 1280.[1] El temple actual, segons sembla, es degué bastir entre els anys 1507 i 1653; el 1598 es beneïren les campanes solemnement, com a símbol de la finalització de les obres, que no deurien ésser definitives fins a la consagració, l'any 1653.[1] Al segle xviii sorgiren grans rivalitats entre els partidaris de la parròquia, dits "anticoners".[1]
El moment àlgid fou l'arribada de les relíquies de Santa Reparada l'any 1777 que foren portades de Roma segons concessió del papa Pius VI i desembarcades a sa Tuna amb gran cerimònies.[1] Restaren dipositades i se'ls reté culte a la parròquia de Sant Pere i no pas al convent, que era dedicat precisament a aquesta màrtir.[1]
L'agost del 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, l'església fou cremada i es perderen els retaules barrocs i les altres peces antigues del mobiliari litúrgic.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Begur |